Apunts, resum d'aquests dies.
Isonomia
(Etimologia: del grec, isos «igual» i nomos,
«llei»).
Isomorfisme:
teoria explicada a classe de igual relació entre el ciutadà, l’home
i la seva polis i el seu govern, encara una mica més i el món
ordenat o cosmos del presocràtics.
Inicialment
designava la igualtat de drets polítics i jurídics entre els
ciutadans. En aquest sentit polític aquest terme ja era utilitzat
per Soló en el segle VI a.C.Algunes explicacións mediques serveixen
per exposar l'ideal de la salut, ja que la malaltia estaria originada
per la manca d’ordre harmonia, i equilibri. El desequilibri del
colesterol, dels humors, de les parts de l’ànima.
A
l'època de la Grècia clàssica hi havia tres principis són:
isagoria, igualtat per a parlar davant l'agora, isoteleia igualtat
davant els impostos, i isocràcia davant la llei tots els ciutadans
poden intervenir als tribunals. Aquestes igualtats utilitzades pels
sofistes. (veure filoxarxa, per a nosaltres Protàgores i Gòrgies).
Què ensenyaven aquests sofistes? Ensenyaven la retòrica, i com
participar i sobreviure, conviure a l’Agora (l’àgora era la
plaça i espai públic, lloc de … trobada, discussió)
Plató:
ho aplica a diversos nivells, nosaltres ho hem utilitzat com una
teoría monarquia
o predomini d'un sol (“mono”, en grec) en les Lleis
(757a-758a), oposa la igualtat aritmètica a la igualtat geomètrica,
que pressuposa un ideal previ de proporció. D'aquesta manera, en
comptes de parlar d'una igualtat formal, Plató proposa que cada
ciutadà ocupi el lloc que li està destinat a la polis,
segons les seves capacitats i la seva natura, alhora que busca
l'equilibri entre democràcia i monarquia. Per ell segons aquesta
interpretació el grup dels millors (“aristos”), d’ací el
govern dels millors. Aristocràcia. Aquesta idea matemàtica
d’isomorfisme correspon al model lògic i matemàtic (filoxarxa;
isomorfisme) de com els termes d’un grup donat, poden substituir-se
pels mateixos d’un altres grup o terme donat.
Model
matemàtic: Relacions
homogènies entre dos o més termes (dos o més clases socials)
consistent en la correspondència entre terme i terme (aplicacions
bijectives). S'aplica aquesta terminologia en la teoria de grups
quan, donat un grup, cadascun dels seus elements (x1,x2,x3,
etc..) és substituït a partir d'un model definit pels elements d'un
altre grup. En general, designa la propietat dels sistemes que
tenen la mateixa estructura. Un sistema, A, té idèntica estructura
que un altre, B, amb la qual cosa A i B són isomòrfics o isomorfs,
si i només si hi ha una correspondència un-a-un entre les
propietats de A i B, de manera que a cada element de A correspon un i
només un en B. Per això, dos sistemes isomòrfics tenen igual
nombre d'elements, és a dir, posseeixen igual cardinalitat. Per al
nostre Plató correspon al model ideal de la correspondencia entre el
jo, la ciutat (“polis”) i finalment el món. I en el lloc de
relació isomòrfica, un grups dels millors, “aristos” A, pot
canviar-se per un altre grup també millor B. Dos grups així són
idèntics, i la polis i a la polis no canvia res, si ho tenim, si la
tenim totalment equilibrada; la forma del govern.
Plató,
i els deixebles després, plantejaran encara un altre problema, la
copia o imitació entre les idees i la realitat. Es adequat, es
anàlegi
una idea, la justícia i la seva correspondència a la realitat.
Aquests són els temes platònics.
Bibliografia:
-
Ferrater Mora, José: Diccionario de filosofia. Editorial Ariel Referencia.
Termes: Retòrica i Isomorfisme.
Webgrafia:
i
Anàleg: Qualitat d’analogia i semblança entre dos termes i dos
conceptes. Per a Plató entre l’ànima i les seves virtuts i la
polis, i la funció que jo he de fer davant la vida. Encara una variable més entre el jo, la polis i el món, el "cosmos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada