Recursos argumentatius.

Recursos per treballar el model de comentaris de text. 

Recursos argumentatius.

EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.

Història de la filosofia

“Els més petits elements del sentiment floreixen amb el contacte amb la simpatia i les influències de l’educació; i una completa unió d’associacions es conforma al seu voltant per l’acció, també cal dir-ho, de les sancions i coaccions externes. Aquest mode d’entendre’ns a nosaltres mateixos, i a la vida, es veu cada dia més natural, segons avança la civilització. Amb cada progrés, eliminem les fonts d’oposició a l’interès i nivellem les desigualtats que la llei econòmica ha anat fixant entre els individuus o les classes, degut a que hi ha sectors de la humanitat, la felicitat dels quals es passa per alt en la pràctica”

John Stuart Mill; L’utilitarisme (Cap: III).

Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.

1.- Raoneu breument –al voltant de 40-80 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).

Sobre el text o la tesi:

• Del que diu el text es desprèn que.....
• Aquesta idea ens portaria a ....
• Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...

Explicitar pressupòsits d’una tesi:

• Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
• L’autor, defensa ...
• L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
• Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 15-20 paraules en cada cas). (1 punt).

a) Sentiment. b) Educació.

3.- Quina teoria de les ciències morals proposa al text? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general). (3 punts).

Adjectivar o batejar una idea:

• Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
• La visió de l’autor és .....
• La concepció de l’autor comporta una visió ....

Recurs a l’exemple:

• El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
• Del que diu la teoria es desprèn que ...

Treure conseqüències:

• Del que diu el text podríem dir ....
• Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà ademetre la possibilitat .....

4.- Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).

Contraposar amb d’altres autors:

• Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
• Contràriament, l’autor ...... defensava.
• Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
• Una descripció anàloga la trobem en ....
• Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....

5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”? Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).

Vigència o actualitat d’una idea:

- La concepció actual de ..... seria més aviat .....

- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........

- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........

- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......

Plantejar objeccions i crítiques

- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).

- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......

- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....

-Un punt feble d’aquesta posició és .....

Aportar raons a favor:

- La raó per la qual defenso ... és que ...

- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....

- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....

Conclusió o balanç final:

- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....

- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...

- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.

Espero que us siguin útils i vàlids.

Per a qualsevol dubte també podeu preguntar i comentar al Bloc. 

Dates i criteris i etc... 

Hi ha la feina d'aquest curs i la seva informació. 

Girona, Mare de Déu de la Mercè, 2014.

Jaume Vicens Vives.

PROGRAMACIÓ HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

OBJECTIUS

-          Conèixer els pensaments principals dels filòsofs que són objecte d’examen a la selectivitat a través dels seus textos més significatius.

-          Aprendre a comentar textos filosòfics seguint els criteris de selectivitat.

-          Pensar de forma creativa a propòsit dels pensaments dels filòsofs estudiats.

CONTINGUTS

1R TRIMESTRE

UD 1: A L’ENTORN DE PLATÓ

-          La purificació de l’ànima i l’estructura matemàtica del cosmos dels pitagòrics.

-          El dinamisme universal d’Heràclit i La immutabilitat radical de la realitat de Parmènides.

-          El relativisme moral i epistemològic: Gòrgies i Protàgores.

-          El mètode maièutic i l’ètica de Sócrates.

-          La teoria de les idees de Plató.

-          La teoria del coneixement de Plató.

-          L’antropologia platònica.

-          L’estat utòpic o ideal platònic.

-          Crítica a la teoria de les idees d’Aristòtil.

-          L’hilemorfisme d’Aristòtil.

-          La teoria del coneixement d’Aristòtil.

-          Antropología i ètica aristotèlica.

2N TRIMESTRE

UD 2: A L’ENTORN DE R. DESCARTES I J. LOCKE

-          La crisi del segle VII: destrucció de la unitat religiosa, la revolució científica i esceptimisme.

-          Caracterització del racionalisme.

-          El mètode cartesià: el dubte i la primera veritat cartesiana.

-          Les tres substàncies cartesianes.

-          Llibertat i mecanicisme cartesià.

-          Caracterització de l’empirisme.

-          Caracterització del contractualisme social.

-          El contracte social de Hobbes.

-          El liberalisme polític de Locke.

-          L’epistemologia de Locke.

-          Hume: Empirisme i emotivisme moral.

3R TRIMESTRE

UD 3: A L’ENTORN DE J. S. MILL I F. NIETZSCHE

-          Context social i cultural del positivisme i l’utilitarisme: època de revolucions i efervescencia científica.

-          El positivisme de Comte.

