Us adjunto el Comentari de Text d'Aristòtil.
Ens resta ara
parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes humans. Hem
dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a un home
que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i tot a
algun que patís els pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat
en una activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i
desitjables per una altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la
felicitat ha de col·locar-se entre les activitats desitjables. Per si mateixes
i no per una altra cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si
mateixa. Són desitjables per si mateixes les activitats que no demanen res fora
del seu mateix exercici. Tals semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar
honesta i virtuosament és de les coses desitjables per si mateixes. [...]
Si la felicitat és
l'activitat conforme amb la virtut, és clar que és la que està conforme
amb “l’areté” més perfecta, és a dir, la de [la facultat] més elevada. Ja es
tracti de la intel·ligència o de l'altra facultat, i que aquesta facultat sigui
divina o el que hi ha més diví en nosaltres, l'activitat d'aquesta capacitat,
segons la seva virtut pròpia, constitueix la felicitat perfecta. I ja hem
dit que és contemplativa (teòrica).
Aquesta afirmació
sembla que està d'acord tant amb les nostres explicacions anteriors com amb la
veritat. Perquè aquesta activitat és per si mateixa la més elevada. Doncs entre
les nostres facultats la intel·ligència [ocupa el primer lloc] i entre les
coses [cognoscibles], aquelles de les quals s'ocupa la intel·ligència. A més la
seva acció és la més contínua, doncs podem entregar-nos a la contemplació d'una
manera més duradora i seguida que a una activitat pràctica. I ja que creiem que
el plaer ha d'estar associat a la felicitat, la més agradable de totes les
activitats conformes a la virtut és, segons opinió comuna, la que és
conforme a la saviesa. Sembla doncs que la filosofia porta i aconsegueix plaers
meravellosos tant per la seva puresa com per la seva durada, i és evident que
la vida és més agradable per als que saben que per als que tracten de saber.
Aristòtil:
Ètica a Nicòmac. Llibre X, capítols
6-7.
1.
Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i
les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts).
[Redacció i tema breu].
2.
Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del
text. (1 punt): 2a) virtut . 2b) opinió . [Breu al text i
en el text; 15- 25 paraules.]
3. Quines raons té Aristòtil per a justificar
la seva argumentació i dir: “la felicitat perfecta. I ja hem dit que és
contemplativa (teòrica)”. Haureu de referir-vos als aspectes
generals del pensament de l’autor que siguin pertinents en el text. [Recomanació tipus d’ànima, tipus de forma i
causa final?](3 punts)
- Compareu la concepció d’Aristòtil de la seva ètica amb una altra visió moral del món moral (2 punts). [Obligació: amb alguns dels autors que coneixem].
- Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que manifesta Aristòtil sobre les causes i la forma de la matèria. [Opinió i valoració personal, una idea (pista) seria el realisme aristotèlic.] (2 punts)
