Sis textos de J. S. Mill. Segons el model i l’examen de les PAU i les seves relacions. Es troben al bloc i seran el model de l’examen del dimecres 12 de maig. Hora i lloc de classe.
Text 1.
“Seria una interpretació totalment errònia d’aquesta doctrina suposar que predica la indiferència egoista, que pretén que els éssers humans a la vida no tenen cap mena de relació en llurs conductes respectives i que no han de preocupar-se per la prosperitat o el benestar deIs altres, tret que llurs propis interessos no en siguin afectats. En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l' acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagells, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent del que és el seu bé. Sóc la darrera persona a menysvalorar les virtuts de la pròpia estimació. Només són segones en importància, si és que ho són, a les socials. L 'objecte de l’educació és el conreu de totes dues per un igual. Però fins i tot l' educació obra tant per convicció i persuasió com per compulsió, i les virtuts de la pròpia estimació haurien de ser inculcades precisament quan el període de l' educació és ja clos, emprant la força de la persuasió.”
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 1. Texto primero.
"Sería una interpretación totalmente errónea de esta doctrina suponer que predica la indiferencia egoísta, que pretende que los seres humanos a la vida no tienen ningún tipo de relación en sus conductas respectivas y que no deben preocuparse por la prosperidad o el bienestar Ios otros, salvo que sus propios intereses no sean afectados. En lugar de una disminución hay necesidad de un incremento de la acción desinteresada para promover el bien de los demás. Pero la benevolencia desinteresada puede encontrar otros instrumentos que látigos y azotes, tanto en un sentido literal como metafórico, para persuadir a la gente de que es su bien. Soy la última persona a minusvalorar las virtudes de la propia estimación. Sólo son segundas en importancia, si es que lo son, a las sociales. El objeto de la educación es el cultivo de ambas por igual. Pero incluso la educación obra tanto por convicción y persuasión como por compulsión, y las virtudes de la propia estimación deberían ser inculcadas precisamente cuando el periodo de la educación es ya cerrado, empleando la fuerza de la persuasión. "
John Stuart Mill, Sobre la libertad (Sección: IV).
Text 2. Text segon.
“Quan una persona s 'incapacita per raó del seu comportament privat per a l'exercici de qualsevol deure precís envers la col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d'una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagà estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sia a un individu o a la col•lectivitat, eI cas ja no cau dins l 'àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la mortalitat o el dret.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 2. Segundo ejemplo (ñ)
"Cuando una persona se incapacita por razón de su comportamiento privado para el ejercicio de cualquier deber preciso hacia la colectividad que le ha sido encomendado, es culpable de una infracción social. Es injustificado de castigar a alguien porque está ebrio, pero en cambio hay que punir un soldado o un policía que se embriagó estando de servicio. En suma, siempre que existe un daño o un riesgo definidos, ya sea a un individuo oa la colectividad, eI caso ya no cae dentro del ámbito de la libertad y entra de lleno en el de la moralidad o el derecho.
Text número 3 Tercer text.
“En el mutu capteniment deIs éssers humans, cal que s' observin en la majoria deIs casos regles generals per tal que la gent sàpiga a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú la seva espontaneïtat individual té dret a exercitar-se lliurement. És possible que els altres li brindin ajut al seu judici, exhortacions per a enfortir la seva voluntat, que fins i tot representin imposicions, però en tot cas el jo té la darrera paraula. Tots els errors que pugui cometre contra els consells i les admonicions (amonestament, advertiment) són contrarestats amb extrem pel mal de deixar que els altres el compel•leixin a fer el que jutgen el seu propi bé”.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto número 3.
"En el mutuo comportamiento de Ios seres humanos, es necesario que se observen en la mayoría de Ios casos reglas generales para que la gente sepa a qué atenerse, pero en cuanto a los intereses de cada uno su espontaneidad individual tiene derecho a ejercitar- libremente. Es posible que los demás le brinden ayuda a su juicio, exhortaciones para fortalecer su voluntad, que incluso representen imposiciones, pero en todo caso el yo tiene la última palabra. Todos los errores que pueda cometer contra los consejos y las admoniciones son contrarrestados con extremo por el mal de dejar que los demás lo compel se distinguen a hacer lo que juzgan su propio bien ".
John Stuart Mill, Sobre la libertad (capítulo: IV).
Text número 4.
«La capacitat de sentir plaer no és una condició necessària per tal d’admetre la utilitat o la felicitat com a regla directora de la conducta humana. Ja que, la felicitat que constitueix el criteri (principi) utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats, és a dir, la major quantitat de felicitat general. Així, per exemple, es podria dubtar que la noblesa de caràcter sigui un benefici per la persona que la posseeix, però no hi ha dubte de què aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés, i que la humanitat en general hi guanya immensament.»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme, capítol IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «criteri» b) «conducta»
3. Què vol dir, en el text, « aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Conceptes sociològic de la regla i dels meus actes i els demés? I la resta són?]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector]
M'he detingut en aquest punt, per ser part necessària d'una concepció justa de la Utilitat o Felicitat, considerades com a regla directiva (Utilitarisme de la regla i dels actes; conseqüències) de la conducta humana. Però no és de cap manera una condició indispensable per a l'acceptació del criteri utilitarista, perquè no és aquest criteri la major felicitat del propi agent, sinó la major quantitat de felicitat general, i si pot dubtar que un caràcter noble sigui sempre més feliç per la seva noblesa, no hi ha dubte que fa més feliços als altres, i que el món en general guanya immensament amb això. L'utilitarisme, per tant, només podria arribar a la seva fi amb el cultiu general de la noblesa de caràcter, si cada individu es beneficiés només de la noblesa dels altres, i la seva pròpia, pel que fa a la felicitat fa, fora una pura conseqüència del benefici. Però la simple enunciació d'un absurd com aquest fa supèrflua la seva refutació.
Texto número 4.
«La capacidad de sentir placer no es una condición necesaria para admitir la utilidad o la felicidad como regla directora de la conducta humana. Ya que, la felicidad que constituye el criterio (principio) utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados, es decir, la mayor cantidad de felicidad general. Así, por ejemplo, se podría dudar de que la nobleza de carácter sea un beneficio para la persona que la posee, pero no hay duda de que esta nobleza de carácter hace más felices a los demás, y que la humanidad en general gana inmensamente. »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, « esta nobleza de carácter hace más felices a los demás »? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recuerde: las recomendaciones sucio, sin márgenes, letra difícil o imposible de leer,
faltas de ortografía, desordenado, mal, ayudar al corrector]
Me he detenido en este punto, por ser parte necesaria de una concepción justa de la Utilidad o Felicidad, consideradas como regla directiva (recordad el tema del Utilitarismo de la regla) de la conducta humana. Pero no es de ninguna manera una condición indispensable para la aceptación del criterio utilitarista, porque no es este criterio la mayor felicidad del propio agente, sino la mayor cantidad de felicidad general, y si puede dudar de que un carácter noble sea siempre más feliz por su nobleza, no hay duda de que hace más felices a los demás, y que el mundo en general gana inmensamente con ello. El utilitarismo, por tanto, sólo podría llegar a su fin con el cultivo general de la nobleza de carácter, si cada individuo se beneficiara sólo de la nobleza de los otros, y la suya propia, en cuanto a la felicidad hace, fuera una pura consecuencia del beneficio. Pero la simple enunciación de un absurdo como este hace superflua su refutación.
Text número 5.
Nom i cognoms ............................................................................................................2 BAT A
«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l’agent i la dels altres, d’utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «criteri» b) «conducta» [Recomanació i criteris en el text]
3. Què vol dir, en el text, «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Propi plaer, jo interessat, la idea dels altres i la idea de voler amb els altres o el ben voler de Hume]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
Número 5 (cinco) texto:
Nombre y apellidos ......................... .............................................................. 2 BAT A
«La felicidad que constituye el criterio utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados. Entre la felicidad del agente y la de los demás, de utilitarista obliga a aquel a ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 5-15 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, «ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo»? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
TExt número 6
El credo que accepta la Utilitat o Principi de la Major Felicitat com fonament de la moral, sosté que les accions són justes en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat; i injustes quan tendeixen a produir el contrari de la felicitat. S’entén per felicitat el plaer, i l’absència de dolor; per infelicitat, el dolor i l’absència de plaer. Per a donar una visió clara del criteri moral que estableix aquesta teoria, caldria dir molt més particularment, quines coses s’inclouen en les idees de dolor i plaer, i fins a quin punt és aquesta una qüestió palesa. Però aquestes explicacions suplementàries no afecten a la teoria de la vida en què es sustenta aquesta teoria de la moralitat: a saber, que el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins; i que totes les coses desitjables (que en la concepció utilitària són tan nombroses com en qualsevol altra), ho són o pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans per a la promoció del plaer i la prevenció del dolor.
J. S Mill L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «teoria de la vida»
b) « plaer inherent a elles mateixes »
3. Per què diu Mill que «el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] [Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compareu el concepte de moralitat de Mill amb el concepte de moralitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Creieu que Mill té raó quan defensa que, la moral és fruit de la pròpia constitució de l’home, com a ésser viu que és. És a dir, com qualsevol animal busca el plaer i refusa el dolor? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Texto número 6
El credo que acepta la Utilidad o Principio de la Mayor Felicidad como fundamento de la moral, sostiene que las acciones son justas en la proporción con que tienden a promover la felicidad; e injustas cuando tienden a producir lo contrario de la felicidad. Se entiende por felicidad el placer, la ausencia de dolor, por infelicidad, el dolor y la ausencia de placer. Para dar una visión clara del criterio moral que establece esta teoría, habría que decir mucho más particularmente, qué cosas se incluyen en las ideas de dolor y placer, y hasta qué punto es esta una cuestión evidente. Pero estas explicaciones suplementarias no afectan a la teoría de la vida en que se sustenta esta teoría de la moralidad: a saber, que el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines; y que todas las cosas deseables (que en la concepción utilitaria son tan numerosas como en cualquier otra), lo son o por el placer inherente a ellas mismas, o como medios para la promoción del placer y la prevención del dolor.
J. S Mill El Utilitarismo
1. Explique brevemente -alrededor de 40-80 palabras- las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto] [Recomanació cal fer referència al text]
a) «teoría de la vida» b) «placer inherente a ellas mismas»
3. ¿Por qué dice Mill que «el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines»? (En su respuesta, deberá referirse a los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en el texto.) [3 puntos]
[Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compare el concepto de moralidad de Mill con el concepto de moralidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Cree que Mill tiene razón cuando defiende que, la moral es fruto de la propia constitución del hombre, como ser vivo que es. Es decir, como cualquier animal busca el placer y rechaza el dolor? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada