dimarts, 28 d’octubre del 2014

Examen de 2n Bat C

Es tracta de l'examen de 2n Bat C. 

Cal refer les preguntes que es demanen, cadascú té una proposta d'allò que cal fer. 

Enllaço el vostre examen: 2n Bat C. 

Cadascú té els seus criteris que cal fer, la pregunta tres és la més important i cal explicar-la i aprofundir-la, cadascú té la qüestió o el tema que ha de fer, com fer ho? Bloc: 
Recursos argumentatius.
Criteris de correcció.

Teoria: 
Classe i filoxarxa i conceptes.
Models i exàmens resolts: 

Obligacions:
No copiar literalment, fer-ne el teu Plató i la teva feina.
Pregunta 1 i 2 al text, no definicions generals. 
Pregunta 3, tot Plató i bé i àmpliament. No copiar literalment. No tots els conceptes i no tots a l'hora. Els que calgui i explicats.
Pregunta 4: Tres paràgrafs un per autor, a) , b) i C) comparació i semblança i diferència.
Pregunta 5: Valoració i opinió. 

Això cal entregar-ho tots els grups el dilluns 10 de novembre.


NOM: 
Cognoms: 
Nota i qualificació: 

— Com a fundadors de la ciutat —vaig dir jo—, hem d’obligar els homes de naturalesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el més sublim, contemplant el bé en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest camí aspre de què hem parlat; però després que hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el bé durant cert temps, guardem-nos de permetre’ls el que avui se’ls permet.
 — Què? — No consentirem que es quedin en aquesta regió superior —vaig dir—, negant-se a baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els seves cerimònies, tant si són de poca vàlua com de molta. 
— Però haurem de ser tan durs amb ells? —va preguntar—. Per què hem de condemnar-los a una vida miserable quan poden gaudir d’una vida més agradable?
 — Tornes, benvolgut amic —vaig dir—, a oblidar que la llei no ha de proposar-se per objecte la felicitat d’una determinada classe de ciutadans amb exclusió de les altres, sinó la felicitat de tot l’Estat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els ciutadans, s’ha de procurar, per mitjà de la persuasió o de l’autoritat, que es donin els uns als altres tot el suport amb què poden servir la comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans com aquests, no es pretén deixar-los lliures perquè facin de les seves facultats l’ús que els vingui de gust, sinó servir-se d’ells amb la finalitat de fortificar els llaços de l’Estat. 
Plató: La República, 519 
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 80  i 100 paraules). [2 punts] .[Recomanació: Tema del text i de què tracta. ]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents. Son els mots subratllars en el text.  (entre 15 i 25 paraules en cada cas): [1 punt] a) «desgraciats captius»  b) «harmonia» [Recomanació: no fer-ne una definició general.]
3. Per què diu Plató que el coneixement més sublim és la contemplació del bé en si mateix? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]  [Recomanació: camí del procés; dialèctica i de la eugenèsia.]
4. Compareu la concepció de Plató del govern just (de justícia) amb una altra concepció del govern just (de justícia) que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] [Recomanació: serien o les malalties de l’Estat amb Plató mateix i també amb les socràtics i la seva concepció de la llei.] 
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells que estiguin millor preparats?  Raoneu i justifiqueu la resposta. [2 punts]
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes-ho bé: bona lletra, estil, cal·ligrafia, ortografia; i deixa marges i espais. Fes de filòsofa o filòsof, raona les respostes].


dilluns, 27 d’octubre del 2014

Examen 2n Bat B.

Es tracta de l'examen de 2n Bat B. 

Cal refer les preguntes que es demanen, cadascú té una proposta d'allò que cal fer. 

Enllaço el vostre examen: 2n Bat B. 

Cadascú té els seus criteris que cal fer, la pregunta tres és la més important i cal explicar-la i aprofundir-la, cadascú té la qüestió o el tema que ha de fer, com fer ho? Bloc: 
Recursos argumentatius.
Criteris de correcció.

Teoria: 
Classe i filoxarxa i conceptes.
Models i exàmens resolts: 

Obligacions:
No copiar literalment, fer-ne el teu Plató i la teva feina.
Pregunta 1 i 2 al text, no definicions generals. 
Pregunta 3, tot Plató i bé i ampliament. No copiar literalment. No tots els conceptes i no tots a l'hora. Els que calgui i explicats.
Pregunta 4: Tres paràgrafs un per autor, a) , b) i C) comparació i semblança i diferència.
Pregunta 5: Valoració i opinió. 

Reclamacions previstes de notes i per escrit a final de curs.











 
Si aleshores algú, per força, arrossegués el presoner alliberat pel pendent abrupte i escarpat, i no el deixés anar abans d'haver arribat a la llum del sol, ¿no és cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat així, i que, un cop arribat a la llum del sol, s'enlluernaria i no podria mirar cap de les coses que nosaltres diem que són vertaderes?
-No podria -digué-, almenys no de cop.
-Necessitaria acostumar-s'hi, si volia contemplar les coses de dalt. De primer, observaria amb més facilitat les ombres; després, les imatges dels homes i de les coses reflectides a l'aigua; i, a la fi, els objectes mateixos.
Després, tot aixecant la vista cap a la llum dels astres i de la lluna, contemplaria, de nit, les constel·lacions i el firmament mateix, molt més fàcilment que no pas, durant el dia, el sol i la llum del sol.
-És clar que sí.
-Finalment, penso que podria mirar el sol, no només la seva imatge reflectida a les aigües ni a cap altre indret, sinó que seria capaç de mirar-lo com és en si mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és."
(Plató, República 515)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Temes relacionats, explicació del text i sobre el text. (2 punts). [Recomanació: extensió de 80 a 100 paraules]
2.Expliqueu breument el significat dels següents conceptes: a) “presoner alliberat” ; b) “coses de dalt”. Es troben subratllats: (0,5 punts cadascun): [Obligació i criteri: dintre del text i en el text, no feu definicions generals. Extensió 15 a 25 paraules.]  
3. Què vol dir Plató amb: “mirar-lo com és en si mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató, de les concepcions filosòfiques de classe, del llibre de text que siguin pertinents encara que no apareguin en el text).(3 punts) [Recomanació: camí de la dialètica: puja?, baixa? on va?]
4. Compareu la teoria de Plató sobre el procés del coneixement. (2 punts). [Recomanació: comparació o amb els presocràtics o amb Sòcrates].
5. Valoració i crítica personal: Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb el mite de la caverna . Creus que té alguna vigència allò que explica el mite de la caverna? Raoneu la resposta. (2 punts).


[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes-ho bé: bona lletra, estil, cal·ligrafia, ortografia; i deixa marges i espais. Fes de filòsofa o filòsof, raona les respostes].



Examen del grup D.

Es tracta de l'examen de 2n Bat D. 

Cal refer les preguntes que es demanen, cadascú té una proposta d'allò que cal fer. 

Enllaço el vostre examen: 2n Bat D. 

Cadascú té els seus criteris que cal fer, la pregunta tres és la més important i cal explicar-la i aprofundir-la, cadascú té la qüestió o el tema que ha de fer, com fer ho? Bloc: 
Recursos argumentatius.
Criteris de correcció.

Teoria: 
Classe i filoxarxa i conceptes.
Models i exàmens resolts: 

Obligacions:
No copiar literalment, fer-ne el teu Plató i la teva feina.
Pregunta 1 i 2 al text, no definicions generals. 
Pregunta 3, tot Plató i bé i ampliament. No copiar literalment. No tots els conceptes i no tots a l'hora. Els que calgui i explicats.
Pregunta 4: Tres paràgrafs un per autor, a) , b) i C) comparació i semblança i diferència.
Pregunta 5: Valoració i opinió. 

Reclamacions previstes de notes i per escrit a final de curs.

Examen 1r. Plató. Recuperació.
Nom i cognoms:
Curs: 2n Batxillerat D
Data: 22/X/2014
Matèria/Crèdit: Història de la filosofia
Full: 1

 
Observa, doncs, Glaucó – vaig dir jo –, que no perjudicarem els qui entre nosaltres esdevinguin filòsofs, sinó que els exposarem justos arguments per tal de comminar-los a vigilar i tenir cura de la resta dels ciutadans. Els direm que a les altres ciutats és natural que uns tals homes no prenguin part en els seus treballs, ja que n’esdevenen per ells mateixos sense voler-ho la constitució de cadascuna d’elles, i és de justícia que l’ésser que s’ha creat a ell mateix no degui a ningú el seu nodriment i no en vulgui pagar a ningú les despeses, a vosaltres, però, nosaltres us vàrem engendrar per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat com a cabdills i reis, com en un eixam d’abelles, i heu estat educats millor i més perfectament que ells i sou capaços de prendre part en totes dues activitats. Cal que cadascú baixi, doncs, per torns a l’habitatge dels altres i s’avesi a contemplar les tenebres, un cop avesats, veureu i reconeixereu mil vegades millor que els d’allí cadascuna de les imatges que hi ha, perquè haureu vist la veritat sobre la justícia. I així la nostra ciutat, tant per a vosaltres com per a nosaltres, viurà de dia i no entre els somnis de la nit, tal com viuen ara moltes per culpa dels que s’esbatussen els uns contra els altres, com contra ombres, i es revolten per ocupar el poder en la idea que aquest és un gran bé. La veritat és potser de la següent manera: la ciutat on menys desig de manar tinguin els que es disposen a fer-ho, és, per força, la que viu millor i amb menys revoltes, mentre que la que té el tipus contrari de governants viu també de la manera contrària.”
(Plató: República, Llibre VII, 519d – 520b)

 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. (2 punts).[Recorda: extensió limitada, més o menys, 80-100 paralues].
2.Expliqueu breument el significat, en el text i des del text, les següents paraules o expressions en cada cas (0,5 punts cada una). [Recomanació: al voltant de 15-25 paraules, són els conceptes subratllats en el text].  a) filòsofs b) educats.
3. Per què i quines raons té Plató per explicar que “un cop avesats, veureu i reconeixereu mil vegades millor que els d’allí cadascuna de les imatges que hi ha, perquè haureu vist la veritat sobre la justícia.”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text). [Recomanació: teoria i procés i camí del coneixement]. (3 punts).
4.Compareu la teoria de Plató sobre el coneixement (la matemàtica o la ciència) amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament. (2 punts) [Els criteris deixen el tema obert i es tracta de fer matemàtica amb Pitagòrics o Ciència són els sofistes].
5. És un text optimista o pessimista? Per què? Raoneu la resposta. (2 punts). [Justifica i argumenta les teves respostes].
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament i segurament. Fes bona lletra i estil i cal·ligrafia, que es pugui llegir i ortografia (no facis faltes) i tot això i allò i més, com sempre. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Criteris i model de correcció: Model PAU.

Nosaltres també a classe i sobre textos i model d'examen farem aquest model i també la seva correcció. 

PAU: estructura de l’exercici i criteris generals.
Matèria: Història de la Filosofia.
 
Estructura de l’exercici i criteris generals d’avaluació.
La prova parteix d’un text d’un filòsof i proposa que l’estudiant faci una redacció guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar, primer de tot, la maduresa de l’alumne i, en segon lloc, els coneixements més bàsics adquirits en l’assignatura cursada durant el batxillerat.

Poden aparèixer referències a activitats pròpies de tots els dominis procedimentals de l’assignatura (definició de conceptes i caracterització històrica de teories; anàlisi de termes, enunciats i argumentacions; identificació de la tesi i de les idees centrals d’un text; redacció de comentaris; expressió i argumentació d’idees i opinions pròpies o alienes).

L’alumne/a tindrà l’oportunitat de mostrar, a més del seu grau d’informació, el seu esperit crític i, per tant, d’expressar i argumentar les seves opinions. En la correcció es tindrà en compte tant el contingut de les respostes com la seva claredat conceptual, l’ordre lògic, el rigor en l’exposició i la correcció gramatical.

Cadascun dels textos serà d’un dels cinc autors seleccionats (Filosofia Antiga: Plató; Filosofia Moderna: Descartes, Locke; Segle XIX: Mill, Nietzsche)

Els temes dels textos de la prova i de les preguntes corresponents seran d’algun o d’alguns dels tres blocs temàtics seleccionats:
  1. Coneixement-ciència: Plató, Descartes, Locke, Nietzsche
  2. L’ésser humà: natura i cultura: Plató, Descartes, Locke, Mill, Nietzsche
  3. Ètica-política: Plató, Descartes, Locke, Mill, Nietzsche
Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:
  1. Explicar breument la idea principal del text. (2 punts)
  2. Explicar breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt)
  3. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
  4. Comparar un concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. (2 punts)
  5. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU:
Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU:
  1. PLATÓ: La República, Llibre II 368c-376c; Llibre IV 427c-445e; Llibre VII: 541a- 520a, 532b-535a
  2. DESCARTES: Parts I, II, V i VI de les Meditacions Metafísiques
  3. LOCKE: Assaig sobre l'Enteniment Humà: Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibrer II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14 i Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12
  4. LOCKE: Segon tractat sobre el govern civil: Capítols I, II, III, VIII i XIX, seccions 211-229
  5. MILL: Secció IV de Sobre la Llibertat
  6. MILL: Seccions II i IV de Utilitarisme.
  7. Nietzsche: 1a dissertació de la Genealogia de la Moral
  8. NIETZSCHE: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral
Òbviament, la selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU  seran dels capítols que es mencionen. Per tant, no implica que els alumnes hagin d’estudiar només aquests textos. Com mostra l’estructura de la prova, es manté el supòsit que l’alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l’alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics, si més no, d’una part important dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

Criteris generals d'avaluació
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text
(2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.


Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions
. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.


Tercera pregunta
Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi
: (3 punts)
L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.


Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre
. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:

  1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi
(2 punts).
S’haurà de valorar només:

  1. el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i
  2. la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi.
Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

 Aquest és el model d'examen ja per aquests dies i la concepció que es demanarà de cara a l'examen. 

Fins ara.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Textos de filosofia.

Es tracta del bloc de la filoselectivitat. 

www.filoselectivitat.cat

Per al primer trimestre i del nostre examen de Plató tenim i tendim cap als  textos de la República:



-          Plató. La República: llibre II, IV i VII.
Amb tots no tots, només fragments:

 Ens parlem.

Revista de filosofia.

Revista aperion de filosofia, Àpeiron. 


Molta gent sembla interessada amb la filosofia, no amb la meva filosofia, us enllaço una revista seriosa de "Història de la Filosofia":

http://www.apeironestudiosdefilosofia.com/#!apeiron/c1gd8

Ara però pels temes que nosaltres hem tractat ja podríem participar amb algun tema, amb algun fòrum de  del humor i la filosofia. Sembla que té la seu a Madrid i tot hauria de ser amb castellà.

Bé, ens parlem.