Més informació i programació.
Models que podeu fer servir de prova de prova i que nosaltres farem servir per finalitzar David Hume i per acabar també amb el tema i després a la tornada, sobre el dilluns 12 d'Abril examen. Aquest dilluns ja que si voleu els de segon de Batxillerat (Nocturn), podríem i hauríem de fer servir el descans, el pati de la tarda:
a) Horari de 20:35 a 21:45. Lloc Aula i Batxillerat Nocturn Z.
b) Horari 21:45 a 22:45. LLoc Aula i Batxillerat Nocturn Y.
Tal i com quedàveu amb En Antonio Hernández ens cal saber que els models d'examen seran aquests:
Sis textos de David Hume.
A tots els models d’examen els correspondrà la següent forma o estructura que no penso repetir, mireu-ho al nostre bloc i també els criteris de correció.
Bloc: http://filosofia-sapalomera.blogspot.com
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/examens/materia/filosofia.html
Dia de l’examen el dilluns 12 d’abril, de 2010. Sobre aquests (estos) sis textos.
Dilluns ja que aprofitarem el dia i l’hora del patí i llavors a última hora ens podem allargar. Mireu bé també al bloc.
1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt) [Apareixen subratllats al text. ]
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts) [Subratllats i amb cursiva al text, correspon a una frase llarga o tesi del text]
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)
Textos seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2010 i en el nostre cas de David Hume:
Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana
Investigació sobre els Principis de la Moralitat. Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral").
Texto primero. Versión castellana.
1. Cuando se afirma que dos y tres es igual a la mitad de diez, entiendo perfectamente esta relación de igualdad. Concibo que si divido diez en dos partes, una de las cuales tiene tantas unidades como la otra, y comparo una de estas partes con dos más tres, aquélla contendrá tantas unidades como este número compuesto. Pero cuando traéis de aquí una comparación con las relaciones morales, reconozco que me siento completamente perdido sobre cómo entenderlo. Una acción moral, una ofensa, tal como la ingratitud, es un objeto complicado. ¿Consiste la moralidad en la relación de sus partes entre sí? ¿De qué manera? Especificad la relación. Sed más concretos y explícitos en vuestras proposiciones y fácilmente veréis su falsedad.
Investigación sobre los principios de la moral (Espasa Calpe, Madrid 1991, Apéndice I, p. 161-164).
Text 1. Versió catalana: David Hume: la moralitat és un sentiment.
Quan s’afirma que dos i tres és igual a la meitat de deu, entenc perfectament aquesta relació d’igualtat. Concebo que si divideixo deu en dues parts, una de les quals té tantes unitats com l’altra, i comparo una d’aquestes parts amb dos més tres, aquella contindrà tantes unitats com aquest nombre compost. Però quan porteu d’aquí una comparació amb les relacions morals, reconec que em sento completament perdut sobre com entendre-ho. Una acció moral, una ofensa, tal com la ingratitud, és un objecte complicat. Consisteix la moralitat en la relació de les seves parts entre si? De quina manera? Especifiqueu la relació. Sigueu més concrets i explícits en les vostres proposicions i fàcilment veureu la seva falsedat.
Text número 2. Text segon, Versió única catalana.
La raó jutja sobre qüestions de fet o relacions. Inquiriu, primer, on està aquí la qüestió de fet que hem anomenat crim i indiqueu-la; determineu el temps de la seva existència; descriviu la seva essència o natura; expliqueu a quin sentit o facultat es revela. Resideix a la ment de la persona ingrata. Deu, doncs sentir-la i tenir consciència d’ella. Però no hi ha res allí, excepte la mala voluntat o la indiferència absoluta. No podeu dir que aquestes, per si mateixes, sempre i en totes les circumstàncies siguin crims. No, són crims només quan van dirigides contra persones que, abans, han expressat i desplegat bona voluntat cap a nosaltres. En conseqüència, podem inferir que el crim d’ingratitud no és un fet concret i individual, sinó que s’origina d’una complicació de circumstàncies, les quals, presentades a l’espectador, exciten el sentiment de censura, a causa de la particular estructura i constitució de la seva ment.
