Hola, jòvens i valents,
Deia que utilitzo tots els camins, que com diria Gaziel, tots condueixen a Romà, per ficar-vos també els exàmens ací.
Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full: 1
-Creus que els que estan així han vist res més que les ombres projectades a la paret de la caverna que tenen al davant?
- Quin altra cosa podrien veure?
- Aleshores, no hi ha dubte que només tindran com a real les ombres que veuen?
- Exactament.
- Què passaria si n’alliberessin un i l’obliguessin a sortir a mirar a la llum quedaria enlluernat pel sol, amb prou feines veuria alguna cosa, i pensaria que ern més veritables les ombres que veia abans, quan era a la cova. No trobes?
- Sens dubte.
- Necessitaria acostumar-se, crec jo, per poder arribar a veure les coses de dalt. El que veuria més fàcilment serien, primer que res, les ombres, després, les imatges d’homes i d’uns altres objectes reflectits en les aigües, més tard, els objectes mateixos. I aleshores, quan pogués veure els colors i els cossos, no crues que se sentiria feliç per haver sortit de la presó, i que sentiria compassió dels companys que encar hi eren?
- Efectivament.
- I si tornés al mateix seient d’abans, no creus que li omplirien els ulls de tenebres, com li passa qui deixa de sobte la llum del sol?
- Possiblement.
- I no se’n burlarien els altres, dient-li que per havia tornat amb els ulls malalts per haver sortit a fora? I no pensarien que no valia la pena d’intentar ser lliures? I si algú els volgués deslligar, per empènyer-los cap a la llum, no el matarien si poguessin?
- Sens cap mena de dubte.
Plató: La República , llibre VII, 514a-520a
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Posa-hi un títol. Temes, qüestions de que tracta el text. (3 punts).
2. Quin tipus, quin model de filosofia ens planteja Plató? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató, de les concepcions filosòfiques de classse, del llibre de text que siguin pertinents encara que no apareguin en el text).(3 punts)
3. Compareu la teoria de Plató sobre la situació dels presoners amb la de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió. (2 punts). I altres autors i altres idees.
4. És un text optimista o pessimista? Per què? Raoneu la resposta. (2 punts).
[Fins i tot, recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament i segurament. Fes bona lletra i estil i cal•ligrafia i ortografia i tot això i allò i més, com sempre. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].
Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full: 1
“Doncs pel que fa el bé, passa el mateix: el qui no està en situació de determinar, distingint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé i el qui, tal com en un combat, no s’obre pas a través de tots els atacs, maldant en la lluita no per l’opinió sinó per l’essència, i no s’imposa per un raonament indiscutible, del qui es troba en aquestes condicions ni diràs que sap el bé en si ni cap altra mena de bé, sinó que, com sigui, ha arribat a fregar un ídol, una opinió, no un saber, i que, aquesta vida d’ara, la pasa ensopit i somiant, i aquí no arribarà a desvetllar-se, perquè abans arribarà a l’Hades, on dormirà un son definitiu.
- Sí, per Zeus –va dir— Això, ho sostindré amb totes les meves forces.
I els teus mateixos fills, que ara en la nostra ficció formes i eduques, si els puguesis de veritat, oi que si fossin con les línies irracionals, no els deixaries el govern de la ciutat i que controlessin els afers més importants?
No de cap manera— va dir.
Vet aquí, doncs, que legislaràs per a ells principalment aquesta formació, que els capacitarà per preguntar i respondre al més sabudament possible.
I no ets del parer –vaig preguntar-li— que la dialèctica ès la culminació de totes les assignatures, i que la tenim dalt de tot, i que sobre d’ella fóra un error posar-n’hi alguna altra, sinó que ella és la rematada de qualsevol docència? ”
Plató, La República (Llibre VII; 534c-535a).
1. Expliqueu breument (entre 50 i 80 paraules aproximadament) la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [2 punts]
2. Defineix segons el text els següents conceptes: a) “el bé en si”; b) “opinió” (al voltant de 5-15 paraules). [1 punt]
3. Per què diu Plató que la dialèctica “és la culminació de totes les assignatures i que la tenim a dalt de tot”? (En la vostra resposta , haureu de fer referència als aspectes pertinments de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). [3 punts]
4. Compareu la filosofia política o sobre el coneixement amb un altre tipus de filosofia diferent que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu les respostes. [2 punts]
Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full:
“Tota aquesta imatge, estimat Glaucó –vaig dir-li— cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel•ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que és aquesta la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que, si més no jo, veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el visible la llum i el sol, del qual ella depèn, i en l’intel•ligible per tal com crea ella sola com a senyora, la veritat i l’enteniment. I comprenc que el qui ha d’actuar assenyadament en privat o públic, cal absolutament que contempli aquesta idea”
Plató: La República, (Llibre VII, 517)
1.Expliqueu breument –al voltant de 50-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (0,5 punts cada una):
a) “regió de l’intel•ligible” b) “idea”
3. Per què i Quines raons té Plató per explicar que “al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text).(3 punts)
4.Compareu la teoria de Plató sobre el coneixement (la matemàtica i la ciència) amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament. (2 punts)
5.Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu i justifiqueu la resposta. (2 punts).
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa la data, el nom i el grup, ordena les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal•ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i justifica, argumenta (dóna raons) totes les respostes, fes de filòsofa o filòsof].
dimarts, 25 d’octubre del 2011
diumenge, 25 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
INS Sant Elm.
Us adjunto els textos més clarament de selectivitat, proves d'accés a la Universitat, les PAU.
PAU: Estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, “Història de la filosofia”.
Curs 2010-2011
* Estructura de l'examen
* Criteris generals d'avaluació
Estructura de l'examen
La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel•lectual de l'alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.
La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).
Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:
1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)
Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2011
1. De l'època antiga i medieval: Plató
2. De l'època moderna: Descartes i Hume.
3. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2011
Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2011 seran dels capítols que es mencionen; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A.
Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a
Grup B.
B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI
B2. Hume: Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat.
Grup C.
C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat, i seccions II i IV de L’utilitarisme.
C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
Criteris generals d'avaluació
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.
Tercera pregunta
Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació.
Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.
Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:
1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.
En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.
Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts).
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text. L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).
No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només: el grau de comprensió que es demostri.
Espero que vagin quedan clares les formes de segon de Batxillerat.
PAU: Estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, “Història de la filosofia”.
Curs 2010-2011
* Estructura de l'examen
* Criteris generals d'avaluació
Estructura de l'examen
La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel•lectual de l'alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.
La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).
Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:
1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)
Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2011
1. De l'època antiga i medieval: Plató
2. De l'època moderna: Descartes i Hume.
3. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2011
Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2011 seran dels capítols que es mencionen; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A.
Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a
Grup B.
B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI
B2. Hume: Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat.
Grup C.
C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat, i seccions II i IV de L’utilitarisme.
C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
Criteris generals d'avaluació
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.
Tercera pregunta
Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació.
Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.
Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:
1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.
En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.
Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts).
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text. L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).
No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només: el grau de comprensió que es demostri.
Espero que vagin quedan clares les formes de segon de Batxillerat.
dijous, 13 de maig del 2010
Recursos argumentatius
Temes de girs irecursos argumentatius.
EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.
Història de la filosofia
“ Imaginem-nos, doncs, que l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i les aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable.
Per consegüent, ara s’ha d’intentar explicar d’on prové que l’ésser vivent s’anomeni mortal i immortal. Tot el que és ànima s’encarrega de tot el que és inanimat; recorre tot el cel, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l’Univers; però, quan ha perdut les ales, és emmenada fins que s’agafa a alguna cosa sòlida, on s’estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure’s ell mateix a causa de la força d’aquella; aquest conjunt, ànima i cos íntimament units, s’anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal ”
Plató; Fedre, 246 a-d.
Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.
1.- Raoneu breument –al voltant de 30-60 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre el text o la tesi:
- Del que diu el text es desprèn que.....
- Aquesta idea ens portaria a ....
- Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
- Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
- L’autor, defensa ...
- L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
- Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...
2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 7-15 paraules en cada cas). (1 punt).
a) Auriga. b) Pren un cos terrestre .
3.- Quina teoria de l’antropologia platònica explica el text; quan diu: “l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats”? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general). (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
- Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
- La visió de l’autor és .....
- La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
- El fenomen de .... il•lustra molt bé la idea següent ...
- Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
- Del que diu el text podríem dir ....
- Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà admetre la possibilitat .....
4.- Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).
Contraposar amb d’altres autors:
- Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
- Contràriament, l’autor ...... defensava.
- Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
- Una descripció anàloga la trobem en ....
- Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....
5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”? Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).
Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de ..... seria més aviat .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......
Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....
Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso ... és que ...
- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....
Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.
EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.
Història de la filosofia
“ Imaginem-nos, doncs, que l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i les aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable.
Per consegüent, ara s’ha d’intentar explicar d’on prové que l’ésser vivent s’anomeni mortal i immortal. Tot el que és ànima s’encarrega de tot el que és inanimat; recorre tot el cel, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l’Univers; però, quan ha perdut les ales, és emmenada fins que s’agafa a alguna cosa sòlida, on s’estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure’s ell mateix a causa de la força d’aquella; aquest conjunt, ànima i cos íntimament units, s’anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal ”
Plató; Fedre, 246 a-d.
Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.
1.- Raoneu breument –al voltant de 30-60 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre el text o la tesi:
- Del que diu el text es desprèn que.....
- Aquesta idea ens portaria a ....
- Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
- Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
- L’autor, defensa ...
- L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
- Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...
2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 7-15 paraules en cada cas). (1 punt).
a) Auriga. b) Pren un cos terrestre .
3.- Quina teoria de l’antropologia platònica explica el text; quan diu: “l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats”? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general). (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
- Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
- La visió de l’autor és .....
- La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
- El fenomen de .... il•lustra molt bé la idea següent ...
- Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
- Del que diu el text podríem dir ....
- Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà admetre la possibilitat .....
4.- Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).
Contraposar amb d’altres autors:
- Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
- Contràriament, l’autor ...... defensava.
- Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
- Una descripció anàloga la trobem en ....
- Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....
5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”? Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).
Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de ..... seria més aviat .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......
Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....
Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso ... és que ...
- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....
Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.
dilluns, 3 de maig del 2010
Apunts de Friedrich Nietzsche.
Com sempre i un cop més us avaluo i envio els meus apunts de Nietzsche per als meus alumnes, espero que ens en sortim´.
IES SA PALOMERA
Curs 2009/201
Sociologia. Teoria del coneixemnt.
Aquest tema s’estructura des dels filòsofs de la sospita amb tres autors:
1) Karl Marx (1818-1883).
2) Friedrich Nietzsche (1844-1900).
3) Sigmund Freud (1859-1939).
A) Època històrica. Enfocament segons J. Ramon Suñé Gasull .
Esdeveniments històrics:
1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees. Revolucions nacionals, nacionalistes on el cas d’Alemanya es reuni a Frankfurt una Assemblea amb la intenció de crear un únic estat alemany de tall liberal (Vigileu de tall liberal) i constitucional. Recordeu que succeïa a l’Anglaterra empirista? En Friedrich Nietzsche adopta la nacionalitat suïssa.
