Tres (3) Textos de Friedrich Nietzsche.

Com sempre us passo els textos que seran per a Sociologia: "Crítica de la Cultura Occidental" i també podeu aprofitar per a les PAU.


03/05/2010
IES Sa Palomera (Blanes)
La Selva, Marítima?

Es tracta de tres textos per a Sociologia però també per als de segon de Batxillerat Nocturn.

1. Text número 1.
Aquests psicòlegs anglesos, als quals cal agrair els únics intents que han existit fins ara de fer una història del naixement de la moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no és gens insignificant. Per això, com que es tracta d’un enigma de caràcter personal, he de confessar que tenen un avantatge fonamental en relació amb els seus llibres: ells mateixos són interessants. Què pretenen, pròpiament aquests psicòlegs anglesos? Tant si es vol com si no es vol, hom els troba sempre dedicats a la mateixa obra, és a dir, a la tasca de fer surar la part honesta del nostre món interior i de cercar allò que és pròpiament eficaç, fonamental i decisiu pel que fa al desenvolupament precisament allí on l’orgull intel•lectual voldria trobar-ho en darrer lloc (per exemple, en la virtut interna, interior del costum, en la manca de memòria, en un mecanisme cec i fortuït d’unió de les idees o bé en quelcom de purament passiu, automàtic, produït d’una manera reflexa, molecular i fonamentalment estúpid).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1.

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «psicòlegs anglesos» b) «part honesta »
a) Acusació que es fa a empiristes i a utiliristes sobre la seva explicació de la teoria del coneixement i de la moral. Al text:
b) Part honesta: el pathos, univesal?
3. Què vol dir, en el text, « ells mateixos són interessants »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i de desfer els vells conceptes: bo, dolent, virtuts, la part honesta...]
Quin paper juga la voluntat de viure i la voluntat de poder, si jo sóc art i part puc desfer-me’n de la meva perspectiva. I llavors el sentit genètic, etimològic dels termes i les idees de trobar-me implicat en un procés de recórrer, les seues idees.
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
En aquest punt jo sempre empro la idea de tres paràgrafs, un autor, un altra autor i un C o lloc de comparació.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Alguns de vosaltres i la perspectiva i la circumstància ens pot ajudar en alguna cosa.
Dues parts de l’afirmació, és el tema de la vida, vitalisme (déu Baco o Dionís) i la raó (objectiva, freda, que segons els empiristes no ens mou, es freda calculadora, lògica, deductiva i racional, òbviament), o sigui el déu Apolo.

[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector

Texto número 1.
Estos psicólogos ingleses, a los que hay que agradecer los únicos intentos que han existido hasta ahora de hacer una historia del nacimiento de la moral, nos plantean en sí mismos un enigma que no es nada insignificante. Por ello, al tratarse de un enigma de carácter personal, debo confesar que tienen una ventaja fundamental en relación con sus libros: ellos mismos son interesantes. ¿Qué pretenden, propiamente estos psicólogos ingleses? Tanto si se quiere como si no se quiere, se los encuentra siempre dedicados a la misma obra, es decir, a la tarea de hacer flotar la parte honesta de nuestro mundo interior y buscar lo propiamente eficaz, fundamental y decisivo para el En cuanto al desarrollo precisamente allí donde el orgullo intelectual quisiera encontrarlo en último lugar (por ejemplo, en la vis inertiae de la costumbre, en la falta de memoria, en un mecanismo ciego y fortuito de unión de las ideas o bien en algo puramente pasivo, automático, producido de una manera refleja, molecular y fundamentalmente estúpido).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1



Text Número 2. (dos)
Hom ja haurà endevinat amb quina facilitat la forma de valoració sacerdotal pot separar-se de la forma de valoració cavalleresca i aristocràtica, i convertir-se més tard en la seva contraposició. Això es fomenta especialment cada vegada que s’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es volen posar d’acord pel que fa a l’honor i a la glòria. Els judicis de valor dels cavallers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit una corporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot sobreïxent, juntament amb allò que requereix la seva conservació: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs i, en general, tot allò que implica en ell mateix una acció vigorosa, lliure, vivaç i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de guerra, tot li va malament! Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos.

Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7


1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Facilitat del canvi, de la transmutació dels valors i de la seva gènesi i sentit etimològic. Els termes de força, coratge, esforç
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) valoració sacerdotal b) valoració cavalleresca
a) + b) Contraposició i tipus de valoració. Text són i representats idees? Ideals?

3. Què vol dir, en el text, « els sacerdots són els enemics més perversos »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Tipus i gènesi i les diverses idees o ideals. Concepte del ressentiment i de la transmutació de valors. I dels tipus de personatges i individus vitals i també: home fort, home feble, nihilisme i Ultra- Home.]
4. Compareu el concepte de valoració nietzschià amb el concepte de valors o essències d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Plató i el coneixement de de les idees i les “millors” i més bones facultats de l’ànima]
Parts de l’ànima, o no, o tot és igual amb la persona i l’ésser humà. I els valors de la vida, de la carn i del plaer.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Els termes de força, coratge, esforç, i si enlloc d’aplicar-los als altres d’enfrontar-me de destruir-me i dels altres fes de revisió interior per a jo esforçar-me i crear-me i fer-me home i persona i etc... i així esdevenir el Super-Home o l’Ultra home.
Mortificació dels plaers i la salvació? I la vida?


Texto número 2. (dos).
Se habrá adivinado con qué facilidad la forma de valoración sacerdotal puede separarse de la forma de valoración caballeresca y aristocrática, y convertirse más tarde en su contraposición. Esto se fomenta especialmente cada vez que se enfrentan por celos la casta de los sacerdotes y la casta de los guerreros, y no se quieren poner de acuerdo en cuanto al honor ya la gloria. Los juicios de valor de los caballeros y los aristócratas tienen como presupuesto una corporalidad llena de vigor, una salud floreciente, rica, incluso sobresaliente, junto con lo que requiere su conservación: la guerra, la aventura, la caza, la danza, los torneos y, en general, todo lo que implica en sí mismo una acción vigorosa, libre, vivaz y alegre. La forma de valoración de la nobleza sacerdotal tiene, como ya hemos visto, unos presupuestos diferentes: cuando se trata de guerra, todo le va mal! Como ya se sabe, los sacerdotes son los enemigos más perversos.

Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7.

3. Text número 3.
Es contraposa en gran mesura a la felicitat concebuda en el grau dels impotents, dels oprimits, dels qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments plens de verí i d’enemistat, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, una tranquil•litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, com una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant seu amb una confiança i una sinceritat (el terme γενναι̃ος “aristòcrata de naixement”, remarca el nudisme “sincer” i fins i tot “ingenu”), l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima mira amb cobejança, el seu esperit estima els amagatalls, els camins secrets i les portes del darrera, és atret per tot allò que és ocult com si fos el seu món, la seva seguretat, el seu alleujament.

Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.


1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Tipus de felicitat, tipus de vida, formes de representació i comportament.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) « impotents » b) « l’home noble »
3. Què vol dir, en el text, « l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix.»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i les manifestacions pervertides i poc clares de la nostra força, de tipus de vida i de persones.]
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
El nihilisme i les seves explicacions a què farien referència. “descans sabàtic”.


Text número 3.Versió castellana.
Se contrapone en gran medida a la felicidad concebida en el grado de los impotentes, los orpimits, de los que sufren las úlceras producidas por sentimientos llenos de veneno id'enemistat, según los cuales la felicidad se produce esencialmente como una narcosis, una anestesia, una tranquila tranquilidad, una paz, un "descanso sabático", una distensión de las facultades anímicas y un estiramiento de todos los miembros, en una palabra, como algo pasiva. Mientras que el hombre noble vive ante su con una confianza y una sinceridad (el término γενναιος "aristócrata de nacimiento", remarca el nudismo, "sincero" e incluso "ingenuo"), el hombre del resentimiento no es sincero, ni ingenuo, ni honrado, ni directo con él mismo. Su alma mira con codicia, su espíritu ama los escondrijos, los caminos secretos y las puertas traseras, es atraído por todo lo oculto como si fuera su mundo, su seguridad, su alivio.

Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.



Observació general:

Tot i que molt complicat/s: no copieu literalment el text i els documents entregats; penseu-hi i proveu de fer-ne una explicació personal i pròpia, amb opinió, per a la pregunta cinquena i també sentit i significat i contingut per a les pàgines i preguntes anteriors.