Apunts de John Stuart Mill

IES Sa Palomera
Blanes. La Selva Marítima.


Aquest tema s’estructura amb tres autors:
1) Jeremy Bentham (1746-1832)
2) Alexis de Tocqueville (1805-1859)
3) John Stuart Mill (1806-1873)

Esdeveniments històrics:
1776 Declaració d’Independència de les colònies americanes .
1789 Revolució Francesa.
Segona meitat del segle XVIII Revolució Industrial.
1820, 1830 i 1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees.


A) El liberalisme utilitarista: Època històrica i enfocament.
Més que mai, en aquesta època, inici de la Història i la Filosofia contemporània, veurem com les idees, els ideals, també les conviccions polítiques tenen plasmació i reflex terrenal. Amb Plató el món de les idees, de intel·ligible ve al món real (realisme aristotèlic).

Destaquem que ens trobem davant d’una situació socio-política molt interessant. Es produeixen diverses revoltes i diverses rebel·lions que volen reformar el sistema establert (Establishment). Els moviments socials i polítics continentals, fins i tot Espanya amb la Constitució de Cadis de 1812, s’havien decantat cap al liberalisme, contra les estructures socials, econòmiques i polítiques de la monarquia de l’Antic Règim. L’enfocament utilitarista britànic serà el següent:

1) Jeremy Bentham (segle XVIII)
Recollint diverses influències, com per exemple la de Hume (1711-1776), quan declara que “la utilitat pública és l’únic origen de la justícia”. Bentham reformula aquestes propostes i amb els conceptes de dolor i plaer, sense gaires explicacions metafísiques, explica que el plaer es determina per set trets segons aquest autor. I sobre aquestes característiques realitza el càlcul felicífic, calcul hedonista. Aquest recompte no és matemàtic, no és exacte i quan entra en contradicció amb el nostre càlcul individual, hem de pensar amb la comunitat, “la resta dels diferents membres de la societat” dirà Bentham, i per tant la tendència a la Major felicitat per al màxim nombre de persones (Principi d’Utilitat o de Màxima Felicitat). Així legislar, fer un estat és infringir dolor als ciutadans s’han d’eliminar els obstacles que ens barrin el pas a ser feliços, i ací rau el tema de l’estat mínim.

2) Alexis de Tocqueville (segle XIX)
Vigíla no apareix al llibre de text.
Alexis de Tocqueville (1805-1859) Politòleg i filòsof polític francès. En el seu llibre L’Antic Règim i la Revolució, explica, analitza aquest trànsit històric i filosòfic des dels conceptes de l’individualisme:
- Igualtat de condicions: tots els éssers han de tenir i poder gaudir del mateix tipus de béns i aconseguir la seva felicitat.
- Virtuts: les virtuts són tenacitat, feina, orgull, responsabilitat, capacitat de treball i sacrifici.
- Diferenciació entre els afers privats i els públics: l’home tindrà uns comportaments públics i uns de privats.

Observa també quina és la conceptualització en joc:
- Legitimació del poder: Aquesta època de canvis assenyala la possibilitat per a a que alguns sectors socials aconsegueixin poder, puguin participar de l’Estat. L’argumentació de Tocqueville és que en una societat feudal amb distribució de poders desiguals, molts ciutadans no en participen. Cap als moments que ens ocupen, i que arrenquen de la modernitat, s’està produint un procés de centralització. Els petits poders locals, els menuts senyors feudals van transferint poder. Per a Alexis de Tocqueville la centralització i burocratització contribueixen a l’anivellació social i aquest és un procés imparable.

- Amb un concepte que podríem dir causal, contra David Hume, una mena de causa dinàmica (“força dinàmica” dirà Tocqueville) que serà el procés d’igualació, Tocqueville analitza diverses revolucions del moment històric, també la Revolució Francesa, considera que aquesta correspon al camí cap a la democratització europea i després americana. Amb aquesta democratització també parlarà d’anivellació i igualació social.
Moments, que ja madurs, els revoltats, els pobles veuen que es possible alliberar-se de les injustícies, de les càrregues. El nostre autor considera el segle XIX com “la revolució de les més grans expectatives”, serà possible canviar i millorar perquè hi ha un horitzó possible, pròxim; la conclusió es que s’ha donat un camí previ. Tocqueville parla sobretot de funcionalisme que sobre els conceptes anteriorment citats d’igualació, anivellació i democratització expliquen i cobren sentit en relació amb els diversos processos industrials, tecnològics, relacions de treball, producció.

Defectes i problemes de l’individualisme:
Amb la proposta, de tots dos autors anteriors, i l’individualisme s’observa:
-- S’aplica una individualisme extrem que abdica de les qüestions generals i dels afers d’Estat i converteix l’única proposta de gestió i de govern, amb un estat petit, magre, mínim; la consigna és que no molesti. Amb la llicència del laissez faire, laissez passer es fa, es provoca als ciutadans les virtuts de benefici propi i projecte individual, individualista i atomitzat. Alguns d’aquests elements poden rastrejar-se a l’època actual; l’adagi literari i popular espanyol:”Ande yo calinte ríase la gente”.
-- Valors materialistes, vulgars i fetitxites ; fins i tot mediocres, com són la consideració només i única i exclusivament de béns i objectes de consum. Ens interessen, amb degradació del sistema, només els diners, les propietats, els béns mobles , etc. Observeu també la situació actual.
Contra aquests elements, extrems i vicis en Mill i la proposta utilitaria introduirà una dimensió social. Amb Aristòtil es reintroduiran els conceptes de les virtuts dianoètiques o les facultats, les propietats que són adequades a la dimensió racional, intel•lectiva de l’home. Aquesta llibertat, aquest llibertinatge s’oposa a la part racional de l’ésser humà.


3) John Stuart Mill (1806-1873)
A) Teorització sobre les ciències morals: (L’utilitarisme)
El nostre autor prova que no es tracta d’una filosofia de l’egoisme o de la conveniència. Considera que tots cerquem la Felicitat e intentarà demostrar que es tracta del bé màxim, l’únic fi on cap a tots tendim, fins i tot manté que es podem ajuntar altres conceptes com els diners, la virtut ; en resum ética teleològica.
Mill mantindrà que no tots els plaers són iguals, seran superiors els propis dels humans i altre cop amb la tradició aristotèlica (Unitat 3, pàg. 71) pensar que el càlcul quantitatiu, la felicitat , pot entendre’s com un tot que cerca desenvolupar el conjunt de trets de l’home. Hem de seguir les nostres inclinacions? No. Amb Aristòtil hem de seguir els instints de la nostra part animal? No. Una acció l’entenem com a correcta quan s’ajusta al Principi d’Utilitat i permet observar uns resultats, unes conseqüències que s’ajusten al màxim nombre possible. Amb l’anglès el que hi ha aquí és la formació (educació) d’un caràcter, a nivell individual, d’una societat, a nivell col•lectiu respectuosa amb als altres, per això parla al textos d’arrelament, de simpatia i d’educació . Mill està explicant una doble versió:
- Els sentiments propis d’algunes o de totes les persones, vers els altres: simpatia i benevolència. Aquests sentiments socials, de comunitat, cap al proïsme, cap a la resta de les persones creixen per influència amb l’educació i la civilització (la comunitat el viure els uns amb els altres).
- També són propis i constitutius de la naturalesa humana aquests sentiments socials. Per tant molta gent els nota essencials i els sent “com una actitud la negació de la qual els suposaria una manca de felicitat”, dirà el nostre autor; i a l’inrevés aquelles persones que els aprendran amb l’ensenyament noten els sentiments de comunitat, socials, com a imposats, com a repressió, com a superstició (…) Mill resolt la qüestió apel·lant al Principi d’Utilitat o de la Màxima Felicitat. Si una actuació, una acció vol esdevenir excepció llavors via educació la podem, l’hem d' orientar.

- FELICITAT
Felicitat entesa com a “el plaer i l’absència de dolor ”. El principi de Màxima felicitat o d’utilitat es desenvolupa com a defensa de la felicitat com a criteri moral, i la felicitat per al major nombre de persones com a criteri polític.
Què és la felicitat? la resposta dependrà de la concepció de l’ésser humà que tinguem:
Unitat 4. Epicur de Samos (s. III a. de C.). Ètica. Recerca de plaer; el plaer es troba en la felicitat i per ser feliços hem de cercar un estat físic mental on no cercarem el plaer, els excessos, les inclinacions; sinó que ens abstindrem davant el dolor, les pertorbacions i evitarem activitats torbadores com la política. El Plaer, la felicitat són gaudir de les necessitats naturals i bàsiques (amb Aristòtil l’ànima vegetativa i sensitiva??) i l’amistat.

Mill (s. XIX) definició més amb la línia de desenvolupament de l’èsser humà; amb Aristòtil ¿quina facultat li és pròpia a la persona humana?. Derivem amb l’ànglès a parlar de l’antropologia filosòfica. L’ésser humà és: Educació, cultura, capacitat racional; i aquests conceptes units a la idea de reformador social per Mill conformem la qüestió.
Elements conceptuals en joc: les idees il·lustrades de progrés i educació; al segle XIX l’evolució es dóna en tots els àmbits social, cultural, científic i polític; així la raó enfront l’obscurantisme i la defensa de la igualtat (per exemple igualtat de les dones) es troba a base de la proposta del nostre autor. La felicitat s’acomplirà també en la seva dimensió social. S’uneix la dimensió individual i la social. Com? Amb els pressupòsits de: tenir en compte els interessos de tots i cert sentit d’igualtat. Segons el nostre autor arribem a un estat de progrés humà sempre que la nostra felicitat inclogui la dels demés.
La felicitat es relaciona amb: l’educació, el progrés, la justícia, la sociabilitat, els interessos col•lectius, la comunitat. Tota l’anterior conceptualització mostra una idea d’allò que l’ésser humà ha de ser; i què ha de ser? Doncs un ésser humà que sigui ell mateix i endemés lliure. Recordeu ara les funcions de l’ànima intel•lectiva d’Aristòtil; pròpia de l’ésser humà en exclusiva (Unitat 3; pàg. 71)

B) Sobre la llibertat i el govern civil: (Sobre la llibertat)
El principi d’utilitat explica que tot som lliures per a desenvolupar les nostres capacitats, segons el nostre criteri i voluntat, sempre que al fer-ho respectem i no dificultem l’exercici de la mateixa llibertat per als demés.

L’elecció entre el bé i el mal ens fa més humans i aquí la concepció antropològica i filosòfica del nostre autor queda al descobert. Parlem de llibertat social i política que ens ha de permetre triar, escollir. La qüestió es troba en investigar els límits del poder de la societat sobre l’individu . Mill defensa certa forma d’individualisme, “l’individu es sobirà” contra les formes de despotisme . Les formes de tirania poden ser polítiques i també socials.

Amb el nostre autor podem parlar de llibertat positiva i negativa:
- Llibertat positiva: origen de la meua llibertat i la seua legitimitat.
- Llibertat negativa: La no interferència, no intervenció dels altres, de l’estat, en la meua activitat.
L’individualisme es desenvolupa com a llibertat positiva idea de governar-se un mateix, aquí s’estableix una doble pregunta:
a) Qui em governa?
b) En quina mesura intervé en mi el govern?
Es tracta de pactar els límits a la interferència del poder polític i penal i també del domini de l’opinió pública i publicada. Com? Elitisme artístic, originalitat i excentricitat; ara bé, jo em realitzo dins la societat.
Essent l’individu sobirà ningú em pot governar ni l’estat, ni els altres, ni l’opinió dels altres, etc… jo gestiono la meva vida, la meva salut, etc…; però quan Mill parla de “l’individu sobirà ” es refereix a la persona que viu a la societat desenvolupada de l’època; així altres societats subdesenvolupades poden caure en el despotisme.

En teoria la democràcia directa seria la millor forma de govern, amb tot aquesta no és pot donar i només ens queda al democràcia representativa. La democràcia directa seria aquella on tots els ciutadans (veïns) poden participar de la cosa pública, òbviament això no és pot donar més que com a representació. Mill observa que poden entrar “interesos sinistres; inclinacions” dins el sistema democràtic i afavorir una majoria, una classe social, etc… i el sufragi universal, també de les dones i la representació proporcional no seran suficients. Ha d’intervenir i possar en joc el retall de la llibertat e inculcar el respecte als altres, com? via educació. Podem veure aquí tots els elements de progrés e Il•lustració; que aquest autor liberal dirà reformes del sistema. El paper de l’Estat no ha de ser de control, ni de burocràcia estatal, sinó de regulació, evitar que jo pugui perjudicar els altres.

L’accent especial de Mill, amb Aristòtil, és l’autorrealització integral de la persona, i aquest procés s’assegura millor dins una societat democràticament constituïda. L’individu és sobirà, però creixerà totalment dins un marc social apropiat i correcte. La legislació social facilita el desenvolupament de l’individu; vigileu amb Hume ens es útil; jo puc defensar els meus béns, les meues pertinences perquè la comunitat ho respecta: la legislació social.

- Relació de l’utilitarisme amb d’altres corrents filosòfics:
Amb aquest apartat facilitem la pregunta 4 del nostre examen. El moviment untilitarista és práctic i reformador del marc legal, penal i polític, per tant hem de cercar la relació amb els moviments ètics:
1) David Hume.
2) El pensament hel•lenístic.
3) Amb oposició a l’intel•lectualisme moral. Sòcrates i Plató. El conèixer com la base i la font de la moral.
4) Amb oposició a Karl Marx (1818-1883). Tema que nosaltres no hem investigat. No es tracta la societat de l’època com a objecte de reforma, sinó com a objecte de canvi revolucionari.
5) Relació amb la dimensió teleològica d’Aristòtil. Finalment, com a causa final, les virtuts dianoètiques, les pròpies de l’ésser humà han de tendir cap a la felicitat.




Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 8, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Mill,John S.; textos de la selectivitat:
- Sobre la llibertat, Universitat de València, 1991.
- El Utilitarismo, Editorial Antorcha, 2004.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa e Internet:
http://www.pensament.com/filoxarxa
Autor Mill. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
http://filosofia-sapalomera.blogspot.com