Esquema de F. Nietzsche.

Abril 2015. 

Us enllaço l'esquema de F. Nietzsche.

Vitalisme, irracionalisme i nihilisme, de F. NIETZSCHE - FITXA ESQUEMÀTICA

        I.      F. Nietzsche com a filòsof de la sospita:

a.      Sospita i crítica dels valors de la nostra cultura.

b.      Crítica radical a la Raó il·lustrada i a l’optimisme racionalista.

Ampliació via Filoxarxa. P. Ricouer “els filòsofs de la sospita”. Tradició hermenèutica.

      II.      Influència de Shopenhauer:

a.      La voluntat de viure és l’Absolut que és present en tota la realitat: éssers humans, animals, vegetals i el món inorgànic. Tot està al servei d’aquesta voluntat, fins i tot la raó humana.

Ampliació a diversos llocs: Text punt 2.2, pàg. 217.

   III.      Apol·lo i Dionís o El naixement de la tragèdia:

a.      Nucli de la filosofia nietzscheana:

1.       Reconeixement de vida com a valor fonamental.

2.       Convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida.

b.     Dos principis que componen la realitat representats en la tragèdia clàssica:

1.       ESPERIT DIONÍSIAC: (déu Dionís)conté els valors de la vida.

2.       ESPERIT APOL·LINI: (déu Apol·lo)conté els valors de la raó.

    IV.      Els quatre grans temes de la filosofia de Nietzsche:

a.      La mort de Déu:

1.       La mort de les veritats absolutes i de les idees immutables, la mort dels ideals que guiaven la vida humana = Situació d’Occident

2.       El descobriment que els valors dels febles no son els únics possibles.

b.      L’aparició del Superhome:

1.       Últim home: corders = vida feble que es veu abocat al nihilisme

2.       Superhome: àliga = individu creador de valors

3.       Tres estadis Superhome: camell (=submissió), lleó (=rebel·lió) i nen (=espontaneïtat creadora / Superhome).

c.      La voluntat de poder:

1.       A l’hora de crear nous valors que substitueixen i superin els antics, el Superhome només compta amb la voluntat de poder (o voluntat de ser).

2.       Sota l’aparent autonomia de les idees hi ha la voluntat de poder de la vida

d.      L’etern retorn: infinita repetició de tot el que existeix.

1.       L’etern retorn constitueix fonamentalment un criteri de moralitat que avalua la percepció que tenim de la vida confrontant-la amb la seva eventual repetició eterna.

2.       Crítica contra la idea de progrés.

      V.      Crítica del coneixement:

a.      L’obsessió pel coneixement d’Occident és entesa com a manifestació de la vida feble.

b.      La veritat apareix com a metàfora antropomòrfica que hem oblidat que ho era.

    VI.      Crítica a la moralitat o la transmutació de valors: Més enllà del bé i del mal / Genealogia de la moral

a.      La moral dels senyors parteix de l’afirmació d’allò que és un.

b.      La moral dels esclaus afirma la feblesa com a valor.