Diferents apunts i etc,,, d'aquests dies.
Vosaltres hauríeu de tenir els vostres.
INS Tossa de Mar
Primer Trimestre.
Primer cop Octubre 2010.
Revisat
Seguirem
el següent guió:
-
Vida i context vital.
1.1 L’acadèmia
-
La teoria de les idees.
-
Sentit, explicació i matissos.
2.2 Mite del Demiürg.
-
Teoria del coneixement.
-
Mite de la caverna.
-
Procés del coneixement.
-
Reminiscència: conèixer es recordar.
-
-
Antropologia platònica.
-
Mite del carro alat.
-
Tipus d’ànima i virtuts. El dualisme.
-
-
L’estat utòpic o ideal. La República.
-
El somni de Plató.
-
Classes socials.
-
Selecció eugenésica i educació.
-
Tipus de règims.
-
Introducció:
Plató recull una sèrie d’influències:
1)
Pitàgores i el pitagorisme (S VI a. de Crist): Relacions amb el tema
de l’estructura formal i matemàtica del cosmos; el seu primer
principi (arkhé) són els nombres i les relacions matemàtiques que
hi podem establir, i també la idea dels poliedres regulars. Així
com el tema més sectari i religiós de l’ànima: existència
immortal, transmigració, metempsicosi; i més encara la catarsi o
purificació com a Nirvana, ja al món oriental. Purificació als
Banys de Sant Elm o al Magma de Santa Coloma de Farners.
2)
Conciliació e integració d’Heràclit d’Efes i de Parmènides
d’Elea. Perpetu fluir de les coses versus la immutabilitat radical
de la realitat.
3)
Del seu mestre Sòcrates, l’optimisme epistemològic, l’art del
diàleg, la consciència i l’intel·lectualisme moral. La pregunta
que planeja és doble: Tothom té consciència? Ho sé i ho faig?
Conèixer=Fer?.
2)
Teoria de les idees.
Des
de les anteriors perspectives Plató cerca un element de síntesi.
Sota els conceptes estables s’amaguen les realitats canviants estes
les veiem per “l’empeiria” (experiència), que dóna el
coneixement sensitiu. Es manifesta una doble realitat (el món de les
idees i el món sensible) i també un doble coneixement (el sensitiu
i el racional).
El
concepte d’Idea és: Forma (model, arquetip i “prototip”) única
de quelcom múltiple. Model d’una classe d’objectes: arbre,
bellesa, etc. Són ens universals que es troben dins el món
Intel·ligible.
Tipus
d’idees i manera com es jerarquitzen. Aspectes i matisos:
--
Vessants: lògic i metafísic. –- Jerarquia d’idees; --Relació
entre idees i coses.
L’organització
pot ser, com en els diàlegs de maduresa, com per exemple la
República
on manifesta el model Bé, Bellesa i així si el punt de vista és
ètic, polític i social podem parlar de justícia, ordre, valentia;
però en diàlegs de vellesa recull unes altres perspectives.
La
teoria de les idees permet construir una teoria dels “valors” i
per una altra una interpretació de l’Univers (cosmos) com la
realització d’un ordre ideal. Així el Demiürg (artesà,
“faedor”) d’acord amb les Idees (els models) voldrà construir
el món, però es trobarà amb les dificultats i les imperfeccions
del món sensible.
Concepció
idealista que recuperarem amb René Descartes al segle XVII.
b)
Epistemologia, gnoseologia.
Accés a les idees, des de la dialèctica o via ascendent: “Mite de
la caverna”; i també des de l’amor.
--
El mite de la Caverna. Al·legoria, interpretació, etc.
--
Segments, nivells o graus del coneixement:
Opinió
(doxa):
Imaginació i creença. Coneixement (episteme):
Raó discursiva i Raó intuïtiva.
i
a aquests li correspon diversos nivells de la realitat:
Imatges
i animals-objectes; Objectes matemàtics i Idees.
Món
Sensible Món Intel·ligible
Interior
de la caverna Exterior de la caverna: Mite de la Caverna.
--
La funció de la deessa grega memòria, Mnemosine. Conèixer és
recordar.
Segons l’explicació i les
diferents formes de coneixement no queda clar que la racionalitat
s’imposi en l’explicació de Plató. Aquest parla de la memòria
perquè la deessa memòria (Mnemosine) era la mare de les nou muses
que presidien el coneixement. Plató farà d’aquesta explicació
mitològica un dels elements centrals de la seva obra. Així tindrà
més importància la memòria que la imaginació. Imaginar té a
veure amb el món sensible, amb l’aparença; mentre que la memòria
està considera com un facultat privilegiada que ens permet de
connectar amb les idees.
També podem considerar les
claus pitagòriques de la metempsicosi o la doctrina segons la qual
l’ànima en separar-se del cos, passa a animar el cos d’uns
altres éssers; això és d’una altra persona o d’un animal. En
la psicoanàlisi de Freud el record (anamnesi) es el nucli de
terapèutica. Els records, el somnis, la verbalització, la narració
dels mateixos ens permet curar-nos.
Una
altre possible accés al coneixement serà l’amor. Visions del
llibre de text i de les explicacions a classe que podem resumir com
una formulació diferent alternativa a la teoria del coneixement. El
banquet
(diàleg de maduresa) defineix què és l’amor (eros)
com una tendència a cercar la bellesa, a recrear-la. Ací apuntem al
tema de la jerarquia d’idees; Bé, Bellesa, justícia, valentia,
ordre, etc i d’altres possibles organitzacions segons el diàleg de
vellesa o senectut el Sofista
on recull una altra jerarquia basada amb Existència, Igualtat i
Diferència.
L’amor
es la via que iniciada amb la visió d’allò que és bell, bonic
cerca i busca assolir el coneixement veritable. La dialèctica, la
via ascendent, d’ací el concepte d’ascensió, treballa a nivell
intel·lectual, recordeu abstracció, reflexió i emprant les Idees i
passant, mitjançant el diàleg de les unes a les altres arribar a la
Idea suprema de Bé. Com a punt de partida, tot i les diverses
intepretacions del diàleg (Fedre, Pausànies, Erixímac,
Aristòfanes, Agató i Sòcrates), prenen la bellesa particular per
anar pujant, elevant-nos, cap a la bellesa en sí, en ella mateixa,
en què consisteix esta bellesa en sí? en la causa final, última de
totes les accions belles, bones i justes.
L’eros
opera amb les emocions, amb el cor i hom aspira com l’amant a
contemplar sempre l’amat.
c)
Concepció de l’ésser humà.
Antropologia platònica:
Dualitat
entre idees i coses, ara parlarem d’ànima i cos. S’ajuda per
explicar la concepció de l’ésser humà del mite del carro alat:
Ànima (carro alat); l’Auriga (Racional); Irascible (Cavall blanc)
i Concupiscible (Cavall negre). L’equilibri, l’harmonia, la
coordinació entre les virtuts de les tres parts és la qüestió: la
virtut de la saviesa es dóna quan la part racional desenvolupa
excel·lentment la seva funció. Així té l’ànima la virtut de la
fortalesa quan la seva part irascible dóna valor a l’ànima i la
capacitat per afrontar totes les situacions. Una ànima és temperada
quan la seva part concupiscible està controlada i no pertorba
l’home. I aquí també podem analitzar el concepte de Justícia.
Cada part fa amb excel·lència allò que li és adequat, apropiat,
etc.
El
dualisme ànima i cos es pot resumir:
Ànima:
-Constitueix l’home i el Jo i s’apropa al diví, a la
immortalitat (Fedó, 80b). L’ànima racional ha sigut creada
directament per Demiürg i pren com a model les Idees eternes.
Cos:
-És físic, mortal, sensible i imperfecte. És com la presó de
l’ànima (Fedre 250 d) i a més a més li crea necessitats a
l’ànima i l’impedeix realitzar-se. Així les malalties,
desitjos, passions, etc. són un exemple. Així hem de seguir un
procés de neteja i catarsi per poder arribar a la contemplació de
les Idees. El cos amb les seves necessitats ambiciona poder, riquesa,
etc. i es troba a la base de la guerra i de la violència.
d)
L’estat ideal o utòpic: [ (u- no, sense); topos (lloc)]. Diàleg
de maduresa la República.
Principal
preocupació de Plató. Aquest ha observat que el sistema d’Atenes
té errades i vol corregir el camí. Apuntant a cercar la justícia
social i la felicitat entre els seus membres.
Es
podria parlar d’isomorfisme; això és la mateixa forma o
explicació entre el cosmos, l’ésser humà o la ciutat “polis”.
El
somni de Plató: A la Carta
VII el grec mostra
el desencís per la cosa pública, i també la recerca del “Summum
Bonum” del “Sumo Bien”. L’ètica de Plató és el fons
eudemonista; pren com a element primordial la felicitat, el bé
suprem. Per a Plató la felicitat és el desenvolupament de
l’autèntica, de la seva, personalitat i com a ésser racional
consisteix en cultivar l’ànima i cercar l’equilibri, l’harmonia
de la vida i entre les tres parts de l’ànima.