-          El liberalisme utilitarista de J. S. Mill.

-          La moral utilitarista: principi d’utilitat.

-          La concepció de la llibertat de J. S. Mill.

-          La filosofia de la sospita.

-          El vitalisme nietzscheà.

-          La teoria moral de Nietzsche.

-          El coneixement segons Nietzsche.

METODOLOGIA

-          Lectura i comentari de textos filosòfics a classe.

-          Explicació teòrica per part del professor dels pensaments dels filòsofs a través dels textos significatius o a l’entorn d’un tema principal.

-          Reflexió personal i creativa des alumnes a partir de la lectura i comentari de textos filosòfics, o bé a propòsit de les explicacions teòriques del professor.

AVALUACIÓ

1R TRIMESTRE

-          Els alumnes han de fer un examen-comentari de text al voltant de Plató (80 % de la nota). I la resta de les activitats i de classe el 20%.  Un examen i la seva recuperació dintre del mateix trimestre. Data del primer examen 2n Batxillerat B, 23/X/ i 2n Batx C i D divendres 24/X/ 2014.  La seva recuperació 13 i 14 de novembre.

2N TRIMESTRE

-          Els alumnes han de fer dos exàmens-comentaris de text, un al voltant de René Descartes (40% de la nota) i l’altre sobre John Locke (40% de la nota). I la resta de les feines i activitats de classe el 20%. Data del primer examen de R. Descartes 22/I/2015 Bat B i Bat C i D el divendres 23/I/2015 i J. Locke 19/II/2015 i 20/II/2015.

3R TRIMESTRE

-          Els alumnes han de fer dos exàmens-comentaris de text, un al voltant de John Stuart Mill (40% de la nota) i l’altre sobre Friedrich Nietzsche (40% de la nota). I la resta de les activitats i de classe el 20%. Data del primer examen J. Stuart Mill 19 i 20 de març de 2015 i F. Nietzsche dilluns 4 de maig; els grups Bat D i B; dimarts 5 de maig el grup Bat C.

A més a més dels elements d’avaluació esmentats hi ha dues variants:

1) Es podrà demanar algun comentari de text per entregar, així com s’accepten de voluntaris, la nota del qual podria ser, en funció per arrodonir la nota cap a dalt. Amb una propoció del 10%.

2) Problemes de mal comportament: retards, incidències, faltes i altres males accions abaixaran la nota fins a un 15%; o sigui -15%.

Nota: Per aprovar qualsevol trimestre s’ha de treure com a mínim de nota mitjana un 5. No es fa la nota mitjana si en algun dels exàmens es treu menys de 4 i, per tant, el trimestre queda suspès, havent-lo de recuperar amb un examen de recuperació quan s’indiqui. No cal dir que per aprovar el curs han d’estar aprovats tots els trimestres. Recuperació de Plató cap al dimarts 13 de gener, a la tarda. Recuperació del segon Trimestre, el segon Trimestre va el segon Trimestre, tots dos autors; data dimecres 18 de març, a la tarda.. Tercer Trimestre del 13 al 15 de maig.

BIBLIOGRAFIA

Cal llegir obligatòriament:

-          Plató. La República: llibre II (368c-376c), IV (427c i 445e) i VII (514a-520a; 532b i 535a).

-          Descartes, R. Meditacions metafísiques, parts I, II, V i VI.

-          Locke, J. Assaig sobre l’enteniment humà (llibre I, seccions 1-5 ; llibre II, capítol VIII, seccions 1-26 ; llibre IV, secció 14 ; llibre IV, capítol IV, seccions 1-12) i Segon tractat sobre el govern civil (capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX).

-          Mill, J. S. Sobre la llibertat: secció IV i L’utilitarisme: seccions II i IV.

-          Nietzsche, F. Genealogía de la moral (1ª part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

D’aquests textos sortirà el nostre model d’examen. 

Bueno, em quedat que demà us entregaré ja el model amb paper. 

Fins ara i bona tarda. 

Textos de Selectivitat: 

Aquest primer Trimestre els textos seran els de Plató: La República, una selecció dels llibres 

LLibre II: 368c - 376 c

Llibre IV: 427 c - 445e

Llibre VII: 514c - 520a; 532b - 535a.

De la xarxa i d'alguna connexió em fan arribar diversos comentaris que encara no hem utilitzat:

Ies Sitges: 

http://iessitges.wikispaces.com/file/view/TEXTOS+DE+PLAT%C3%93+2011.pdf

Aquests són els textos que poden entrar a examen i ja es troben seleccionats amb possibles models i preguntes. 