Enfocament Nacionalista: a) Llengua Alemanya. b) Món Continental.
a) Sobretot des de Alemanya i la seua llengua; els tres filòsofs de la sospita defensen les seves argumentacions amb alemany. Criteri a tenir en compte. Tantmateix, Alemanya experimentà un gran desenvolupament econòmic sota la direcció de Bismarck. Reunificació Alemanya. 1848
b) Retorn a Europa a la vella Europa. Època de màxima desigualtat, els païssos que són nacions Anglaterra i França han creat colònies i es reparteixen el pastís d’Àfrica i Àsia; hi arriben tard Alemanya i Italia.
A casa nostra:
La Renaixença, moviment cultural, literari i també filosòfic intenta recuperar una consciència diferencial catalana i que amb aquesta realitat nacional ens puguem intregrar dins els moviments europeus.
La filosofia es gestiona des de dos personatges; els autors són Ramon Martí d’Eixelà (1807-1857) i Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872). Es tracta de l’anomenada “Escola de Barcelona” i de la consolidació dels estudis filosòfics, amb el naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta naix el 1913, guanya autonomia i es configura com Autònoma el 1933, gràcies al Decret de l’ebrenc Marcel•lí Domingo , plegat i garbellat tot trencat amb la Guerra Civil.
Filosòficament Llorens i Barba posa l’accent amb el seny; la tradició castellana li digué “sentido común”.
Ens trobem seguint el Romanticisme una raó que representa la tempesta i la força “Sturm and Drang”. Aquest ímpetu, aquest abrivament ens situa davant la intuïció i la creació artística. Representada al nostre tema per la voluntat de viure de Schopenhauer i per la vida com a procés, com a irracionalitat de Nietzsche.
A) Precedents a la filosofia de Friederich Nietzsche (1844-1900)
- Artur Schopenhauer (1788-1860) El predomini de la voluntat de viure.
El món, segons la seva intuïció, segons la pròpia experiència, (impressió amb David Hume), es considerat tant com a representació, com a voluntat, com a representació (teorització empirista) parlem de fenòmens, d’allò que percebem i segons Schopenhauer pot ser irreal. Com a voluntat es real, és la realitat.
- Els fenòmens són resultat de la nostra activitat, del nostre subjecte, del nostre individu sobirà (John Stuart Mill) per ell rebem, des d’estructures a priori , la causalitat. Però això fenomènic ha de respondre a una intuïció objectiva; aquesta és la voluntat de viure; al vostre llibre de text la voluntat de viure de viure és passió, sentiment, pulsió. És l’Absolut que no té subjecte concret, és present en tots els éssers, per tant la vida es presenta com a lluita constant que marca un camí teleològic . En les persones aquesta voluntat de viure és manifesta com a consciència, com a consciències, com a móns fenomènics que entren en lluita uns als altres. Exemple: jo us percebo com a alumnes, com a rivals i us vull imposar la meua voluntat de viure, la meua visió, [la meua filosofia], ja tenim lluita, sofriment, dolor, guerra i finalment com el vostre individu no es vol plegar davant la meva voluntat de viure us suspenc, etc …; més patiment.
Per tant visió pessimista les meves representacions s’objectiven es formulen com idees, com per exemple la idea de llibertat jo puc pensar, puc creure que sóc lliure, però finalment, a l’hora de l’acció s’imposa la irracionalitat de la voluntat de viure i no puc sortir d’aquest cercle viciós.
Té aturador, té sortida aquesta voluntat de viure? Sí, la renúncia, l’ascetisme i la saviesa. Els models són:
1)El món de l’ètica hel•lenística amb l’estoïcisme. Serà savi aquell que acceptan aquesta realitat la comprèn i l’accepta, és el concepte d’Apahteia (apatia) o rebuig de tot tipus de desig, o sigui la renúncia davant la voluntat de viure de Schopenhauer. Recordeu al cordovès Sèneca que accepta la raó i el seu destí, suïcidar-se per ordre de Neró. Aquest ens convida a la serenor d’ànim, a ser savi, equilibrat i prudent.
2) La filosofia oriental amb conceptes com el Nirvana del Budisme, mitjançant la renúncia, l’aturada davant la complaença, els plaers les pruïges de la nostra voluntat de viure. Una mena d’autoanul•lació de la nostra voluntat.
També la contemplació de l’art com el moment d’alliberament de l’home. En el moment del gaudi estètic, però també de la creació, del treball de l’artista, es produeix un moment de pausa de la nostra voluntat de poder. La figura de l’artista i de les arts són primordials i principals per a Friedrich Nietzsche.
B) Vitalisme i Nihilisme: Nietzsche.
Introducció.
Cal tenir en compte que segons el sentir general de la societat aquesta època ve marcada per la decadència d’una societat cristiana i burgesa, amb una moral puritana i plena de prejudicis. Els autors de la sospita dubten de la bondat d’aquesta situació d’aquest sistema.
Nietzche proposa una reacció contra tota mediocritat i el convencionalisme de la moral tradicional. La sortida, de caire revolucionari serà l’arriba d’un nou home, del Superhome. El nostre ésser des de l’autonomia pot construir el seu propi món, es rebutja tota transcendència religiosa, Déu ha mort. Ens podem realitzar sense obstacles i crear un nou tipus de persona.
A destacar que hi ha dos nivells de crítica:
- Vessant negativa: rebuig dels conceptes i valors que donen sentit a la cultura occidental.
- Vessant positiva: intent de comprensió i explicació de la vida com a rerefons profund d’on tot sorgeix. Vitalisme.
- Períodes i obres:
En el pensament del nostre autor es diferencien tres períodes:
1) Època romàntica i positivista: Influència de la filosofia grega, de Schopenhauer i Wagner. Crítica la filosofia socràtica i platònica com a portadora de valors decadents.
Obres:
El naixement de la tragedia grega (1871).
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873).
La Gaia Ciència (1882) Parla per primera vegada de “la mort de Déu”
2) Desenvolupa les idees principals i originals: La mort de Déu, l’aparició del superhome, voluntat de poder (Voluntat de viure; Schopenhauer), la veritat i el futur, l’etern retorn i transmutació del valors.
Obres:
Així parla Zaratustra (1883-1885)
3) Època final: Análisi genètic, sobre el naixement dels conceptes morals. Tema la transmutació dels valors.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic (1887)
La visió tràgica de la vida: l’apol•loni i el dionisíac.
1) Època romàntica i positivista:
En El naixement de la tragèdia grega en l’esperit de la música s’esbossen els temes nietzscheans: la “vida” com el fons originari i profund d’on sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; “l’art” com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia, i la “intuïció” com a mètode de comprensió de la “vida” que no pot ser captada per la raó, ja que no n’és possible una comprensió conceptual. (Llibre de text; pàg. 326)
Influències de Schopenhauer i Wagner, aquest darrer representarà aquesta filosofia que és art, una saviesa tràgica, una mirada que penetra en la lluita originària dels principis antagònics de Dionís i Apol•lo. Aquest vaivé, aquesta contraposició és la sal de la vida. Cal recuperar la visió tràgica.
Els 4 grans temes de Zaratrustra. Llibre de text. Segon període.
A l’obra Així parlà Zaratrustra Nietzsche crítica a la religió, a la metafísica, a la moral. Aquest personatge dirà sí a la vida i per tant naixeran els nous valors. Els temes són: la mort de déu, el superhome, la voluntat de poder i la teoria de l’etern retorn.
La mort de Déu
Per al nostre filòsof significa la alliberació de les persones; ens deslliguem del concepte de més enllà, de la transcendència, d’un altre món. També expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. Déu com un gran obstacle que ens barra el pas al coneixement i al nou home, al Superhome. Amb Déu cauen els pilars de la tradició, la història i la cultura d’Occident.
S’ha produït aquest traspàs amb l’ajut de tota la tradició filosòfica que arrenca amb l’antropocentrisme al Renaixement, l’empenta i el Racionalisme del “cogito, ergo sum”; la Il•lustració del poble i el Positivisme, i també la ciència.
Nietzsche parla de la sistematització idealista i platònica del Déu de la teologia cristiana, que en part és “antinatural” va contra la nostra natura, contra la nostra vida. La figura de Crist es respectada, es vol fer fora i destruir les formes culturals, històriques i socials en les que es va convertir el cristianisme: Jerarquies, Classes-castes, Poder, Autoritats ...
La voluntat de poder
Podríem respondre a la pregunta: tots som iguals? Sí o No.
Els autors i les èpoques ho hem vist diverses vegades:
a) “Tot flueix”, “No et pots banyar mai al mateix riu”
b) “L’ésser és i el no ésser no és”.
La teoria nietzscheana, com a voluntat de poder és una hipòtesi empírica radical, i l’aplica a la veritat, la coneixement, a la naturalesa i a l’home com una força, una energia que ho transforma tot. Fins i tot i aquest és el tema que crea i genera nous valors, noves situacions.
Aparició del Superhome
Aquest serà com un agulló, com un esperó la tendència cap a on hem d’anar. Altres interpretacions parlen de l’altre home; o de l’Ultra Home.
La majoria mediocre i democràtica pot aconseguir el poder, però no representa la vida ascendent. Amb tot la base de mediocres són necessaris, és la base del Estat, de la configuració de la societat actual però el concepte de Superhome és el fibló que tira i empeny els homes superiors, es pot entendre com una meta, un punt d’arribada per a la voluntat, per dir sí a la vida. Arribarà aquest nou déu terrenal, no parlarà d’evolució, ni de darwinisme, sinó de canvis de valors de trencar els vells preceptes per arribar als nous fonaments i arribar als valors cristians i crear uns nous elements de vida i poder fecunds. Molts cops Nietzsche el defineix com un “César romà amb ànima de Crist” o un Goethe-Napoleó en una sola persona.
Interpretació contra el nostre autor: “Fal•làcia ad hominem”. Consideren que aquest superhome lliure, creador e independent, és l’anhel de la persona malalta, afligida, solitària i turmentada que era el herr professor Friedrich Nietzsche.
L’etern retorn
Teoria difícil, sembla una intuïció. És una afirmació radical sobre la vida, allò que s’esdevé, s’esdevé per què “jo vull” i així des de la meua afirmació, des del meu jo he de fer, faig i dic sí a la vida. I demana viure una vegada i totes les vegades la mateixa vida.
Sembla com una repetició des de posicionaments científics, el principi de conservació de la energia assenyala cap a l’etern retorn, no és el tema de Nietzsche. És millor considerar la visió cíclica del temps pròpia del món grec, i del món agrícola, hivern, primavera, estiu, tardor. A la tardor recollim els fruits (verema, recollida d’ametlla i avellana), a l’hivern preparem la terra i les plantes (llaurar i esporgar ), a la primavera plourà i naixeran els nous fruits que maduraran durant l’estiu.
