Feina extra del 10%.

Girona, Jaume Vicens Vives.

Textos per a pujar nota, més un 10%. Un model breu i un de més extensió.  Cal respondre a dos textos breus, que haurien de ser d'autors diferents i a un dels més llargs. Segons la teva interpretació filosòfica.

 Textos breus:

Tales:

Hipòlit, I; 1,2: “El terratremols, moviments d’aigua, es conformen amb els vents i amb els moviments dels astres”.

Simplici, Física, 36, 10-11: “Tales dóna especial atenció a l’aspecte generador, nutritiu, cohesionador i vivificant de l’aigua”.

Anaximandre:

Hipòlit, I; 6,2: “Segons Anaximandre el primer principi de la realitat és l’Infinit i fou el primer que sobre aquest en digué l’Infinit”.

Plató, Timeu 51a: “Direm que la mare i receptacle de tot allò que naix, que es visible i en general sensible no es terra, ni aire, ni foc, ni cap altre primer principi d’on naixen elles o de les que han nascut, sinó que es una certa idea invisible i amorfa, que rep tot i participa d’allò que és intel·ligible”

Anaxímenes:

Hipòlit, I; 7,2: “L’aire es mou sempre i així tots els objectes, totes les coses que es transformem no es canvien si l’aire no es mogués”

Simplici, Física, 24, 28-31: “L’aire es diferencia de la resta de substàncies particulars per rarificacció i condensació. Al enrrarir-se es converteix en foc, al condensar-se en vent, llavors en núvol, més condensat llavors en aigua, terra i pedra; la resta de la realitat es produeix a partir d’aquestes”. 

Heràclit:

(DK- 2): “Cal seguir el logos comú: però malgrat pertànyer a tothom, el vulgar no deixa de viure com si cadascú tingués una intel·ligència particular”.  

 (DK- 119):  “El daimon de cada home és el seu caràcter”.

Parmènides:

Hipòlit; I, 11,2: “Parmènides d’Elea diu que l’univers és etern, no engendrat, esfèric i homogeni, sense espai en ell mateix, immòbil i limitat”.

Simplici; Física, 86; 27-28: “És necessari dir i pensar que allò que és, és; i possible que sigui, per contra el no res no pot ser”.

Textos més llargs, cal contestar-ne un; un i només un. 

1) “Qui vulgui atènyer aquest coneixement pel camí recte, ha de començar des de jove cercant els cossos bells. [...] Ha de considerar després que la bellesa de l’ànima és més preciosa que la del cos [...]. Així necessàriament es veurà obligat a contemplar la bellesa que es troba en les accions dels homes i en les lleis, i al veure que aquesta és a tot arreu idèntica a si mateixa, i com a conseqüència arribarà a tenir en poca estima la bellesa corpòria. De les acción sjumanes haurà de passar a les ciències per  contemplar-ne la bellesa, i llavors, en contemplar allò bell en tota la seva extensió, ja no romandrà mai més encadenat com un esclau en el limitat amor de la bellesa d’un jove, d’un home o d’una acció, sinó que es tornarà cap a l’oceà de la bellesa, [...] fins que, enfortit i engrandit en esperit per aquesta sublim contemplació, ja que no percebrà més que una ciència, la d’allò bell”

Plató: El Convit o El Banquet; 210 a-e.

- Quin paper tenen els sentits en la via eròtica cap al coneixement? Es pot assolir a través d’ells el coneixement de la bellesa pura? Justifica la teva resposta.

2) “Essent l’anima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant la realitat d’ací com la de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; i per tant no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses sigui capaç de recordar allò que evidentment ja sabia d’abans. Perquè essent, en efecte, tota la natura homogènia, i en havent-ho après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i això els homes anomemen aprenentatge) descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar. Perquè investigar i aprendre, per tant, no son cap altra cosa que reminiscència.”

Plató: Menó, 81 a.

- Quina relació hi ha entre l’aprenentatge i el record?

3) “El meu art maièutic té les mateixes característiques que el de les llevadors, però se’n diferencia en el fet que assisteix els homes i no les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els cossos. Ara bé, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar a prova, amb tots els mitjans, si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa o fecunda i veritable.”

Plató: Teetet, 150 b.

- Què tenen en comú i en què difereixen l’art maièutic de Sòcrates i el de les llevadores?