dimecres, 29 de novembre del 2017
dimarts, 28 de novembre del 2017
Guió del 2n Trimestre.
Enllaço el guió del 2n Trimestre.
2n
Trimestre
Tema 1 Hel·lenisme filosòfic i ètic. Segle IV aC-S.III
dC
1.1
Epicureisme.
Autor Epicur de Samos. Segle
IV a.C
1.2
Estoïcisme.
Estoic de guàrdia: Sèneca
(Còrdova Segle I d C)
1.3
Escepticisme.
Autor: Pirró, segle IV a de
C.
Tema 2.
Humanisme i Renaixement.
2.1 Característiques del nou
pensament.
- Retorn a l’antiguitat
clàssica.
- Antropocentrisme.
- Individualisme.
- Curiositat i anhel de
saber.
2.2 Michel de Montaigne.
a) Introspecció. El meu jo es
coneix a ell mateix i ho fa de manera personal, autobiogràfica i no ho fa com a
sistema.
b) Experimentació d’ell
mateix.
Mètode de conversa.
Aquest autor va influir amb
la corrent del món francès amb els Pensaments de Pascal i amb el Discurs del mètode
de R. Descartes.
Tema 3. René Descartes. El racionalisme francès o
continental.
Filosofia moderna a la
Filoxarxa.
1 La filosofia Moderna.
1.1 La Europa del segle XVII.
1.2 Racionalisme versus
Empirisme.
1.3 Europa i el racionalisme.
2 Descartes.
2.1 Matemàtic i filòsof.
2.2 El mètode.
2.3 El dubte i la primera
veritat.
2.4 Les tres substàncies.
2.5 Conclusió final.
3.3 Altres pensadors
racionalistes.
3.1 Pascal.
3.2 Spinoza.
3.3 Leibniz.
Lectura de selectivitat i
obligada a classe. Meditacions
Metafísiques: I, II, V i VI
Tema 4. John Locke. L'empirisme britànic o anglès.
1 La filosofia Moderna.
1.1 La Europa del segle XVII.
1.2 Racionalisme versus
Empirisme.
1.3 Europa i el racionalisme.
Ens hem centrat amb
diferenciar racionalisme i empirisme.
1.4 Trets i mètode de
l’empirisme.
2. L’epistemologia
empirista.
2.1 John Locke (1632-1704).
L’experiència.
2.2 Origen de les nostres
idees.
2.3 La idea de substància.
3. John Locke. Liberalisme
polític.
3.1 Pacte liberal.
3.2 Divisió de poders.
Lectura de selectivitat i
obligada a classe.
Assaig sobre l'enteniment
humà.
Llibre I, capítol II,
seccions 1-5
Llibre II, capítol VIII,
seccions 1-26
Llibre IV, capítol II, secció
14 i IV, seccions 1-12
Segon tractat sobre el
govern civil.
Capítols I, II, III i VII
Capítol XIX, seccions
211-229.
Bibliografia:
-
Atena. Lectures de filosofia.Editorial RBA, La Magrana.
-
Atlas de filosofia. Alianza Atlas, Madrid 1997.
-
Copleston, F: Historia de la filosofia. Editorial
Ariel, Barcelona, diverses edicions. Volum IV i V.
-
Camps, Victoria: Historia de la ètica. Editorial Crítica,
Barcelona, 2006.
Webgrafia:
dimecres, 15 de novembre del 2017
Examen corregit. 14 / XI
Model de correcció segons la Selectivitat i comité PAU 2014.
Us passo aquesta correcció ja que faríem examen de Recuperació del primer Trimestre el dimecres 22 de novembre. I no ens veurem fins al dilluns 20 de novembre.
«—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell
pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra
ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun déu, un principi i model de la justícia.
—Doncs sí, és així.
—El nostre principi que el qui per naturalesa és sabater ha de fer
sabates i no pas res més, i el qui és constructor, construccions, ha resultat
ser una semblança de la justícia; i, per això, ens ha estat profitós.
—Ho sembla.
—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les
accions exteriors de l’home, sinó en relació amb l’activitat interior, de cara
a l’individu en si mateix. L’home just no permet que cap de les parts de la
seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot posant ordre en la seva
pròpia casa, l’individu es domina i s’ordena, i és amic de si mateix, i es
posa les tres parts en concòrdia, ordenadament com els tres termes d’una
harmonia, el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests.
Quan ho hagi enllaçat tot en un to temperat i ple d’harmonia, i sigui una
unitat i no una multiplicitat, aleshores podrà fer allò que li calgui fer, ja
sigui treballar per enriquir-se, o tenir cura del seu cos, o actuar en
política. En tots aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i
conserva aquest estat de l’ànima; i anomenarà saviesa el saber que
inspira aquesta acció; contràriament, anomenarà injusta l’acció que destrueix
aquest estat, i ignorància l’opinió que inspira aquesta acció.
—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.
—D’acord —vaig dir—; crec que si afirmem que hem descobert l’home just i
la ciutat justa i
la justícia que hi ha en ells, de cap manera
no es podria dir que mentim.
—No, per Zeus! —va dir ell.
—Ho afirmem, doncs? —Ho afirmem; tots varen respondre.”
Plató. La
República , llibre IV
1.Expliqueu
breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [Recomanació
entre 80-100 paraules aproximadament. Assegura de què parla. No ho facis com un esquema.] [2 punts]
2. Defineix breument (unes quinze-vint paraules en cada
cas) el significat que tenen en
el text els mots: [1 punt] a) «ànima» b) «la seva pròpia casa»
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons
Plató, de la frase següent del text: «[...] si afirmem que hem descobert l’home
just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es
podria dir que mentim. » (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el text.) [3 punts].
4. Compareu la concepció de Plató sobre què és el
que fa que una societat sigui justa amb la concepció sobre aquesta mateixa
qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts].
5. Valoració: Estàs d’acord o
en desacord amb l’afirmació següent: «És millor viure en una societat on a
cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitats
naturals i la seva educació, que no en una societat on cadascú faci la feina
que vulgui o l’interessi, tant si està capacitat per a fer-la com si no.»
Responeu d’una manera raonada.[2
punts]
Oficina d’Accés a la Universitat PAU 2014 (Sèrie5). Pautes de correcció Història de la filosofia
Opció A de la Sèrie 5. A) Plató i B) Mill.
L’examen
consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes
sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant.
Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes
que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció
d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir,
però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre
si, i en quin grau,
una
resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació.
El paper de
la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia,
la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals.
Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests
trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no
s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i
la
correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin
d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part
intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la
correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura
que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa,
i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació.
Primera
pregunta
Explicar
breument el contingut del text. (2 punts)
L’objectiu
de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text.
La resposta
no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor
(excepte si
la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions
sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar
indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga
paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria
fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti
aquests límits.
A
continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta
correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i
comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser
explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, no es pot
esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important,
però, que l'alumne no es limiti a
enunciar
idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text.
Opció
A) Plató
Per assolir la màxima puntuació, l’alumne
haurà d’exposar, d’una forma o altra,
les següents idees:
(i) Haver considerat què portaria a fundar
una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.
(ii) En el cas de la ciutat, la justícia
consistia en que cadascú fes allò que correspon a la seva
naturalesa
(iii) La justícia en un individu és això
mateix, però aplicat a les diferent parts de l’ànima: per a
que un individu sigui just cal que cada part
de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que
aquestes parts estiguin en harmonia.
Puntuació/Avaluació:
•
L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de
forma global
. L’alumne no té en absolut per què fer el
seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en
aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és tractar d’una
forma o altra les idees que s’indiquen.
•
En aquesta pregunta l’estudiant ha de mostrar
que ha entès el que diu el text. Per això, per aprovar la pregunta l’estudiant
no es pot limitar només a copiar el text o només a parafrasejar simplement
algunes frases del text sense mostrar cap comprensió.
2. Segona pregunta
Explicar el
significat de termes o expressions. (1 punt).
El que es
demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides
per a
qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un
vocabulari
tècnic. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no
té
incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne
té
dret a
inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la
mesura en
què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu.
Opció
A) Plató.
a) «la seva pròpia casa»: en ell mateix, en
la seva ànima, fora del cos, el meu
jo intern, la meua persona.
b) «ànima»: la part immaterial; immortal i eterna d’una persona.
3. Tercera pregunta
Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de
tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu
pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a
entendre la afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor
per a fer aquesta afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la
justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del
pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del
pensament del filòsof pot no respondre el que es demana si no
explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és
objecte de la pregunta.
Opció A) Plató.
La
màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:
(i)
L’estratègia argumentativa de Plató que vol esbrinar què és la justícia
fixant-se primer en
quan
una societat és justa i, a partir d’aquí, establir quan és just un individu.
(ii)
Descripció de les tres classes (estaments) de la ciutat, i de
les virtuts associades a cadascuna
(iii)
La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi
(iv)
Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna
d’aquestes
parts.
(v)
Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa
just un individu: un
individu
és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en
particular, si
la
part racional regeix les altres.
4. Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts)ç
S’ha de tenir en compte:
a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que
s’han de comparar.
b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació.
En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una
caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment de la comparació i
després establir la comparació, o fer la caracterització de les dues postures
de forma implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer
una caracterització prèvia d’una de les dues
concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. Per tant,
l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a
aquesta llibertat en la resposta.
Resposta 4. Oberta:
Tema que es pot portar preparat de casa, hi haurà
sempre amb en Ramon Suñé un model preparat i una recomanació.
Hem provat de fer servir
algunes recomanacions i podem:
a) Seguir-la:
Trets:
- Autors: Protàgores, Gòrgies i la seva teoria.
- Tots ensenyen la virtut; “l’areté”. Quin tipus
de virtut? L’Excel·lència democràtica.
- Els models són tots dos democràtics.
- Diferències sobre el concepte de Veritat amb
un o amb altres.
b) Amb Sòcrates molt semblant,
però també es podia fer.
1. Areté o virtut fonamentada
sobre el coneixement, ho sé, ho conec, llavors ho faig.
2. Acudir a les teories de la
filoxarxa: ningú fa el mal per ignorància; si algú s’equivoca és que no ho
domina, no sap fer-ho millor.
3. Doctrina semblant de l’intel·lectualisme
moral i model democràtic, dels millors.
5. Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi.
(2 punts)
En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva
postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la
resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en
contra de la tesi).
Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma
personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi.
D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot
tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments
històricament importants.
Caldrà valorar, doncs,
(a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi a discutir
(b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a
favor o en contra de la
tesi, i la claredat de la seva exposició.
Resposta oberta:
Caldrà fer una argumentació, no excedir-se amb exemples, aportar
raons, seguir un camí de forma clara i neta, segons els model que tenim de
recursos i argumentació. Cal que els visiteu al bloc.
OK? Ho heu vist?
dijous, 9 de novembre del 2017
Recursos argumentatius.
Enllaço els recursos argumentatius.
EXEMPLE
DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.
Història
de la filosofia
“Els
més petits elements del sentiment floreixen amb el contacte amb la
simpatia i les influències de l’educació; i una completa unió
d’associacions es conforma al seu voltant per l’acció, també
cal dir-ho, de les sancions i coaccions externes. Aquest mode
d’entendre’ns a nosaltres mateixos, i a la vida, es veu cada dia
més natural, segons avança la civilització. Amb cada progrés,
eliminem les fonts d’oposició a l’interès i nivellem les
desigualtats que la llei econòmica ha anat fixant entre els
individuus o les classes, degut a que hi ha sectors de la humanitat,
la felicitat dels quals es passa per alt en la pràctica”
John
Stuart Mill; L’utilitarisme
(Cap: III).
Hem
l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos
argumentatius.
1.-
Raoneu breument –al voltant de 40-80 paraules—les idees
principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre
el text o la tesi:
-
Del que diu el text es desprèn que.....
-
Aquesta idea ens portaria a ....
-
Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar
pressupòsits d’una tesi:
-
Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
-
L’autor, defensa ...
-
L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
-
Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...
2.-
Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents
conceptes (al voltant de 15-20 paraules en cada cas). (1 punt).
a)
Sentiment. b) Educació.
3.- Quina teoria de les ciències morals proposa
al text? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre
autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat
i la felicitat general). (3 punts).
Adjectivar
o batejar una idea:
-
Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
-
La visió de l’autor és .....
-
La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs
a l’exemple:
-
El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
-
Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure
conseqüències:
-
Del que diu el text podríem dir ....
-
Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà ademetre la possibilitat .....
4.- Compareu la concepció ètica de Mill amb una
altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia.
(2 punts).
Contraposar
amb d’altres autors:
-
Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
-
Contràriament, l’autor ...... defensava.
-
Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
-
Una descripció anàloga la trobem en ....
-
Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....
5.-
Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la
humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”? Quin
paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).
Vigència
o actualitat d’una idea:
-
La concepció actual de ..... seria més aviat .....
-
La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
-
La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
-
la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en
compte que ......; i per tant ......
Plantejar
objeccions i crítiques
-
Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns
problemes: (enumeració).
-
Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
-
Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un
punt feble d’aquesta posició és .....
Aportar
raons a favor:
-
La raó per la qual defenso ... és que ...
-
Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
-
Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que
.....
Conclusió
o balanç final:
-
En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
-
Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
-
Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó
en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)