I Examen d'Heràclit Respostes

Resolt el primer text d'Heràclit.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2016-2017
	DEPARTAMENT DE	2n Bat. (Història de la Filosofia)
	EXAMEN (parcial,  1r Trimestre)	Data: 28/ IX/ 2016	NOTA:
NOM I COGNOMS: J. Ramon Suñé Gasull

Fragment (DK-1) “Aquest mot logos, els homes no el comprenen mai, ni abans d’haver-ne sentit a parlar ni després. Encara que tot succeeix segons aquest mot, semblen no tenir cap experiència de paraules i de fet com els que jo exposo, distingint i explicant la natura de cada cosa. Els altres homes ignoren allò que han fet en estat de vetlla, com obliden allò que fan durant el son.”

Fragment (DK 119) “El daimon de cada home és el seu caràcter.”

1. Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

Segons sembla i pot dir-se que la idea és el primer principi “logos” raó o discurs, llenguatge que tots comprenem, però no per un mot per una paraula concreta, sinó pel fonament de la realitat (òntic), primer principi de tota la realitat, si comprenem segons diu el text, aquesta raó dels objectes (de les coses).  En canvi la resta, els altres homes, no volen saber, no volen seguir el “logos” comú i  universal.

I això passa per què cadascú té una raó pròpia de ser, el seu caràcter hi tenim hàbits, virtuts, interessos, motivacions personals que ens fan diferents... És el meu “dimoni”, “geni maligne”, “entitat mitjancera”. Hi ha com un aspecte personal, una psicologia, segons Heràclit constituïda: pel “logos” comú i general (la naturalesa) i un factor fet, adscrit i creat la meva forma de ser (caràcter). El meu jo, la meva realitat és alhora tots dos principis.

[138 +- paraules]

2. Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) caràcter. [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

Faltaria 2a)

2b) Caràcter: sembla com una doble faceta d’ordre psicològic, allò que és la meva raó de ser, el meu element natural i allò que jo em faig.  [28 paraules].

3. Quines raons té Heràclit per a justificar el seu mètode “arkhé”?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts). Fragment 119. Intenta respondre a la pregunta: “Si el pensament i el “logos” són comuns a tots els homes, com pot ser que siguin tan diferents els uns dels altres?” Fragment 1. Vol respondre a la qüestió: “Què és el logos i com cal entendre’l?”

Aquesta explicació faria referència al conjunt de la teoria d’Heràclit, segons la qual i al fragment primer parlem de la comunitat, de la unitat del meu jo, li hem dit psicologia i llavors hem pactat que tenim molta diferència entre la seva raó de ser i conducta o els actes. 

Aquestes són les preguntes i les raons d’Heràclit. Tothom pot entendre el discurs d’avui, d’aquests dies amb valencià “te sento”, però alhora; “però no t’escolto”; “te miro”,  però alhora; “però no te veig”. I la pregunta que em formulat a classe és com pot ser que participant del mateix bé, el català, de la mateixa font de coneixement, la llengua, la seva, la meva la vostra desigualtat sigui tan manifesta?

Aquesta és la qüestió? Penseu la resposta. 

[Observació: No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. ]

4. Compareu la concepció heraclitiana d’arkhé  amb una altra concepció d’arkhé d’altres presocràtics (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només u, d’aquests autors.

(Comparació amb algun autor ( un i només un) i els seus principis o més físics. Els físics de Milet:

1) Tales de Milet: aigua.  2)  Anaxímenes: aire.

O més abstractes:

1) Anaximandre: a-perion, allò indeterminat, allò que no sé sap segur.

2) Pitàgores o l’ànima matemàtica de la realitat.

O el contraposat al fluir heraclitià del “logos” encarnat, convertit amb el foc que tot ho transforma; la impossibilitat o immutabilitat de la realitat de Parmènides d’Elea. [Aquest ja el farem el dilluns 26.] Normalment pot articular-se amb tres paràgrafs, un per autor i el de comparació: semblança i diferència).

Podríem comparar Heràclit amb Anaximandre i el seu a-peiron, a seria com la negació d’allò determinat i limitat, seria a la vegada un concepte doble determinat, tot i que la tradició i la teoria en diu il·limat o indeterminat. El primer principi i únic dels objectes, de les coses, que alhora és infinit i determina i dóna sentit als elements finits. Seria com un espai infinit, amb molt mons possibles, que es concreten amb un, el nostre el d’avui, el d’ara. Seria com una cosmologia del tot, de l’absolut,  del primer principi que els té o conté a tots els mons possibles.

En canvi Heràclit el tot comú seria el llenguatge o raó (logos) que essent igual i universal, es conforma amb nosaltres de manera diferent.

[No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. L’enunciat és de comparació amb algun altre autor o algun concepte. Sobre conceptes pot ser del mateix autor, al llarg de la seva obra, segons els criteris, aquest jo el tracto molt poc a les classe. ]

5. Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que volen saber els presocràtics, de què tracten? Com van? Quina impressió en tens? Bona, dolenta. (2 punts)

Pregunta i resposta oberta de valoració personal.

Dificultat de la classe, del professor, etc. Del discurs filosòfic i també dels presocràtics en ells mateixos.

A més no sabem quin és el sentit d’aquesta filosofia. D’on prové aquesta qüestió? Què volen explicar? Mireu de respondre positivament a la qüestió. No des de la negativitat absoluta.

  

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof]. (Aquesta recomanació sempre hi és a l’examen. Seguiu-la.)