Ramon Alcoberro; professor de la Universitat de Girona.

www.alcoberro.org

Filoselectivitat:

www.filoselectivitat.cat

També la pàgina de F. Xavier Vilaseca:

http://www.xtec.cat/~fvilasec/selectivitat.htm

Bé, fins ara.

Feina extra del 10%.

Girona, Jaume Vicens Vives.

Textos per a pujar nota, més un 10%. Un model breu i un de més extensió.  Cal respondre a dos textos breus, que haurien de ser d'autors diferents i a un dels més llargs. Segons la teva interpretació filosòfica.

 Textos breus:

Tales:

Hipòlit, I; 1,2: “El terratremols, moviments d’aigua, es conformen amb els vents i amb els moviments dels astres”.

Simplici, Física, 36, 10-11: “Tales dóna especial atenció a l’aspecte generador, nutritiu, cohesionador i vivificant de l’aigua”.

Anaximandre:

Hipòlit, I; 6,2: “Segons Anaximandre el primer principi de la realitat és l’Infinit i fou el primer que sobre aquest en digué l’Infinit”.

Plató, Timeu 51a: “Direm que la mare i receptacle de tot allò que naix, que es visible i en general sensible no es terra, ni aire, ni foc, ni cap altre primer principi d’on naixen elles o de les que han nascut, sinó que es una certa idea invisible i amorfa, que rep tot i participa d’allò que és intel·ligible”

Anaxímenes:

Hipòlit, I; 7,2: “L’aire es mou sempre i així tots els objectes, totes les coses que es transformem no es canvien si l’aire no es mogués”

Simplici, Física, 24, 28-31: “L’aire es diferencia de la resta de substàncies particulars per rarificacció i condensació. Al enrrarir-se es converteix en foc, al condensar-se en vent, llavors en núvol, més condensat llavors en aigua, terra i pedra; la resta de la realitat es produeix a partir d’aquestes”. 

Heràclit:

(DK- 2): “Cal seguir el logos comú: però malgrat pertànyer a tothom, el vulgar no deixa de viure com si cadascú tingués una intel·ligència particular”.  

 (DK- 119):  “El daimon de cada home és el seu caràcter”.

Parmènides:

Hipòlit; I, 11,2: “Parmènides d’Elea diu que l’univers és etern, no engendrat, esfèric i homogeni, sense espai en ell mateix, immòbil i limitat”.

Simplici; Física, 86; 27-28: “És necessari dir i pensar que allò que és, és; i possible que sigui, per contra el no res no pot ser”.

Textos més llargs, cal contestar-ne un; un i només un. 

1) “Qui vulgui atènyer aquest coneixement pel camí recte, ha de començar des de jove cercant els cossos bells. [...] Ha de considerar després que la bellesa de l’ànima és més preciosa que la del cos [...]. Així necessàriament es veurà obligat a contemplar la bellesa que es troba en les accions dels homes i en les lleis, i al veure que aquesta és a tot arreu idèntica a si mateixa, i com a conseqüència arribarà a tenir en poca estima la bellesa corpòria. De les acción sjumanes haurà de passar a les ciències per  contemplar-ne la bellesa, i llavors, en contemplar allò bell en tota la seva extensió, ja no romandrà mai més encadenat com un esclau en el limitat amor de la bellesa d’un jove, d’un home o d’una acció, sinó que es tornarà cap a l’oceà de la bellesa, [...] fins que, enfortit i engrandit en esperit per aquesta sublim contemplació, ja que no percebrà més que una ciència, la d’allò bell”

Plató: El Convit o El Banquet; 210 a-e.

- Quin paper tenen els sentits en la via eròtica cap al coneixement? Es pot assolir a través d’ells el coneixement de la bellesa pura? Justifica la teva resposta.

2) “Essent l’anima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant la realitat d’ací com la de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; i per tant no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses sigui capaç de recordar allò que evidentment ja sabia d’abans. Perquè essent, en efecte, tota la natura homogènia, i en havent-ho après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i això els homes anomemen aprenentatge) descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar. Perquè investigar i aprendre, per tant, no son cap altra cosa que reminiscència.”

Plató: Menó, 81 a.

- Quina relació hi ha entre l’aprenentatge i el record?

3) “El meu art maièutic té les mateixes característiques que el de les llevadors, però se’n diferencia en el fet que assisteix els homes i no les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els cossos. Ara bé, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar a prova, amb tots els mitjans, si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa o fecunda i veritable.”

Plató: Teetet, 150 b.

- Què tenen en comú i en què difereixen l’art maièutic de Sòcrates i el de les llevadores?