Traducció a partir de Hume: Investigación sobre los principios de la moral. Aguilar, Buenos Aires.
Text número 3. Versió única catalana.
El nostre autor comença amb una sèrie de definicions. Anomena percepció qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, adés emprant els nostres sentits, adés impulsats per la passió, adés exercint els nostres pensaments o la nostra reflexió. Divideix les nostres percepcions en dues classes: impressions i idees. Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió, paraula que empra en un sentit nou. Quan reflexionen sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Per tant, les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes; idees, les que són més pàl•lides i dèbils. Aquesta distinció és evident, tant com la que hi ha entre sentir i pensar.
Resum del Tractat de la naturalesa humana.
Text número 4. Versió única catalana.
Si totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder s’ha de manifestar o bé als nostres sentits o bé al nostre sentiment intern. Però tan poc poder es manifesta als nostres sentits en les operacions de la matèria, que els cartesians no han tingut cap escrúpol a afirmar que la matèria és totalment desproveïda d’energia, i que totes les seves operacions són exercides merament per l’energia de l’Ésser suprem. Però fins i tot si és així, sorgeix de bell nou la qüestió: quina idea tenim d’energia i de potència, fins i tot en l’Ésser suprem? Totes les nostres idees sobre una deïtat - d’acord amb aquells que neguen les idees innates - no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar sobre les operacions de les nostres pròpies ments. Ara bé, les nostres ments no ens ofereixen pas més noció d’energia que la matèria. Si considerem la nostra voluntat o volició a priori i fem abstracció de l’experiència, mai no serem capaços d’inferir-ne cap efecte. I si recorrem a l’ajuda de l’experiència, aquesta només ens mostrarà objectes contigus, successius i en conjunció constant. En resum: o bé no tenim en absolut cap idea de força i d’energia - i aquests mots són irrellevants -, o bé no poden significar res més que aquesta determinació del pensament adquirida per hàbit en passar de la causa al seu efecte usual. Però qui vulgui entendre a fons aquesta qüestió haurà de consultar l’autor. Em dono per satisfet si les persones instruïdes s’adonen que hi ha una certa dificultat en aquesta qüestió, i que qualsevol que la resolgui hi haurà de dir alguna cosa molt nova i extraordinària; tan nova com la mateixa dificultat.
Resum del Tractat de la naturalesa humana.
Text número 5. Versió catalana.
La hipòtesi que nosaltres adoptem és senzilla. Manté que an style="font-style:italic;">la moralitat es determina mitjançant el sentiment. Defineix la virtut com qualsevol acció o qualitat mental que ofereix a l’espectador el sentiment plaent d’aprovació; i al vici com el contrari. Procedim després a examinar una senzilla qüestió de fet, a saber, quines accions tenen aquesta influència. Considerem totes les circumstàncies en què concorden aquestes accions; i procurem obtenir d’això algunes observacions generals referents a aquests sentiments. Si anomeneu a això metafísica, i trobeu aquí qualsevol cosa abstrusa, només heu de concloure que el caire de la vostra ment no és adequat per a les ciències morals.
Hume, David: Investigació sobre els principis de la moral (Apéndix I)
Texto número cinco (5). Versión castellana.
La hipótesis que nosotros adoptamos es sencilla. Mantiene que la moralidad se determina mediante el sentimiento. Define la virtud como cualquier acción o cualidad mental que ofrece al espectador el sentimiento placentero de aprobación; y al vicio como lo contrario. Procedemos después a examinar una sencilla cuestión de hecho, a saber, qué acciones tienen esta influencia. Consideramos todas las circunstancias en que concuerdan estas acciones; y procuramos obtener de ello algunas observaciones generales referentes a estos sentimientos. Si llamáis a esto metafísica, y encontráis aquí cualquier cosa abstrusa, sólo tenéis que concluir que el sesgo de vuestra mente no es adecuado para las ciencias morales.
Hume, David: Investigació sobre els principis de la moral (Apéndix I)
Text 6. Versió catalana. Sisè text.
L’aprovació o censura que sobrevé llavors no pot ser l’obra del judici, sinó del cor; i no és una afirmació o proposició especulativa, sinó una sensació o sentiment actiu. En les disquisicions de l’enteniment inferim quelcom nou i desconegut a partir de circumstàncies i relacions conegudes. En les decisions morals totes les circumstàncies i relacions han de ser prèviament conegudes; i la ment, a partir de la contemplació del conjunt, sent alguna nova impressió d’afecte o disgust, d’estima o de menyspreu, d’aprovació o de censura.
Text 6. Versión castellana. Texto-sexto.
La aprobación o censura que sobreviene entonces no puede ser la obra del juicio, sino del corazón; y no es una afirmación o proposición especulativa, sino una sensación o sentimiento activo. En las disquisiciones del entendimiento inferimos algo nuevo y desconocido a partir de circunstancias y relaciones conocidas. En las decisiones morales todas las circunstancias y relaciones deben ser previamente conocidas; y la mente, a partir de la contemplación del conjunto, siente alguna nueva impresión de afecto o disgusto, de estima o de desprecio, de aprobación o de censura.
__________________________________________________
Investigación sobre los principios de la moral (Espasa Calpe, Madrid 1991, Apéndice I, p. 161-164).
Text extra amb doble versió sobre els principis que regeixen la unió, combinació i associació de les idees. EXTRA. Número 7.
La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l’imperi de la imaginació, hi ha un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunti amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l’altra. D’aquí sorgeix el que cridem l'apropos del discurs: d’aquí la connexió d’un escrit: i d’aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vaga reverie. Aquests principis d’associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l’home que va ser pintat. Contigüitat; quan s’esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina vasta conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la natura humana, si considerem que, en tant que respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Ja que és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d’ells.
Compendi d’un tractat de la natura humana (Revista Teorema, València 1977, p. 31-32).
________________________________________
Versió en castellà. David Hume: principios de la asociación de ideas
Nuestra imaginación tiene una gran autoridad sobre nuestras ideas; y no hay ideas, que siendo diferentes entre sí, ella no pueda separar, y juntar, y componer en todas las variedades de la ficción. Pero pese al imperio de la imaginación, existe un secreto lazo o unión entre ciertas ideas particulares que es causa de que la mente las conjunte con mayor frecuencia, haciendo que la una, al aparecer, introduzca a la otra. De aquí surge lo que llamamos el apropos del discurso: de aquí la conexión de un escrito: y de aquí ese hilo, o cadena de pensamiento, que un hombre mantiene incluso con el más vago reverie. Estos principios de asociación son reducidos a tres, a saber, semejanza; un cuadro nos hace pensar naturalmente en el hombre que fue pintado. Contigüidad; cuando se menciona a St. Denis, ocurre naturalmente la idea de París. Causación; cuando pensamos en el hijo, propendemos a dirigir nuestra atención hacia el padre. Será fácil concebir cuán vasta consecuencia han de tener esos principios en la ciencia de la naturaleza humana, si consideramos que, en cuanto respecta a la mente, ellos son los únicos vínculos que reúnen las partes del universo, o nos ponen en conexión con cualquier persona u objeto exterior a nosotros mismos. Porque como es tan sólo por medio del pensamiento como opera una cosa sobre nuestras pasiones, y como estos principios son los únicos lazos de nuestros pensamientos, ellos son realmente para nosotros el cemento del universo, y todas las operaciones de la mente precisan, en una gran medida, depender de ellos.
__________________________________________________
Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32).
Blanes, matí, tarda i nit molt profitosa.
Atentament,
El vostre professor super-substitut a Blanes, 24 de març de 2010
J. Ramon Suñé Gasull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada