Esquema de Plató.

Per a l'examen un esquema de Plató. 

No són útils els dibuixos i els esquemes per a l'examen, només ho són de cara a l'estudi i la feina.

PLATÓ - FITXA ESQUEMÀTICA

1. Objectiu filosofia Plató
   1. Fonamentació del coneixement: veritats eternes i necessàries.
   2. Fonamentació de l’acció política a partir d’uns valors morals absoluts: JUSTÍCIA, BÉ.

2. Visió de la realitat:
   1. Universalisme de Plató: afirma l’existència de veritats i valors immutables enfront del relativisme sofístic.
      1. El món material és en transformació constant (Heràclit): el món de les coses
      2. Defensa de l’existència d’una altra realitat: el món de les idees.
      3. Plató ho fa a través del Mite de la caverna (Llibre VI de La República):
         • Interior de la caverna = Món visible o sensible = Opinió (Doxa)
         • Exterior de la caverna = Món intel·ligible = Ciència (Episteme)

3. Epistemologia:
   1. L’Epistemologia platònica està íntimament lligada amb la teoria de les idees: món de les idees:

1. Immaterial, etern i invariable.
2. No s’hi accedeix pels sentits, sinó per la raó.
3. Dóna sentit i ordre al món material, que és el seu reflex imperfecte i temporal.
4. Permet comprendre i definir les coses materials en tant que s’aproximen més o menys a la definició.
5. Està regit per la idea del Bé que representa l’ordre de l’univers.
6. La realitat està ordenada i, per tant, és possible entendre-la: diversos graus de coneixement (Doxa / Espisteme).
1. L’epistemologia platònica està directament connectada amb la concepció antropològica (la qüestió de l’ésser humà).

4. Antropologia i reminiscència. El coneixement del món de les idees ens és possible:
   1. A través del Mite del Carro Alat (El Fedre):
      1. La dualitat material-immaterial de la realitat queda reflectida en la dualitat humana cos-ànima, units accidentalment: el cos és la presó de l’ànima.
      2. En caure al cos, l’ànima (ÀNIMA TRIPARTIDA) adquireix, a més de la funció racional (raó), dues funcions més, la irascible (voluntat) i la concupiscible (desig).
      3. Hi ha diferències entre les persones en funció que hi predomini més o menys la racionalitat o l’arrelament al món material.
   2. L’ànima ja coneixia abans de caure en el cos allò que ara coneix. El coneixement és un reconeixement: REMINISCÈNCIA = conèixer no és res més que recordar o evocar aquestes idees.

5. Política:
   1. Objectiu: la recerca de l’estat utòpic o ideal:
      1. No tots som iguals (mite dels metalls): hi ha una relació entre l’estructura tripartida de l’ànima (concupiscible, irascible, racional) i la divisió social (productors, guardians, governants)
      2. Quan cadascuna de les parts fa allò que li pertoca = ORDRE I HARMONIA = JUSTÍCIA
      3. Doctrina del govern dels savis: el poder ha d’estar en mans d’experts. Paper fonamental de l’EDUCACIÓ (selecció dels millors).

4. El coneixement de la veritat és possible i només aquells que la coneixen han de governar.