Ànima
tripartida: (quadre general de classe).
L’estat
es gesta a diferents nivells: necessitats de les persones, no tots
els individus són iguals. El tema central és l’organització
política ideal i l’educació dels diversos tipus de ciutadans. Les
tesis platòniques són:
a)
El govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement
veritable.
b)
La societat és una mútua satisfacció de necessitats entre els seus
membres, les capacitats dels quals es complementen.
Per
cobrir les necessitats de les persones, per satisfer-les ens cal una
societat que per als grecs fa referència a la ciutat-estat (“polis”)
i esta s’estructura en tres classes: (Relació amb l’ànima en
cada home predomina una de les tres parts de l’ànima; i així
algunes versions (interpretacions) parlaran de “rols” socials
segons els trets psicològics dels individus:
1)
Treballadors, artesans i comerciants, regits per la temperància;
ànima concupiscible; cavall negre. La seva funció és proveir i
produir; mantenir la societat (llibre de text)
2)
Militars o guardians, la virtut ha de ser el valor, la fortalesa;
ànima irascible, cavall blanc. La seva funció és protegir la
ciutat, és la policia també interna.
3)
Governants, els reis filòsofs la seva virtut serà la saviesa; part
racional de l’ànima, l’auriga. La seva funció és governar i
dirigir la ciutat. Aquí nosaltres i amb els sofistes hem jugat la
carta de l’isomorfisme.
La
justícia es fer i aconseguir aquest equilibri: és la màxima virtut
que consisteix “en fer cadascú el que li és propi sense
barrejar-se en els assumptes dels altres” 433c1.
Harmonia, equilibri, coordinació entre cadascuna de les tres virtuts
(saviesa, fortalesa i temperança).
Com
educar els futurs guardians de la polis? Existeix una doble
intepretació:
1a)
L’organització familiar i social. Les classes superiors han de
tenir limitades: “els béns corresponents a la dóna, al matrimoni
i als fills”. Han de viure comunitàriament: sense propietat
privada, matrimonis concertats i comunitat de fills.
2b)
Selecció educativa; i així també es pot passar d’una classe a
l’altra amb formació i educació. El guardians es trobaran
sotmesos a dures proves i després es passarà també uns graons i un
control en el seu coneixement. Inicialment astronomia i matemàtiques
per després arribar a la dialèctica. Ens remetem al tema filosòfic:
a)
Els nombres, els poliedres regulars, la matemàtica em permet
connectar el món sensible i l’intel·ligible. Observo figures,
símbols i models però penso em projecto a la seva explicació
ideal, amb l’ajut de l’abstracció, la reflexió i la filosofia.
Plató parlarà d’esglaons: Aritmètica, geometria, astronomia,
música, dialèctica. El règim polític elitista definit com
elitisme intel·lectual, també es coneix com Filosofocràcia.
És la figura del Rei-Filòsof, sigui que el Rei natural hagi arribat
a Filòsof o el Filòsof, aquell qui sap, hagi arribat a Rei.
Societat
i ciutadania són els mateixos conceptes. No existeix l’àtom
persona individual, sinó que al món grec es realitza, es fa dins la
Polis.
Degeneració
i corrupció dels règims polítics. Llibre VIII de la República.
L’estat
perfecte serà la monarquia o l’aristocràcia segons ho definim,
segona la classe com millor govern o estat perfecte “Aristocràcia”;
altres “monarquia”. Esta disparitat es dóna per les diverses
interpretacions:
-
Monarquia des del concepte d’un; d’Unitat.; (“monos” Unitat). El govern del millor del més savi, del més capaç, del més preparat, del millor. Un el que posseeixi més saber, més coneixement.
-
Aristocràcia del concepte “aristos”= millor. No de casta o de grup, sinó de preparats; els diversos, o els millors entre els millors.
Les
formes anteriors acaben degenerant amb:
-
Timocracia: (timé= honor).
Govern
dels que tenen honor i rendes, ¿ i la part racional?. Manen els més
ambiciosos i es preocupen per ells mateixos. Preparats per a la
lluita i la guerra.
-
Oligarquia: (oligos= pocs).
Manen
els explotadors, i la cobdícia regeix la polis. Una pocs preocupats
com la riquesa rebutgen la virtut, al manipular i explotar els
altres, la resta, el poble... finalment este es revolta.
-
Democràcia: (demos= poble).
Les
diferències es fan més grans crisi de l’autoritat així predomina
la igualtat i el llibertinatge, cadascú pot fer el què vol i no ha
d’existir una autoritat rígida, no hi ha ni ordre ni concert. La
direcció la porten els pobres, els menys virtuosos, els no
instruïts, els no preparats , per tant es dóna un sistema
demagògic3.
-
Tirania: Un tirà ambiciós i carismàtic.
Degeneració
i degradació extrema. La pitjor forma de govern. Al no emprar la
llibertat correctament ens obliguem a una mà dura, a un “salvador”,
que acaba controlant, executant, atemorint a la resta.
Valoració
final:
Importància
del paper i de la idea política de Plató. Este parla segons algunes
interpretacions com una utopia socialista. Comunitat de béns i
propietats, i família, etc; entre les classes dirigents.
També
com a proposta totalitària i reaccionària. Una societat tancada amb
classes socials on cadascú ha de jugar el seu rol, el seu paper i
parer i res més. Esta és la definició de justícia.
Finalment
a les seves obres de vellesa (senectut) rectifica el model utòpic,
irrealitzable.
El
model utòpic (sense lloc) inspira en el Renaixement diverses obres:
T. More Utopia;
T. Campanella La
ciutat del Sol i
Francis Bacon Novum
Organum.; als
segles XVI i XVII. On és cerquen diversos models que han contribuït
a crear una societat més justa i igualitària.
Bibliografia:
- Atlas
de Filosofía,
Editorial Alianza.
- AA. VV, La
filosofia griega,
Editorial S. XXI, Barcelona, 1992. Dirigida per Brice Parain.
- AA. VV, Atena.
Lectures de filosofia per al curs
. Edicions de la Magrana. Barcelona, 2012.
- Castiñeira, A. i altres:
Breu historia de
la filosofia,
Columna, Barcelona, 1987
- Copleston, Frederick;
Historia de la
filosofia. Vol. 1,
Ariel Filosofia, Barcelona, 1993
- Gili Gall, E. Seletac.
Selectivitat de Filosofia.
Editoria
Vicens-Vives. Barcelona, 2008.
- Gomperz, Theodor, Pensadores
griegos, vol 2.
Editorial Herder,
Barcelona, 2000.
- Plató, La
República;
Llibre de les PAU. Fragments.. Altres diàlegs, Banquet,
Fedó i Fedre.
Diverses publicacions; Gredos castellà, Laia-Edicions 62 i Bernat
Metge amb català.
- Reale, Giovanni, Eros,
demonio mediador.
Editorial Herder, Barcelona, 2004.
Aquests llibres i documents,
de consulta són a la Biblioteca de Tossa o d’altres. Es pot
consultar el catàleg a www.argus.bibliotecagencat.cat
Webgrafia:
- Es tracta de la pàgina de
www.pensament.com/filoxarxa
Un lloc on hi ha apunts,
textos, temes i vocabulari platònic i models de textos. Tot això
heu de fer-ho vosaltres.
- També al de Selectivitat:
www.filoselectivitat.cat
- Web del professor Ramon
Alcoberro: www.alcoberrro.info
Es tracta del web del
professor de la Universitat de Girona. Informació general, per
autors i models de selectivitat, el de classe i de la web.
- Web de un grup de
professors: www.creaif.cat
Grup de recerca de la
innovació de la filosofia.
Temes i PAU (Selectivitat) i
textos i fòrums: de dubtes i de notícies. Aquest rastre que jo puc
seguir serà també tingut amb compte. Valorat positivament i
negativament.
He penjat aquí també els
textos de Plató. I dels altres autors igualment, ho farem.
- Bloc del Professor:
http://filosofia-sapalomera.blogspot.com
Home, el millor bloc de
filosofia de segon de Batxillerat.
1
República, 433C “la justícia consisteix a fer cadascú el que
li és propi sense barrejar-se en els assumptes dels altres”. Fer
allò que li toca (…) i per tant no podem fer altra/es cosa/es,
hem de limitar-nos a fer el que ens toca; vigileu dues explicacions:
a) ens ho manen els altres (poders, Déu, etc…) o b) jo mateix, la
meua consciència. Exemple faig de bon professor perquè em paguen,
són diners, etc (a); o ho faig perquè ho veig jo, ha de ser així,
cal fer-ho i cal fer-ho bé, bonic; (b).
2
Eugenèsia: Branca de la medicina que estudia augmentar o disminuir
les qualitats de les generacions futures. Interpretació, no és el
llenguatge platònic.
3
A l’antiga Grècia estat polític en què el
govern és lliurat a la multitud.