L’etern retorn marca un fluir, l’univers retorna i mai es repeteix, és com un déu, com una creació, l’univers és un déu creador. Dins el món i sobre ell mateix es dóna l’acceptació d’ell mateix. L’univers s’ha clos i no existeix res fora d’ell mateix, és immanent , el nou home, l’home fort vol i ha de voler amb força, amb ganes, amb esforç i treball 2aquest món i fuig de l’escapisme, de la salvació, de la recompensa, de la debilitat o l’altre món.
Per a Gilles Deleuze l’etern retorn es considerat el capgirament del món platònic, més encara del mon platònic ideal, intel•ligible i que roman sempre igual. L’alemany considera que tot flueix i jo he de voler aquest canvi, aquest fluir.
Algunes interpretacions consideren que l’etern retorn i el Superhome són formulacions teòriques incompatibles: un nou home crea i tot ha de retornar, què cal retornar?
La teoria de la veritat i l’esdevenir
Es pot resseguir via xtec.cat; o sigui per Filoxarxa.
El món, el futur, la Vida és canvi, és procés, és transformació és Heràclit “tot flueix”, així la conceptualització, les idees fixen i eternitzen la realitat però no són reals.
Exemple no hi ha Taula, hi ha diverses taules, diverses interpretacions i perspectives (mirades, vivències) de les taules; així la veritat amb aquest autor és una adequació, correspondència entre la relació social, cultural i econòmica i la realitat en sí, en ella mateixa.
El coneixement és un estri de poder, és una voluntat de poder que ens assenyala a controlar es tracta d’elaborar de fixar la multiplicitat amb la raó, l’enteniment, les idees, els conceptes. No existeix la veritat absoluta, el món intel•ligible, el llenguatge mostra i amaga, “totes les veritats són ficcions” dirà.
Transmutació dels valors. Tercer període.
Des de les obres de l’època final, sobretot a La genealogia de la moral. Això és la gènesi o el naixement de la moral, contraposa la moral del senyor a la moral de l’esclau. La clau és entendre que els valor, l’axiologia neix de la voluntat de poder. Per a la nostra classe i l’ examen ens interessaran el conceptes “bo i dolent”, “bo i pervers”. Es tracta de la primera dissertació (primer capítol) de La genealogia.
Las filosofia nietzschiana comprova des de la gènesis, des de la filologia, la formació del nostre autor, l’etimologia i els conceptes en joc: “noble” “guerrer” es considerat el bo, en el sentit superior, noble i “generós”, essent que els mots vulgar, plebeu, es convertien en dolent.
La contraposició neix amb el subterfugi de considerar el món suprasensible, l’altre món com el lloc on s’executarà el bo, allò que és bo. Hem situat la qüestió amb el ressentiment, més enllà de la vida hi ha tres moments de negació:
1- En la Moral, on des del ressentiment s’han creat uns valors que procedeixen de la negació radical del valor d’allò sensible, i els ha posat en funció d’allò suprasensible més enllà de la vida, és a dir, en funció de la mort. I S’ha canviat, s’ha transmutat els seu sentit considerar el pervers allò que abans era bo, i bo qui abans era dolent.
2- En la Ontologia perquè situa la vertadera realitat més enllà de la realitat vertadera de l’esdevenir. Estem ja ho hem dit parlant del món intel•ligible, de la interpretació del més enllà, com el lloc de la recompensa i la salvació.
3- En la Epistemologia, perquè pretén conèixer mitjançant conceptes de l’enteniment que només poden conèixer allò inert, allò immòbil, allò fragmentari, perquè són preses d’unes estructures gramaticals que estenen a convertir en estàtic tot el que és dinàmic. Ací es desenvolupa la teoria del llenguatge com engany, com aproximació a la realitat, “el món només es pot conèixer metafòricament” diu el nostre autor.
Nietzsche considera que el cristianisme i també el poble jueu significa la rebel•lió dels esclaus. Així bo, noble i fort serà aplicable a la persona que es resigna, que es capte, que diu “hem vingut a patir”, etc ... Així també la modèstia, la pobresa, és una reformulació d’esclaus, de febles, de malats en dirà a la seua obra.
- Relació del vitalisme i del nihilisme amb d’altres corrents filosòfics:
- Crítica contra qualsevol de les formes del Racionalisme:
1) Optimisme epistemològic: Plató i Aristòtil.
2) Plató i Descartes:
3) Nova concepció moral contra els psicòlegs anglesos i le món mediocre.
A l’examen pregunta 4 de relació-comparació, són pocs els elements en comú, millor encara no cap. El pensador alemany vol fonamentar uns valors o tornar la consideració d’allò que és “bo” com allò que és “noble” i “distinguit”.
1-2) El coneixement, la gnoseologia, no busca només el coneixement en ell mateix o la veritat absoluta, també és una forma de control, d’imposar els nostres coneixements, la nostra, la meua interpretació, la meua perspectiva. Hi ha en el nostre autor un enfoc pragmàtic o instrumental de la veritat. Contra Plató no existeix un model un còpia ideal de Cavall, hi ha cavall/s, realitats, singulars, particulars, individuals i nosaltres no hem, no ho podem solidificar, catalogar un Jo personal, únic e intransferible. En aquest punt sorgeixen molts temes: La crítica a la “res cogitans” cartesiana o la idea de substància, anàlisi fet per David Hume. No hi ha una Veritat, una realitat que roman, que sempre és igual ... volem fixar el fluir de la realitat, de la vida: Parmènides i Heràclit.
3) Personalment va bé pensar amb els conceptes d’Aristòtil considerar que tot el món és bo i que vol el bé, significa que hem caigut dins aquest món mediocre hi ha dins el món, dins la societat éssers superiors i que no manifesten perversió de valors que el paper i el parer més important és la força de viure, la força de voluntat, la força de ser i de crear.
- Interpretació:
Fent justícia a aquesta persona tan crítica i tan radical i degut al seus escrits: aforístics, durs, punyents, contradictoris, genials se’l considera el pare de l’irracionalisme, de l’anarquisme, de l’existencialisme, i fins i tot del nacionalsocialisme; amb tot per a nosaltres ens interessa el vitalisme, contradictori i complicat com la vida mateixa, es pot matematitzar la vida?, es pot sistematitzar?, es pot controlar? si la resposta es afirmativa, Com?
Exemple tenen controlada la Guerra d’Irak? Hem de sospitar de …, aquest ha de ser el nostre Nietzsche.
També la pregunta de les nostres classes el Superhome és u, són tots. Quina és la bona interpretació? Si fos ú, quin nom històric i posició política li podríem donar?
O també la reforma del superhome, dins nostre/s, conducció i treball i esforç i feina de cadascú de nosaltres, dels nostres jos. Es tracta de problematitzar de pensar críticament els conceptes de la cultura occidental, també amb la idea que vosaltres coneixement del tot flueix i tot canvia.
Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- AA. VV: Historia de la ètica. Editorial Crítica, Barcelona, 1993
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 7, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Nietzsche, Firedrich; textos de la selectivitat:
- La genealogia de la moral. Capítols 1r i 2n. Editorial Laia, Edicions 62. Barcelona, 1982.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: www.xtec.cat./Escola oberta.Filosofia.filoxarxa. Autor Nietzsche. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
- Departament d’Inovació, Universitats i Empresa “diue”. Entrant per qualsevol cercador i buscant els exàmens de selectivitat o només Selectivitat, ja obtindrem resultats. www.gencat.cat/diue/.
- Cuadernos de Cou y Selectividad. Nietzsche, número 14.: La crisis de la Cultura Occidental. Editorial Alhambra Longman, Madrid, 1997.
IES SA PALOMERA
Curs 2009/201
Sociologia. Teoria del coneixemnt.
Aquest tema s’estructura des dels filòsofs de la sospita amb tres autors:
1) Karl Marx (1818-1883).
2) Friedrich Nietzsche (1844-1900).
3) Sigmund Freud (1859-1939).
A) Època històrica. Enfocament segons J. Ramon Suñé Gasull .
Esdeveniments històrics:
1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees. Revolucions nacionals, nacionalistes on el cas d’Alemanya es reuni a Frankfurt una Assemblea amb la intenció de crear un únic estat alemany de tall liberal (Vigileu de tall liberal) i constitucional. Recordeu que succeïa a l’Anglaterra empirista? En Friedrich Nietzsche adopta la nacionalitat suïssa.
Enfocament Nacionalista: a) Llengua Alemanya. b) Món Continental.
a) Sobretot des de Alemanya i la seua llengua; els tres filòsofs de la sospita defensen les seves argumentacions amb alemany. Criteri a tenir en compte. Tantmateix, Alemanya experimentà un gran desenvolupament econòmic sota la direcció de Bismarck. Reunificació Alemanya. 1848
b) Retorn a Europa a la vella Europa. Època de màxima desigualtat, els païssos que són nacions Anglaterra i França han creat colònies i es reparteixen el pastís d’Àfrica i Àsia; hi arriben tard Alemanya i Italia.
A casa nostra:
La Renaixença, moviment cultural, literari i també filosòfic intenta recuperar una consciència diferencial catalana i que amb aquesta realitat nacional ens puguem intregrar dins els moviments europeus.
La filosofia es gestiona des de dos personatges; els autors són Ramon Martí d’Eixelà (1807-1857) i Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872). Es tracta de l’anomenada “Escola de Barcelona” i de la consolidació dels estudis filosòfics, amb el naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta naix el 1913, guanya autonomia i es configura com Autònoma el 1933, gràcies al Decret de l’ebrenc Marcel•lí Domingo , plegat i garbellat tot trencat amb la Guerra Civil.
Filosòficament Llorens i Barba posa l’accent amb el seny; la tradició castellana li digué “sentido común”.
Ens trobem seguint el Romanticisme una raó que representa la tempesta i la força “Sturm and Drang”. Aquest ímpetu, aquest abrivament ens situa davant la intuïció i la creació artística. Representada al nostre tema per la voluntat de viure de Schopenhauer i per la vida com a procés, com a irracionalitat de Nietzsche.
A) Precedents a la filosofia de Friederich Nietzsche (1844-1900)
- Artur Schopenhauer (1788-1860) El predomini de la voluntat de viure.
El món, segons la seva intuïció, segons la pròpia experiència, (impressió amb David Hume), es considerat tant com a representació, com a voluntat, com a representació (teorització empirista) parlem de fenòmens, d’allò que percebem i segons Schopenhauer pot ser irreal. Com a voluntat es real, és la realitat.
- Els fenòmens són resultat de la nostra activitat, del nostre subjecte, del nostre individu sobirà (John Stuart Mill) per ell rebem, des d’estructures a priori , la causalitat. Però això fenomènic ha de respondre a una intuïció objectiva; aquesta és la voluntat de viure; al vostre llibre de text la voluntat de viure de viure és passió, sentiment, pulsió. És l’Absolut que no té subjecte concret, és present en tots els éssers, per tant la vida es presenta com a lluita constant que marca un camí teleològic . En les persones aquesta voluntat de viure és manifesta com a consciència, com a consciències, com a móns fenomènics que entren en lluita uns als altres. Exemple: jo us percebo com a alumnes, com a rivals i us vull imposar la meua voluntat de viure, la meua visió, [la meua filosofia], ja tenim lluita, sofriment, dolor, guerra i finalment com el vostre individu no es vol plegar davant la meva voluntat de viure us suspenc, etc …; més patiment.
Per tant visió pessimista les meves representacions s’objectiven es formulen com idees, com per exemple la idea de llibertat jo puc pensar, puc creure que sóc lliure, però finalment, a l’hora de l’acció s’imposa la irracionalitat de la voluntat de viure i no puc sortir d’aquest cercle viciós.
Té aturador, té sortida aquesta voluntat de viure? Sí, la renúncia, l’ascetisme i la saviesa. Els models són:
1)El món de l’ètica hel•lenística amb l’estoïcisme. Serà savi aquell que acceptan aquesta realitat la comprèn i l’accepta, és el concepte d’Apahteia (apatia) o rebuig de tot tipus de desig, o sigui la renúncia davant la voluntat de viure de Schopenhauer. Recordeu al cordovès Sèneca que accepta la raó i el seu destí, suïcidar-se per ordre de Neró. Aquest ens convida a la serenor d’ànim, a ser savi, equilibrat i prudent.
2) La filosofia oriental amb conceptes com el Nirvana del Budisme, mitjançant la renúncia, l’aturada davant la complaença, els plaers les pruïges de la nostra voluntat de viure. Una mena d’autoanul•lació de la nostra voluntat.
També la contemplació de l’art com el moment d’alliberament de l’home. En el moment del gaudi estètic, però també de la creació, del treball de l’artista, es produeix un moment de pausa de la nostra voluntat de poder. La figura de l’artista i de les arts són primordials i principals per a Friedrich Nietzsche.
B) Vitalisme i Nihilisme: Nietzsche.
Introducció.
Cal tenir en compte que segons el sentir general de la societat aquesta època ve marcada per la decadència d’una societat cristiana i burgesa, amb una moral puritana i plena de prejudicis. Els autors de la sospita dubten de la bondat d’aquesta situació d’aquest sistema.
Nietzche proposa una reacció contra tota mediocritat i el convencionalisme de la moral tradicional. La sortida, de caire revolucionari serà l’arriba d’un nou home, del Superhome. El nostre ésser des de l’autonomia pot construir el seu propi món, es rebutja tota transcendència religiosa, Déu ha mort. Ens podem realitzar sense obstacles i crear un nou tipus de persona.
A destacar que hi ha dos nivells de crítica:
- Vessant negativa: rebuig dels conceptes i valors que donen sentit a la cultura occidental.
- Vessant positiva: intent de comprensió i explicació de la vida com a rerefons profund d’on tot sorgeix. Vitalisme.
- Períodes i obres:
En el pensament del nostre autor es diferencien tres períodes:
1) Època romàntica i positivista: Influència de la filosofia grega, de Schopenhauer i Wagner. Crítica la filosofia socràtica i platònica com a portadora de valors decadents.
Obres:
El naixement de la tragedia grega (1871).
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873).
La Gaia Ciència (1882) Parla per primera vegada de “la mort de Déu”
2) Desenvolupa les idees principals i originals: La mort de Déu, l’aparició del superhome, voluntat de poder (Voluntat de viure; Schopenhauer), la veritat i el futur, l’etern retorn i transmutació del valors.
Obres:
Així parla Zaratustra (1883-1885)
3) Època final: Análisi genètic, sobre el naixement dels conceptes morals. Tema la transmutació dels valors.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic (1887)
La visió tràgica de la vida: l’apol•loni i el dionisíac.
1) Època romàntica i positivista:
En El naixement de la tragèdia grega en l’esperit de la música s’esbossen els temes nietzscheans: la “vida” com el fons originari i profund d’on sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; “l’art” com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia, i la “intuïció” com a mètode de comprensió de la “vida” que no pot ser captada per la raó, ja que no n’és possible una comprensió conceptual. (Llibre de text; pàg. 326)
Influències de Schopenhauer i Wagner, aquest darrer representarà aquesta filosofia que és art, una saviesa tràgica, una mirada que penetra en la lluita originària dels principis antagònics de Dionís i Apol•lo. Aquest vaivé, aquesta contraposició és la sal de la vida. Cal recuperar la visió tràgica.
Els 4 grans temes de Zaratrustra. Llibre de text. Segon període.
A l’obra Així parlà Zaratrustra Nietzsche crítica a la religió, a la metafísica, a la moral. Aquest personatge dirà sí a la vida i per tant naixeran els nous valors. Els temes són: la mort de déu, el superhome, la voluntat de poder i la teoria de l’etern retorn.
La mort de Déu
Per al nostre filòsof significa la alliberació de les persones; ens deslliguem del concepte de més enllà, de la transcendència, d’un altre món. També expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. Déu com un gran obstacle que ens barra el pas al coneixement i al nou home, al Superhome. Amb Déu cauen els pilars de la tradició, la història i la cultura d’Occident.
S’ha produït aquest traspàs amb l’ajut de tota la tradició filosòfica que arrenca amb l’antropocentrisme al Renaixement, l’empenta i el Racionalisme del “cogito, ergo sum”; la Il•lustració del poble i el Positivisme, i també la ciència.
Nietzsche parla de la sistematització idealista i platònica del Déu de la teologia cristiana, que en part és “antinatural” va contra la nostra natura, contra la nostra vida. La figura de Crist es respectada, es vol fer fora i destruir les formes culturals, històriques i socials en les que es va convertir el cristianisme: Jerarquies, Classes-castes, Poder, Autoritats ...
La voluntat de poder
Podríem respondre a la pregunta: tots som iguals? Sí o No.
Els autors i les èpoques ho hem vist diverses vegades:
a) “Tot flueix”, “No et pots banyar mai al mateix riu”
b) “L’ésser és i el no ésser no és”.
La teoria nietzscheana, com a voluntat de poder és una hipòtesi empírica radical, i l’aplica a la veritat, la coneixement, a la naturalesa i a l’home com una força, una energia que ho transforma tot. Fins i tot i aquest és el tema que crea i genera nous valors, noves situacions.
Aparició del Superhome
Aquest serà com un agulló, com un esperó la tendència cap a on hem d’anar. Altres interpretacions parlen de l’altre home; o de l’Ultra Home.
La majoria mediocre i democràtica pot aconseguir el poder, però no representa la vida ascendent. Amb tot la base de mediocres són necessaris, és la base del Estat, de la configuració de la societat actual però el concepte de Superhome és el fibló que tira i empeny els homes superiors, es pot entendre com una meta, un punt d’arribada per a la voluntat, per dir sí a la vida. Arribarà aquest nou déu terrenal, no parlarà d’evolució, ni de darwinisme, sinó de canvis de valors de trencar els vells preceptes per arribar als nous fonaments i arribar als valors cristians i crear uns nous elements de vida i poder fecunds. Molts cops Nietzsche el defineix com un “César romà amb ànima de Crist” o un Goethe-Napoleó en una sola persona.
Interpretació contra el nostre autor: “Fal•làcia ad hominem”. Consideren que aquest superhome lliure, creador e independent, és l’anhel de la persona malalta, afligida, solitària i turmentada que era el herr professor Friedrich Nietzsche.
L’etern retorn
Teoria difícil, sembla una intuïció. És una afirmació radical sobre la vida, allò que s’esdevé, s’esdevé per què “jo vull” i així des de la meua afirmació, des del meu jo he de fer, faig i dic sí a la vida. I demana viure una vegada i totes les vegades la mateixa vida.
Sembla com una repetició des de posicionaments científics, el principi de conservació de la energia assenyala cap a l’etern retorn, no és el tema de Nietzsche. És millor considerar la visió cíclica del temps pròpia del món grec, i del món agrícola, hivern, primavera, estiu, tardor. A la tardor recollim els fruits (verema, recollida d’ametlla i avellana), a l’hivern preparem la terra i les plantes (llaurar i esporgar ), a la primavera plourà i naixeran els nous fruits que maduraran durant l’estiu.
L’etern retorn marca un fluir, l’univers retorna i mai es repeteix, és com un déu, com una creació, l’univers és un déu creador. Dins el món i sobre ell mateix es dóna l’acceptació d’ell mateix. L’univers s’ha clos i no existeix res fora d’ell mateix, és immanent , el nou home, l’home fort vol i ha de voler amb força, amb ganes, amb esforç i treball 2aquest món i fuig de l’escapisme, de la salvació, de la recompensa, de la debilitat o l’altre món.
Per a Gilles Deleuze l’etern retorn es considerat el capgirament del món platònic, més encara del mon platònic ideal, intel•ligible i que roman sempre igual. L’alemany considera que tot flueix i jo he de voler aquest canvi, aquest fluir.
Algunes interpretacions consideren que l’etern retorn i el Superhome són formulacions teòriques incompatibles: un nou home crea i tot ha de retornar, què cal retornar?
La teoria de la veritat i l’esdevenir
Es pot resseguir via xtec.cat; o sigui per Filoxarxa.
El món, el futur, la Vida és canvi, és procés, és transformació és Heràclit “tot flueix”, així la conceptualització, les idees fixen i eternitzen la realitat però no són reals.
Exemple no hi ha Taula, hi ha diverses taules, diverses interpretacions i perspectives (mirades, vivències) de les taules; així la veritat amb aquest autor és una adequació, correspondència entre la relació social, cultural i econòmica i la realitat en sí, en ella mateixa.
El coneixement és un estri de poder, és una voluntat de poder que ens assenyala a controlar es tracta d’elaborar de fixar la multiplicitat amb la raó, l’enteniment, les idees, els conceptes. No existeix la veritat absoluta, el món intel•ligible, el llenguatge mostra i amaga, “totes les veritats són ficcions” dirà.
Transmutació dels valors. Tercer període.
Des de les obres de l’època final, sobretot a La genealogia de la moral. Això és la gènesi o el naixement de la moral, contraposa la moral del senyor a la moral de l’esclau. La clau és entendre que els valor, l’axiologia neix de la voluntat de poder. Per a la nostra classe i l’ examen ens interessaran el conceptes “bo i dolent”, “bo i pervers”. Es tracta de la primera dissertació (primer capítol) de La genealogia.
Las filosofia nietzschiana comprova des de la gènesis, des de la filologia, la formació del nostre autor, l’etimologia i els conceptes en joc: “noble” “guerrer” es considerat el bo, en el sentit superior, noble i “generós”, essent que els mots vulgar, plebeu, es convertien en dolent.
La contraposició neix amb el subterfugi de considerar el món suprasensible, l’altre món com el lloc on s’executarà el bo, allò que és bo. Hem situat la qüestió amb el ressentiment, més enllà de la vida hi ha tres moments de negació:
1- En la Moral, on des del ressentiment s’han creat uns valors que procedeixen de la negació radical del valor d’allò sensible, i els ha posat en funció d’allò suprasensible més enllà de la vida, és a dir, en funció de la mort. I S’ha canviat, s’ha transmutat els seu sentit considerar el pervers allò que abans era bo, i bo qui abans era dolent.
2- En la Ontologia perquè situa la vertadera realitat més enllà de la realitat vertadera de l’esdevenir. Estem ja ho hem dit parlant del món intel•ligible, de la interpretació del més enllà, com el lloc de la recompensa i la salvació.
3- En la Epistemologia, perquè pretén conèixer mitjançant conceptes de l’enteniment que només poden conèixer allò inert, allò immòbil, allò fragmentari, perquè són preses d’unes estructures gramaticals que estenen a convertir en estàtic tot el que és dinàmic. Ací es desenvolupa la teoria del llenguatge com engany, com aproximació a la realitat, “el món només es pot conèixer metafòricament” diu el nostre autor.
Nietzsche considera que el cristianisme i també el poble jueu significa la rebel•lió dels esclaus. Així bo, noble i fort serà aplicable a la persona que es resigna, que es capte, que diu “hem vingut a patir”, etc ... Així també la modèstia, la pobresa, és una reformulació d’esclaus, de febles, de malats en dirà a la seua obra.
- Relació del vitalisme i del nihilisme amb d’altres corrents filosòfics:
- Crítica contra qualsevol de les formes del Racionalisme:
1) Optimisme epistemològic: Plató i Aristòtil.
2) Plató i Descartes:
3) Nova concepció moral contra els psicòlegs anglesos i le món mediocre.
A l’examen pregunta 4 de relació-comparació, són pocs els elements en comú, millor encara no cap. El pensador alemany vol fonamentar uns valors o tornar la consideració d’allò que és “bo” com allò que és “noble” i “distinguit”.
1-2) El coneixement, la gnoseologia, no busca només el coneixement en ell mateix o la veritat absoluta, també és una forma de control, d’imposar els nostres coneixements, la nostra, la meua interpretació, la meua perspectiva. Hi ha en el nostre autor un enfoc pragmàtic o instrumental de la veritat. Contra Plató no existeix un model un còpia ideal de Cavall, hi ha cavall/s, realitats, singulars, particulars, individuals i nosaltres no hem, no ho podem solidificar, catalogar un Jo personal, únic e intransferible. En aquest punt sorgeixen molts temes: La crítica a la “res cogitans” cartesiana o la idea de substància, anàlisi fet per David Hume. No hi ha una Veritat, una realitat que roman, que sempre és igual ... volem fixar el fluir de la realitat, de la vida: Parmènides i Heràclit.
3) Personalment va bé pensar amb els conceptes d’Aristòtil considerar que tot el món és bo i que vol el bé, significa que hem caigut dins aquest món mediocre hi ha dins el món, dins la societat éssers superiors i que no manifesten perversió de valors que el paper i el parer més important és la força de viure, la força de voluntat, la força de ser i de crear.
- Interpretació:
Fent justícia a aquesta persona tan crítica i tan radical i degut al seus escrits: aforístics, durs, punyents, contradictoris, genials se’l considera el pare de l’irracionalisme, de l’anarquisme, de l’existencialisme, i fins i tot del nacionalsocialisme; amb tot per a nosaltres ens interessa el vitalisme, contradictori i complicat com la vida mateixa, es pot matematitzar la vida?, es pot sistematitzar?, es pot controlar? si la resposta es afirmativa, Com?
Exemple tenen controlada la Guerra d’Irak? Hem de sospitar de …, aquest ha de ser el nostre Nietzsche.
També la pregunta de les nostres classes el Superhome és u, són tots. Quina és la bona interpretació? Si fos ú, quin nom històric i posició política li podríem donar?
O també la reforma del superhome, dins nostre/s, conducció i treball i esforç i feina de cadascú de nosaltres, dels nostres jos. Es tracta de problematitzar de pensar críticament els conceptes de la cultura occidental, també amb la idea que vosaltres coneixement del tot flueix i tot canvia.
Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- AA. VV: Historia de la ètica. Editorial Crítica, Barcelona, 1993
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 7, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Nietzsche, Firedrich; textos de la selectivitat:
- La genealogia de la moral. Capítols 1r i 2n. Editorial Laia, Edicions 62. Barcelona, 1982.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: www.xtec.cat./Escola oberta.Filosofia.filoxarxa. Autor Nietzsche. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
- Departament d’Inovació, Universitats i Empresa “diue”. Entrant per qualsevol cercador i buscant els exàmens de selectivitat o només Selectivitat, ja obtindrem resultats. www.gencat.cat/diue/.
- Cuadernos de Cou y Selectividad. Nietzsche, número 14.: La crisis de la Cultura Occidental. Editorial Alhambra Longman, Madrid, 1997.
Tres (3) Textos de Friedrich Nietzsche.
Com sempre us passo els textos que seran per a Sociologia: "Crítica de la Cultura Occidental" i també podeu aprofitar per a les PAU.
03/05/2010
IES Sa Palomera (Blanes)
La Selva, Marítima?
Es tracta de tres textos per a Sociologia però també per als de segon de Batxillerat Nocturn.
1. Text número 1.
Aquests psicòlegs anglesos, als quals cal agrair els únics intents que han existit fins ara de fer una història del naixement de la moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no és gens insignificant. Per això, com que es tracta d’un enigma de caràcter personal, he de confessar que tenen un avantatge fonamental en relació amb els seus llibres: ells mateixos són interessants. Què pretenen, pròpiament aquests psicòlegs anglesos? Tant si es vol com si no es vol, hom els troba sempre dedicats a la mateixa obra, és a dir, a la tasca de fer surar la part honesta del nostre món interior i de cercar allò que és pròpiament eficaç, fonamental i decisiu pel que fa al desenvolupament precisament allí on l’orgull intel•lectual voldria trobar-ho en darrer lloc (per exemple, en la virtut interna, interior del costum, en la manca de memòria, en un mecanisme cec i fortuït d’unió de les idees o bé en quelcom de purament passiu, automàtic, produït d’una manera reflexa, molecular i fonamentalment estúpid).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «psicòlegs anglesos» b) «part honesta »
a) Acusació que es fa a empiristes i a utiliristes sobre la seva explicació de la teoria del coneixement i de la moral. Al text:
b) Part honesta: el pathos, univesal?
3. Què vol dir, en el text, « ells mateixos són interessants »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i de desfer els vells conceptes: bo, dolent, virtuts, la part honesta...]
Quin paper juga la voluntat de viure i la voluntat de poder, si jo sóc art i part puc desfer-me’n de la meva perspectiva. I llavors el sentit genètic, etimològic dels termes i les idees de trobar-me implicat en un procés de recórrer, les seues idees.
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
En aquest punt jo sempre empro la idea de tres paràgrafs, un autor, un altra autor i un C o lloc de comparació.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Alguns de vosaltres i la perspectiva i la circumstància ens pot ajudar en alguna cosa.
Dues parts de l’afirmació, és el tema de la vida, vitalisme (déu Baco o Dionís) i la raó (objectiva, freda, que segons els empiristes no ens mou, es freda calculadora, lògica, deductiva i racional, òbviament), o sigui el déu Apolo.
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector
Texto número 1.
Estos psicólogos ingleses, a los que hay que agradecer los únicos intentos que han existido hasta ahora de hacer una historia del nacimiento de la moral, nos plantean en sí mismos un enigma que no es nada insignificante. Por ello, al tratarse de un enigma de carácter personal, debo confesar que tienen una ventaja fundamental en relación con sus libros: ellos mismos son interesantes. ¿Qué pretenden, propiamente estos psicólogos ingleses? Tanto si se quiere como si no se quiere, se los encuentra siempre dedicados a la misma obra, es decir, a la tarea de hacer flotar la parte honesta de nuestro mundo interior y buscar lo propiamente eficaz, fundamental y decisivo para el En cuanto al desarrollo precisamente allí donde el orgullo intelectual quisiera encontrarlo en último lugar (por ejemplo, en la vis inertiae de la costumbre, en la falta de memoria, en un mecanismo ciego y fortuito de unión de las ideas o bien en algo puramente pasivo, automático, producido de una manera refleja, molecular y fundamentalmente estúpido).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1
Text Número 2. (dos)
Hom ja haurà endevinat amb quina facilitat la forma de valoració sacerdotal pot separar-se de la forma de valoració cavalleresca i aristocràtica, i convertir-se més tard en la seva contraposició. Això es fomenta especialment cada vegada que s’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es volen posar d’acord pel que fa a l’honor i a la glòria. Els judicis de valor dels cavallers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit una corporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot sobreïxent, juntament amb allò que requereix la seva conservació: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs i, en general, tot allò que implica en ell mateix una acció vigorosa, lliure, vivaç i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de guerra, tot li va malament! Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Facilitat del canvi, de la transmutació dels valors i de la seva gènesi i sentit etimològic. Els termes de força, coratge, esforç
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) valoració sacerdotal b) valoració cavalleresca
a) + b) Contraposició i tipus de valoració. Text són i representats idees? Ideals?
3. Què vol dir, en el text, « els sacerdots són els enemics més perversos »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Tipus i gènesi i les diverses idees o ideals. Concepte del ressentiment i de la transmutació de valors. I dels tipus de personatges i individus vitals i també: home fort, home feble, nihilisme i Ultra- Home.]
4. Compareu el concepte de valoració nietzschià amb el concepte de valors o essències d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Plató i el coneixement de de les idees i les “millors” i més bones facultats de l’ànima]
Parts de l’ànima, o no, o tot és igual amb la persona i l’ésser humà. I els valors de la vida, de la carn i del plaer.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Els termes de força, coratge, esforç, i si enlloc d’aplicar-los als altres d’enfrontar-me de destruir-me i dels altres fes de revisió interior per a jo esforçar-me i crear-me i fer-me home i persona i etc... i així esdevenir el Super-Home o l’Ultra home.
Mortificació dels plaers i la salvació? I la vida?
Texto número 2. (dos).
Se habrá adivinado con qué facilidad la forma de valoración sacerdotal puede separarse de la forma de valoración caballeresca y aristocrática, y convertirse más tarde en su contraposición. Esto se fomenta especialmente cada vez que se enfrentan por celos la casta de los sacerdotes y la casta de los guerreros, y no se quieren poner de acuerdo en cuanto al honor ya la gloria. Los juicios de valor de los caballeros y los aristócratas tienen como presupuesto una corporalidad llena de vigor, una salud floreciente, rica, incluso sobresaliente, junto con lo que requiere su conservación: la guerra, la aventura, la caza, la danza, los torneos y, en general, todo lo que implica en sí mismo una acción vigorosa, libre, vivaz y alegre. La forma de valoración de la nobleza sacerdotal tiene, como ya hemos visto, unos presupuestos diferentes: cuando se trata de guerra, todo le va mal! Como ya se sabe, los sacerdotes son los enemigos más perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7.
3. Text número 3.
Es contraposa en gran mesura a la felicitat concebuda en el grau dels impotents, dels oprimits, dels qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments plens de verí i d’enemistat, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, una tranquil•litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, com una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant seu amb una confiança i una sinceritat (el terme γενναι̃ος “aristòcrata de naixement”, remarca el nudisme “sincer” i fins i tot “ingenu”), l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima mira amb cobejança, el seu esperit estima els amagatalls, els camins secrets i les portes del darrera, és atret per tot allò que és ocult com si fos el seu món, la seva seguretat, el seu alleujament.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Tipus de felicitat, tipus de vida, formes de representació i comportament.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) « impotents » b) « l’home noble »
3. Què vol dir, en el text, « l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix.»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i les manifestacions pervertides i poc clares de la nostra força, de tipus de vida i de persones.]
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
El nihilisme i les seves explicacions a què farien referència. “descans sabàtic”.
Text número 3.Versió castellana.
Se contrapone en gran medida a la felicidad concebida en el grado de los impotentes, los orpimits, de los que sufren las úlceras producidas por sentimientos llenos de veneno id'enemistat, según los cuales la felicidad se produce esencialmente como una narcosis, una anestesia, una tranquila tranquilidad, una paz, un "descanso sabático", una distensión de las facultades anímicas y un estiramiento de todos los miembros, en una palabra, como algo pasiva. Mientras que el hombre noble vive ante su con una confianza y una sinceridad (el término γενναιος "aristócrata de nacimiento", remarca el nudismo, "sincero" e incluso "ingenuo"), el hombre del resentimiento no es sincero, ni ingenuo, ni honrado, ni directo con él mismo. Su alma mira con codicia, su espíritu ama los escondrijos, los caminos secretos y las puertas traseras, es atraído por todo lo oculto como si fuera su mundo, su seguridad, su alivio.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
Observació general:
Tot i que molt complicat/s: no copieu literalment el text i els documents entregats; penseu-hi i proveu de fer-ne una explicació personal i pròpia, amb opinió, per a la pregunta cinquena i també sentit i significat i contingut per a les pàgines i preguntes anteriors.
03/05/2010
IES Sa Palomera (Blanes)
La Selva, Marítima?
Es tracta de tres textos per a Sociologia però també per als de segon de Batxillerat Nocturn.
1. Text número 1.
Aquests psicòlegs anglesos, als quals cal agrair els únics intents que han existit fins ara de fer una història del naixement de la moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no és gens insignificant. Per això, com que es tracta d’un enigma de caràcter personal, he de confessar que tenen un avantatge fonamental en relació amb els seus llibres: ells mateixos són interessants. Què pretenen, pròpiament aquests psicòlegs anglesos? Tant si es vol com si no es vol, hom els troba sempre dedicats a la mateixa obra, és a dir, a la tasca de fer surar la part honesta del nostre món interior i de cercar allò que és pròpiament eficaç, fonamental i decisiu pel que fa al desenvolupament precisament allí on l’orgull intel•lectual voldria trobar-ho en darrer lloc (per exemple, en la virtut interna, interior del costum, en la manca de memòria, en un mecanisme cec i fortuït d’unió de les idees o bé en quelcom de purament passiu, automàtic, produït d’una manera reflexa, molecular i fonamentalment estúpid).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «psicòlegs anglesos» b) «part honesta »
a) Acusació que es fa a empiristes i a utiliristes sobre la seva explicació de la teoria del coneixement i de la moral. Al text:
b) Part honesta: el pathos, univesal?
3. Què vol dir, en el text, « ells mateixos són interessants »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i de desfer els vells conceptes: bo, dolent, virtuts, la part honesta...]
Quin paper juga la voluntat de viure i la voluntat de poder, si jo sóc art i part puc desfer-me’n de la meva perspectiva. I llavors el sentit genètic, etimològic dels termes i les idees de trobar-me implicat en un procés de recórrer, les seues idees.
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
En aquest punt jo sempre empro la idea de tres paràgrafs, un autor, un altra autor i un C o lloc de comparació.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Alguns de vosaltres i la perspectiva i la circumstància ens pot ajudar en alguna cosa.
Dues parts de l’afirmació, és el tema de la vida, vitalisme (déu Baco o Dionís) i la raó (objectiva, freda, que segons els empiristes no ens mou, es freda calculadora, lògica, deductiva i racional, òbviament), o sigui el déu Apolo.
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector
Texto número 1.
Estos psicólogos ingleses, a los que hay que agradecer los únicos intentos que han existido hasta ahora de hacer una historia del nacimiento de la moral, nos plantean en sí mismos un enigma que no es nada insignificante. Por ello, al tratarse de un enigma de carácter personal, debo confesar que tienen una ventaja fundamental en relación con sus libros: ellos mismos son interesantes. ¿Qué pretenden, propiamente estos psicólogos ingleses? Tanto si se quiere como si no se quiere, se los encuentra siempre dedicados a la misma obra, es decir, a la tarea de hacer flotar la parte honesta de nuestro mundo interior y buscar lo propiamente eficaz, fundamental y decisivo para el En cuanto al desarrollo precisamente allí donde el orgullo intelectual quisiera encontrarlo en último lugar (por ejemplo, en la vis inertiae de la costumbre, en la falta de memoria, en un mecanismo ciego y fortuito de unión de las ideas o bien en algo puramente pasivo, automático, producido de una manera refleja, molecular y fundamentalmente estúpido).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1
Text Número 2. (dos)
Hom ja haurà endevinat amb quina facilitat la forma de valoració sacerdotal pot separar-se de la forma de valoració cavalleresca i aristocràtica, i convertir-se més tard en la seva contraposició. Això es fomenta especialment cada vegada que s’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es volen posar d’acord pel que fa a l’honor i a la glòria. Els judicis de valor dels cavallers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit una corporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot sobreïxent, juntament amb allò que requereix la seva conservació: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs i, en general, tot allò que implica en ell mateix una acció vigorosa, lliure, vivaç i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de guerra, tot li va malament! Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Facilitat del canvi, de la transmutació dels valors i de la seva gènesi i sentit etimològic. Els termes de força, coratge, esforç
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) valoració sacerdotal b) valoració cavalleresca
a) + b) Contraposició i tipus de valoració. Text són i representats idees? Ideals?
3. Què vol dir, en el text, « els sacerdots són els enemics més perversos »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Tipus i gènesi i les diverses idees o ideals. Concepte del ressentiment i de la transmutació de valors. I dels tipus de personatges i individus vitals i també: home fort, home feble, nihilisme i Ultra- Home.]
4. Compareu el concepte de valoració nietzschià amb el concepte de valors o essències d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Plató i el coneixement de de les idees i les “millors” i més bones facultats de l’ànima]
Parts de l’ànima, o no, o tot és igual amb la persona i l’ésser humà. I els valors de la vida, de la carn i del plaer.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Els termes de força, coratge, esforç, i si enlloc d’aplicar-los als altres d’enfrontar-me de destruir-me i dels altres fes de revisió interior per a jo esforçar-me i crear-me i fer-me home i persona i etc... i així esdevenir el Super-Home o l’Ultra home.
Mortificació dels plaers i la salvació? I la vida?
Texto número 2. (dos).
Se habrá adivinado con qué facilidad la forma de valoración sacerdotal puede separarse de la forma de valoración caballeresca y aristocrática, y convertirse más tarde en su contraposición. Esto se fomenta especialmente cada vez que se enfrentan por celos la casta de los sacerdotes y la casta de los guerreros, y no se quieren poner de acuerdo en cuanto al honor ya la gloria. Los juicios de valor de los caballeros y los aristócratas tienen como presupuesto una corporalidad llena de vigor, una salud floreciente, rica, incluso sobresaliente, junto con lo que requiere su conservación: la guerra, la aventura, la caza, la danza, los torneos y, en general, todo lo que implica en sí mismo una acción vigorosa, libre, vivaz y alegre. La forma de valoración de la nobleza sacerdotal tiene, como ya hemos visto, unos presupuestos diferentes: cuando se trata de guerra, todo le va mal! Como ya se sabe, los sacerdotes son los enemigos más perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7.
3. Text número 3.
Es contraposa en gran mesura a la felicitat concebuda en el grau dels impotents, dels oprimits, dels qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments plens de verí i d’enemistat, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, una tranquil•litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, com una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant seu amb una confiança i una sinceritat (el terme γενναι̃ος “aristòcrata de naixement”, remarca el nudisme “sincer” i fins i tot “ingenu”), l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima mira amb cobejança, el seu esperit estima els amagatalls, els camins secrets i les portes del darrera, és atret per tot allò que és ocult com si fos el seu món, la seva seguretat, el seu alleujament.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Tipus de felicitat, tipus de vida, formes de representació i comportament.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) « impotents » b) « l’home noble »
3. Què vol dir, en el text, « l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix.»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i les manifestacions pervertides i poc clares de la nostra força, de tipus de vida i de persones.]
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
El nihilisme i les seves explicacions a què farien referència. “descans sabàtic”.
Text número 3.Versió castellana.
Se contrapone en gran medida a la felicidad concebida en el grado de los impotentes, los orpimits, de los que sufren las úlceras producidas por sentimientos llenos de veneno id'enemistat, según los cuales la felicidad se produce esencialmente como una narcosis, una anestesia, una tranquila tranquilidad, una paz, un "descanso sabático", una distensión de las facultades anímicas y un estiramiento de todos los miembros, en una palabra, como algo pasiva. Mientras que el hombre noble vive ante su con una confianza y una sinceridad (el término γενναιος "aristócrata de nacimiento", remarca el nudismo, "sincero" e incluso "ingenuo"), el hombre del resentimiento no es sincero, ni ingenuo, ni honrado, ni directo con él mismo. Su alma mira con codicia, su espíritu ama los escondrijos, los caminos secretos y las puertas traseras, es atraído por todo lo oculto como si fuera su mundo, su seguridad, su alivio.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
Observació general:
Tot i que molt complicat/s: no copieu literalment el text i els documents entregats; penseu-hi i proveu de fer-ne una explicació personal i pròpia, amb opinió, per a la pregunta cinquena i també sentit i significat i contingut per a les pàgines i preguntes anteriors.
dimarts, 27 d’abril del 2010
Sis textos. Sis exàmens de J. S Mill
Sis textos de J. S. Mill. Segons el model i l’examen de les PAU i les seves relacions. Es troben al bloc i seran el model de l’examen del dimecres 12 de maig. Hora i lloc de classe.
Text 1.
“Seria una interpretació totalment errònia d’aquesta doctrina suposar que predica la indiferència egoista, que pretén que els éssers humans a la vida no tenen cap mena de relació en llurs conductes respectives i que no han de preocupar-se per la prosperitat o el benestar deIs altres, tret que llurs propis interessos no en siguin afectats. En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l' acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagells, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent del que és el seu bé. Sóc la darrera persona a menysvalorar les virtuts de la pròpia estimació. Només són segones en importància, si és que ho són, a les socials. L 'objecte de l’educació és el conreu de totes dues per un igual. Però fins i tot l' educació obra tant per convicció i persuasió com per compulsió, i les virtuts de la pròpia estimació haurien de ser inculcades precisament quan el període de l' educació és ja clos, emprant la força de la persuasió.”
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 1. Texto primero.
"Sería una interpretación totalmente errónea de esta doctrina suponer que predica la indiferencia egoísta, que pretende que los seres humanos a la vida no tienen ningún tipo de relación en sus conductas respectivas y que no deben preocuparse por la prosperidad o el bienestar Ios otros, salvo que sus propios intereses no sean afectados. En lugar de una disminución hay necesidad de un incremento de la acción desinteresada para promover el bien de los demás. Pero la benevolencia desinteresada puede encontrar otros instrumentos que látigos y azotes, tanto en un sentido literal como metafórico, para persuadir a la gente de que es su bien. Soy la última persona a minusvalorar las virtudes de la propia estimación. Sólo son segundas en importancia, si es que lo son, a las sociales. El objeto de la educación es el cultivo de ambas por igual. Pero incluso la educación obra tanto por convicción y persuasión como por compulsión, y las virtudes de la propia estimación deberían ser inculcadas precisamente cuando el periodo de la educación es ya cerrado, empleando la fuerza de la persuasión. "
John Stuart Mill, Sobre la libertad (Sección: IV).
Text 2. Text segon.
“Quan una persona s 'incapacita per raó del seu comportament privat per a l'exercici de qualsevol deure precís envers la col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d'una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagà estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sia a un individu o a la col•lectivitat, eI cas ja no cau dins l 'àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la mortalitat o el dret.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 2. Segundo ejemplo (ñ)
"Cuando una persona se incapacita por razón de su comportamiento privado para el ejercicio de cualquier deber preciso hacia la colectividad que le ha sido encomendado, es culpable de una infracción social. Es injustificado de castigar a alguien porque está ebrio, pero en cambio hay que punir un soldado o un policía que se embriagó estando de servicio. En suma, siempre que existe un daño o un riesgo definidos, ya sea a un individuo oa la colectividad, eI caso ya no cae dentro del ámbito de la libertad y entra de lleno en el de la moralidad o el derecho.
Text número 3 Tercer text.
“En el mutu capteniment deIs éssers humans, cal que s' observin en la majoria deIs casos regles generals per tal que la gent sàpiga a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú la seva espontaneïtat individual té dret a exercitar-se lliurement. És possible que els altres li brindin ajut al seu judici, exhortacions per a enfortir la seva voluntat, que fins i tot representin imposicions, però en tot cas el jo té la darrera paraula. Tots els errors que pugui cometre contra els consells i les admonicions (amonestament, advertiment) són contrarestats amb extrem pel mal de deixar que els altres el compel•leixin a fer el que jutgen el seu propi bé”.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto número 3.
"En el mutuo comportamiento de Ios seres humanos, es necesario que se observen en la mayoría de Ios casos reglas generales para que la gente sepa a qué atenerse, pero en cuanto a los intereses de cada uno su espontaneidad individual tiene derecho a ejercitar- libremente. Es posible que los demás le brinden ayuda a su juicio, exhortaciones para fortalecer su voluntad, que incluso representen imposiciones, pero en todo caso el yo tiene la última palabra. Todos los errores que pueda cometer contra los consejos y las admoniciones son contrarrestados con extremo por el mal de dejar que los demás lo compel se distinguen a hacer lo que juzgan su propio bien ".
John Stuart Mill, Sobre la libertad (capítulo: IV).
Text número 4.
«La capacitat de sentir plaer no és una condició necessària per tal d’admetre la utilitat o la felicitat com a regla directora de la conducta humana. Ja que, la felicitat que constitueix el criteri (principi) utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats, és a dir, la major quantitat de felicitat general. Així, per exemple, es podria dubtar que la noblesa de caràcter sigui un benefici per la persona que la posseeix, però no hi ha dubte de què aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés, i que la humanitat en general hi guanya immensament.»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme, capítol IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «criteri» b) «conducta»
3. Què vol dir, en el text, « aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Conceptes sociològic de la regla i dels meus actes i els demés? I la resta són?]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector]
M'he detingut en aquest punt, per ser part necessària d'una concepció justa de la Utilitat o Felicitat, considerades com a regla directiva (Utilitarisme de la regla i dels actes; conseqüències) de la conducta humana. Però no és de cap manera una condició indispensable per a l'acceptació del criteri utilitarista, perquè no és aquest criteri la major felicitat del propi agent, sinó la major quantitat de felicitat general, i si pot dubtar que un caràcter noble sigui sempre més feliç per la seva noblesa, no hi ha dubte que fa més feliços als altres, i que el món en general guanya immensament amb això. L'utilitarisme, per tant, només podria arribar a la seva fi amb el cultiu general de la noblesa de caràcter, si cada individu es beneficiés només de la noblesa dels altres, i la seva pròpia, pel que fa a la felicitat fa, fora una pura conseqüència del benefici. Però la simple enunciació d'un absurd com aquest fa supèrflua la seva refutació.
Texto número 4.
«La capacidad de sentir placer no es una condición necesaria para admitir la utilidad o la felicidad como regla directora de la conducta humana. Ya que, la felicidad que constituye el criterio (principio) utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados, es decir, la mayor cantidad de felicidad general. Así, por ejemplo, se podría dudar de que la nobleza de carácter sea un beneficio para la persona que la posee, pero no hay duda de que esta nobleza de carácter hace más felices a los demás, y que la humanidad en general gana inmensamente. »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, « esta nobleza de carácter hace más felices a los demás »? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recuerde: las recomendaciones sucio, sin márgenes, letra difícil o imposible de leer,
faltas de ortografía, desordenado, mal, ayudar al corrector]
Me he detenido en este punto, por ser parte necesaria de una concepción justa de la Utilidad o Felicidad, consideradas como regla directiva (recordad el tema del Utilitarismo de la regla) de la conducta humana. Pero no es de ninguna manera una condición indispensable para la aceptación del criterio utilitarista, porque no es este criterio la mayor felicidad del propio agente, sino la mayor cantidad de felicidad general, y si puede dudar de que un carácter noble sea siempre más feliz por su nobleza, no hay duda de que hace más felices a los demás, y que el mundo en general gana inmensamente con ello. El utilitarismo, por tanto, sólo podría llegar a su fin con el cultivo general de la nobleza de carácter, si cada individuo se beneficiara sólo de la nobleza de los otros, y la suya propia, en cuanto a la felicidad hace, fuera una pura consecuencia del beneficio. Pero la simple enunciación de un absurdo como este hace superflua su refutación.
Text número 5.
Nom i cognoms ............................................................................................................2 BAT A
«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l’agent i la dels altres, d’utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «criteri» b) «conducta» [Recomanació i criteris en el text]
3. Què vol dir, en el text, «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Propi plaer, jo interessat, la idea dels altres i la idea de voler amb els altres o el ben voler de Hume]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
Número 5 (cinco) texto:
Nombre y apellidos ......................... .............................................................. 2 BAT A
«La felicidad que constituye el criterio utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados. Entre la felicidad del agente y la de los demás, de utilitarista obliga a aquel a ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 5-15 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, «ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo»? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
TExt número 6
El credo que accepta la Utilitat o Principi de la Major Felicitat com fonament de la moral, sosté que les accions són justes en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat; i injustes quan tendeixen a produir el contrari de la felicitat. S’entén per felicitat el plaer, i l’absència de dolor; per infelicitat, el dolor i l’absència de plaer. Per a donar una visió clara del criteri moral que estableix aquesta teoria, caldria dir molt més particularment, quines coses s’inclouen en les idees de dolor i plaer, i fins a quin punt és aquesta una qüestió palesa. Però aquestes explicacions suplementàries no afecten a la teoria de la vida en què es sustenta aquesta teoria de la moralitat: a saber, que el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins; i que totes les coses desitjables (que en la concepció utilitària són tan nombroses com en qualsevol altra), ho són o pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans per a la promoció del plaer i la prevenció del dolor.
J. S Mill L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «teoria de la vida»
b) « plaer inherent a elles mateixes »
3. Per què diu Mill que «el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] [Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compareu el concepte de moralitat de Mill amb el concepte de moralitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Creieu que Mill té raó quan defensa que, la moral és fruit de la pròpia constitució de l’home, com a ésser viu que és. És a dir, com qualsevol animal busca el plaer i refusa el dolor? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Texto número 6
El credo que acepta la Utilidad o Principio de la Mayor Felicidad como fundamento de la moral, sostiene que las acciones son justas en la proporción con que tienden a promover la felicidad; e injustas cuando tienden a producir lo contrario de la felicidad. Se entiende por felicidad el placer, la ausencia de dolor, por infelicidad, el dolor y la ausencia de placer. Para dar una visión clara del criterio moral que establece esta teoría, habría que decir mucho más particularmente, qué cosas se incluyen en las ideas de dolor y placer, y hasta qué punto es esta una cuestión evidente. Pero estas explicaciones suplementarias no afectan a la teoría de la vida en que se sustenta esta teoría de la moralidad: a saber, que el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines; y que todas las cosas deseables (que en la concepción utilitaria son tan numerosas como en cualquier otra), lo son o por el placer inherente a ellas mismas, o como medios para la promoción del placer y la prevención del dolor.
J. S Mill El Utilitarismo
1. Explique brevemente -alrededor de 40-80 palabras- las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto] [Recomanació cal fer referència al text]
a) «teoría de la vida» b) «placer inherente a ellas mismas»
3. ¿Por qué dice Mill que «el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines»? (En su respuesta, deberá referirse a los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en el texto.) [3 puntos]
[Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compare el concepto de moralidad de Mill con el concepto de moralidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Cree que Mill tiene razón cuando defiende que, la moral es fruto de la propia constitución del hombre, como ser vivo que es. Es decir, como cualquier animal busca el placer y rechaza el dolor? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Text 1.
“Seria una interpretació totalment errònia d’aquesta doctrina suposar que predica la indiferència egoista, que pretén que els éssers humans a la vida no tenen cap mena de relació en llurs conductes respectives i que no han de preocupar-se per la prosperitat o el benestar deIs altres, tret que llurs propis interessos no en siguin afectats. En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l' acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagells, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent del que és el seu bé. Sóc la darrera persona a menysvalorar les virtuts de la pròpia estimació. Només són segones en importància, si és que ho són, a les socials. L 'objecte de l’educació és el conreu de totes dues per un igual. Però fins i tot l' educació obra tant per convicció i persuasió com per compulsió, i les virtuts de la pròpia estimació haurien de ser inculcades precisament quan el període de l' educació és ja clos, emprant la força de la persuasió.”
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 1. Texto primero.
"Sería una interpretación totalmente errónea de esta doctrina suponer que predica la indiferencia egoísta, que pretende que los seres humanos a la vida no tienen ningún tipo de relación en sus conductas respectivas y que no deben preocuparse por la prosperidad o el bienestar Ios otros, salvo que sus propios intereses no sean afectados. En lugar de una disminución hay necesidad de un incremento de la acción desinteresada para promover el bien de los demás. Pero la benevolencia desinteresada puede encontrar otros instrumentos que látigos y azotes, tanto en un sentido literal como metafórico, para persuadir a la gente de que es su bien. Soy la última persona a minusvalorar las virtudes de la propia estimación. Sólo son segundas en importancia, si es que lo son, a las sociales. El objeto de la educación es el cultivo de ambas por igual. Pero incluso la educación obra tanto por convicción y persuasión como por compulsión, y las virtudes de la propia estimación deberían ser inculcadas precisamente cuando el periodo de la educación es ya cerrado, empleando la fuerza de la persuasión. "
John Stuart Mill, Sobre la libertad (Sección: IV).
Text 2. Text segon.
“Quan una persona s 'incapacita per raó del seu comportament privat per a l'exercici de qualsevol deure precís envers la col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d'una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagà estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sia a un individu o a la col•lectivitat, eI cas ja no cau dins l 'àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la mortalitat o el dret.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto 2. Segundo ejemplo (ñ)
"Cuando una persona se incapacita por razón de su comportamiento privado para el ejercicio de cualquier deber preciso hacia la colectividad que le ha sido encomendado, es culpable de una infracción social. Es injustificado de castigar a alguien porque está ebrio, pero en cambio hay que punir un soldado o un policía que se embriagó estando de servicio. En suma, siempre que existe un daño o un riesgo definidos, ya sea a un individuo oa la colectividad, eI caso ya no cae dentro del ámbito de la libertad y entra de lleno en el de la moralidad o el derecho.
Text número 3 Tercer text.
“En el mutu capteniment deIs éssers humans, cal que s' observin en la majoria deIs casos regles generals per tal que la gent sàpiga a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú la seva espontaneïtat individual té dret a exercitar-se lliurement. És possible que els altres li brindin ajut al seu judici, exhortacions per a enfortir la seva voluntat, que fins i tot representin imposicions, però en tot cas el jo té la darrera paraula. Tots els errors que pugui cometre contra els consells i les admonicions (amonestament, advertiment) són contrarestats amb extrem pel mal de deixar que els altres el compel•leixin a fer el que jutgen el seu propi bé”.
John Stuart Mill; Sobre la llibertat (Cap: IV).
Texto número 3.
"En el mutuo comportamiento de Ios seres humanos, es necesario que se observen en la mayoría de Ios casos reglas generales para que la gente sepa a qué atenerse, pero en cuanto a los intereses de cada uno su espontaneidad individual tiene derecho a ejercitar- libremente. Es posible que los demás le brinden ayuda a su juicio, exhortaciones para fortalecer su voluntad, que incluso representen imposiciones, pero en todo caso el yo tiene la última palabra. Todos los errores que pueda cometer contra los consejos y las admoniciones son contrarrestados con extremo por el mal de dejar que los demás lo compel se distinguen a hacer lo que juzgan su propio bien ".
John Stuart Mill, Sobre la libertad (capítulo: IV).
Text número 4.
«La capacitat de sentir plaer no és una condició necessària per tal d’admetre la utilitat o la felicitat com a regla directora de la conducta humana. Ja que, la felicitat que constitueix el criteri (principi) utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats, és a dir, la major quantitat de felicitat general. Així, per exemple, es podria dubtar que la noblesa de caràcter sigui un benefici per la persona que la posseeix, però no hi ha dubte de què aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés, i que la humanitat en general hi guanya immensament.»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme, capítol IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «criteri» b) «conducta»
3. Què vol dir, en el text, « aquesta noblesa de caràcter fa més feliços als demés »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Conceptes sociològic de la regla i dels meus actes i els demés? I la resta són?]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector]
M'he detingut en aquest punt, per ser part necessària d'una concepció justa de la Utilitat o Felicitat, considerades com a regla directiva (Utilitarisme de la regla i dels actes; conseqüències) de la conducta humana. Però no és de cap manera una condició indispensable per a l'acceptació del criteri utilitarista, perquè no és aquest criteri la major felicitat del propi agent, sinó la major quantitat de felicitat general, i si pot dubtar que un caràcter noble sigui sempre més feliç per la seva noblesa, no hi ha dubte que fa més feliços als altres, i que el món en general guanya immensament amb això. L'utilitarisme, per tant, només podria arribar a la seva fi amb el cultiu general de la noblesa de caràcter, si cada individu es beneficiés només de la noblesa dels altres, i la seva pròpia, pel que fa a la felicitat fa, fora una pura conseqüència del benefici. Però la simple enunciació d'un absurd com aquest fa supèrflua la seva refutació.
Texto número 4.
«La capacidad de sentir placer no es una condición necesaria para admitir la utilidad o la felicidad como regla directora de la conducta humana. Ya que, la felicidad que constituye el criterio (principio) utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados, es decir, la mayor cantidad de felicidad general. Así, por ejemplo, se podría dudar de que la nobleza de carácter sea un beneficio para la persona que la posee, pero no hay duda de que esta nobleza de carácter hace más felices a los demás, y que la humanidad en general gana inmensamente. »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, « esta nobleza de carácter hace más felices a los demás »? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recuerde: las recomendaciones sucio, sin márgenes, letra difícil o imposible de leer,
faltas de ortografía, desordenado, mal, ayudar al corrector]
Me he detenido en este punto, por ser parte necesaria de una concepción justa de la Utilidad o Felicidad, consideradas como regla directiva (recordad el tema del Utilitarismo de la regla) de la conducta humana. Pero no es de ninguna manera una condición indispensable para la aceptación del criterio utilitarista, porque no es este criterio la mayor felicidad del propio agente, sino la mayor cantidad de felicidad general, y si puede dudar de que un carácter noble sea siempre más feliz por su nobleza, no hay duda de que hace más felices a los demás, y que el mundo en general gana inmensamente con ello. El utilitarismo, por tanto, sólo podría llegar a su fin con el cultivo general de la nobleza de carácter, si cada individuo se beneficiara sólo de la nobleza de los otros, y la suya propia, en cuanto a la felicidad hace, fuera una pura consecuencia del beneficio. Pero la simple enunciación de un absurdo como este hace superflua su refutación.
Text número 5.
Nom i cognoms ............................................................................................................2 BAT A
«La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l’agent i la dels altres, d’utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»
John Stuart Mill , L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «criteri» b) «conducta» [Recomanació i criteris en el text]
3. Què vol dir, en el text, «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Propi plaer, jo interessat, la idea dels altres i la idea de voler amb els altres o el ben voler de Hume]
4. Compareu el concepte de felicitat de Mill amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Esteu d’acord amb la tesi de Mill segons la qual és més important la felicitat de molts que la d’un sol? Raoneu la resposta. [2 punts]
Número 5 (cinco) texto:
Nombre y apellidos ......................... .............................................................. 2 BAT A
«La felicidad que constituye el criterio utilitarista de lo que es correcto en una conducta no es la propia felicidad del agente, sino la de todos los afectados. Entre la felicidad del agente y la de los demás, de utilitarista obliga a aquel a ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo »
John Stuart Mill, El Utilitarismo
1. Explique brevemente-alrededor de 40-80 palabras-las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 5-15 palabras en cada caso. [1 punto]
a) «criterio»
b) «conducta»
3. ¿Qué quiere decir, en el texto, «ser tan estrictamente imparcial como un espectador desinteresado y benévolo»? (Tenga en cuenta los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.) [3 puntos]
4. Compare el concepto de felicidad de Mill con el concepto de felicidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Usted está de acuerdo con la tesis de Mill de que es más importante la felicidad de muchos que la de un solo? Razone la respuesta. [2 puntos]
TExt número 6
El credo que accepta la Utilitat o Principi de la Major Felicitat com fonament de la moral, sosté que les accions són justes en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat; i injustes quan tendeixen a produir el contrari de la felicitat. S’entén per felicitat el plaer, i l’absència de dolor; per infelicitat, el dolor i l’absència de plaer. Per a donar una visió clara del criteri moral que estableix aquesta teoria, caldria dir molt més particularment, quines coses s’inclouen en les idees de dolor i plaer, i fins a quin punt és aquesta una qüestió palesa. Però aquestes explicacions suplementàries no afecten a la teoria de la vida en què es sustenta aquesta teoria de la moralitat: a saber, que el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins; i que totes les coses desitjables (que en la concepció utilitària són tan nombroses com en qualsevol altra), ho són o pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans per a la promoció del plaer i la prevenció del dolor.
J. S Mill L’Utilitarisme
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «teoria de la vida»
b) « plaer inherent a elles mateixes »
3. Per què diu Mill que «el plaer i l’exempció de dolor són les úniques coses desitjables com fins»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] [Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compareu el concepte de moralitat de Mill amb el concepte de moralitat d’algun altre filòsof. [2 punts]
5. Creieu que Mill té raó quan defensa que, la moral és fruit de la pròpia constitució de l’home, com a ésser viu que és. És a dir, com qualsevol animal busca el plaer i refusa el dolor? Raoneu la resposta. [2 punts]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Texto número 6
El credo que acepta la Utilidad o Principio de la Mayor Felicidad como fundamento de la moral, sostiene que las acciones son justas en la proporción con que tienden a promover la felicidad; e injustas cuando tienden a producir lo contrario de la felicidad. Se entiende por felicidad el placer, la ausencia de dolor, por infelicidad, el dolor y la ausencia de placer. Para dar una visión clara del criterio moral que establece esta teoría, habría que decir mucho más particularmente, qué cosas se incluyen en las ideas de dolor y placer, y hasta qué punto es esta una cuestión evidente. Pero estas explicaciones suplementarias no afectan a la teoría de la vida en que se sustenta esta teoría de la moralidad: a saber, que el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines; y que todas las cosas deseables (que en la concepción utilitaria son tan numerosas como en cualquier otra), lo son o por el placer inherente a ellas mismas, o como medios para la promoción del placer y la prevención del dolor.
J. S Mill El Utilitarismo
1. Explique brevemente -alrededor de 40-80 palabras- las ideas principales del texto y cómo aparecen relacionadas. [2 puntos]
2. Explique brevemente el significado, en el texto, de las siguientes palabras o expresiones-alrededor de 15-25 palabras en cada caso. [1 punto] [Recomanació cal fer referència al text]
a) «teoría de la vida» b) «placer inherente a ellas mismas»
3. ¿Por qué dice Mill que «el placer exención de dolor son las únicas cosas deseables como fines»? (En su respuesta, deberá referirse a los aspectos del pensamiento de Mill que sean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en el texto.) [3 puntos]
[Recomanació: l’utilitarisme i els temes dels actes i la felicitat.]
4. Compare el concepto de moralidad de Mill con el concepto de moralidad de algún otro filósofo. [2 puntos]
5. Cree que Mill tiene razón cuando defiende que, la moral es fruto de la propia constitución del hombre, como ser vivo que es. Es decir, como cualquier animal busca el placer y rechaza el dolor? Razone la respuesta. [2 puntos]
[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)