Temes de girs irecursos argumentatius.
EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.
Història de la filosofia
“ Imaginem-nos, doncs, que l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i les aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable.
Per consegüent, ara s’ha d’intentar explicar d’on prové que l’ésser vivent s’anomeni mortal i immortal. Tot el que és ànima s’encarrega de tot el que és inanimat; recorre tot el cel, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l’Univers; però, quan ha perdut les ales, és emmenada fins que s’agafa a alguna cosa sòlida, on s’estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure’s ell mateix a causa de la força d’aquella; aquest conjunt, ànima i cos íntimament units, s’anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal ”
Plató; Fedre, 246 a-d.
Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.
1.- Raoneu breument –al voltant de 30-60 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre el text o la tesi:
- Del que diu el text es desprèn que.....
- Aquesta idea ens portaria a ....
- Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
- Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
- L’autor, defensa ...
- L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
- Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...
2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 7-15 paraules en cada cas). (1 punt).
a) Auriga. b) Pren un cos terrestre .
3.- Quina teoria de l’antropologia platònica explica el text; quan diu: “l’ànima s’assembla a una forca en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats”? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general). (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
- Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
- La visió de l’autor és .....
- La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
- El fenomen de .... il•lustra molt bé la idea següent ...
- Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
- Del que diu el text podríem dir ....
- Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà admetre la possibilitat .....
4.- Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).
Contraposar amb d’altres autors:
- Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
- Contràriament, l’autor ...... defensava.
- Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
- Una descripció anàloga la trobem en ....
- Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....
5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”? Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).
Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de ..... seria més aviat .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......
Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....
Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso ... és que ...
- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....
Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.
dijous, 13 de maig del 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
Apunts de Friedrich Nietzsche.
Com sempre i un cop més us avaluo i envio els meus apunts de Nietzsche per als meus alumnes, espero que ens en sortim´.
IES SA PALOMERA
Curs 2009/201
Sociologia. Teoria del coneixemnt.
Aquest tema s’estructura des dels filòsofs de la sospita amb tres autors:
1) Karl Marx (1818-1883).
2) Friedrich Nietzsche (1844-1900).
3) Sigmund Freud (1859-1939).
A) Època històrica. Enfocament segons J. Ramon Suñé Gasull .
Esdeveniments històrics:
1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees. Revolucions nacionals, nacionalistes on el cas d’Alemanya es reuni a Frankfurt una Assemblea amb la intenció de crear un únic estat alemany de tall liberal (Vigileu de tall liberal) i constitucional. Recordeu que succeïa a l’Anglaterra empirista? En Friedrich Nietzsche adopta la nacionalitat suïssa.
Enfocament Nacionalista: a) Llengua Alemanya. b) Món Continental.
a) Sobretot des de Alemanya i la seua llengua; els tres filòsofs de la sospita defensen les seves argumentacions amb alemany. Criteri a tenir en compte. Tantmateix, Alemanya experimentà un gran desenvolupament econòmic sota la direcció de Bismarck. Reunificació Alemanya. 1848
b) Retorn a Europa a la vella Europa. Època de màxima desigualtat, els païssos que són nacions Anglaterra i França han creat colònies i es reparteixen el pastís d’Àfrica i Àsia; hi arriben tard Alemanya i Italia.
A casa nostra:
La Renaixença, moviment cultural, literari i també filosòfic intenta recuperar una consciència diferencial catalana i que amb aquesta realitat nacional ens puguem intregrar dins els moviments europeus.
La filosofia es gestiona des de dos personatges; els autors són Ramon Martí d’Eixelà (1807-1857) i Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872). Es tracta de l’anomenada “Escola de Barcelona” i de la consolidació dels estudis filosòfics, amb el naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta naix el 1913, guanya autonomia i es configura com Autònoma el 1933, gràcies al Decret de l’ebrenc Marcel•lí Domingo , plegat i garbellat tot trencat amb la Guerra Civil.
Filosòficament Llorens i Barba posa l’accent amb el seny; la tradició castellana li digué “sentido común”.
Ens trobem seguint el Romanticisme una raó que representa la tempesta i la força “Sturm and Drang”. Aquest ímpetu, aquest abrivament ens situa davant la intuïció i la creació artística. Representada al nostre tema per la voluntat de viure de Schopenhauer i per la vida com a procés, com a irracionalitat de Nietzsche.
A) Precedents a la filosofia de Friederich Nietzsche (1844-1900)
- Artur Schopenhauer (1788-1860) El predomini de la voluntat de viure.
El món, segons la seva intuïció, segons la pròpia experiència, (impressió amb David Hume), es considerat tant com a representació, com a voluntat, com a representació (teorització empirista) parlem de fenòmens, d’allò que percebem i segons Schopenhauer pot ser irreal. Com a voluntat es real, és la realitat.
- Els fenòmens són resultat de la nostra activitat, del nostre subjecte, del nostre individu sobirà (John Stuart Mill) per ell rebem, des d’estructures a priori , la causalitat. Però això fenomènic ha de respondre a una intuïció objectiva; aquesta és la voluntat de viure; al vostre llibre de text la voluntat de viure de viure és passió, sentiment, pulsió. És l’Absolut que no té subjecte concret, és present en tots els éssers, per tant la vida es presenta com a lluita constant que marca un camí teleològic . En les persones aquesta voluntat de viure és manifesta com a consciència, com a consciències, com a móns fenomènics que entren en lluita uns als altres. Exemple: jo us percebo com a alumnes, com a rivals i us vull imposar la meua voluntat de viure, la meua visió, [la meua filosofia], ja tenim lluita, sofriment, dolor, guerra i finalment com el vostre individu no es vol plegar davant la meva voluntat de viure us suspenc, etc …; més patiment.
Per tant visió pessimista les meves representacions s’objectiven es formulen com idees, com per exemple la idea de llibertat jo puc pensar, puc creure que sóc lliure, però finalment, a l’hora de l’acció s’imposa la irracionalitat de la voluntat de viure i no puc sortir d’aquest cercle viciós.
Té aturador, té sortida aquesta voluntat de viure? Sí, la renúncia, l’ascetisme i la saviesa. Els models són:
1)El món de l’ètica hel•lenística amb l’estoïcisme. Serà savi aquell que acceptan aquesta realitat la comprèn i l’accepta, és el concepte d’Apahteia (apatia) o rebuig de tot tipus de desig, o sigui la renúncia davant la voluntat de viure de Schopenhauer. Recordeu al cordovès Sèneca que accepta la raó i el seu destí, suïcidar-se per ordre de Neró. Aquest ens convida a la serenor d’ànim, a ser savi, equilibrat i prudent.
2) La filosofia oriental amb conceptes com el Nirvana del Budisme, mitjançant la renúncia, l’aturada davant la complaença, els plaers les pruïges de la nostra voluntat de viure. Una mena d’autoanul•lació de la nostra voluntat.
També la contemplació de l’art com el moment d’alliberament de l’home. En el moment del gaudi estètic, però també de la creació, del treball de l’artista, es produeix un moment de pausa de la nostra voluntat de poder. La figura de l’artista i de les arts són primordials i principals per a Friedrich Nietzsche.
B) Vitalisme i Nihilisme: Nietzsche.
Introducció.
Cal tenir en compte que segons el sentir general de la societat aquesta època ve marcada per la decadència d’una societat cristiana i burgesa, amb una moral puritana i plena de prejudicis. Els autors de la sospita dubten de la bondat d’aquesta situació d’aquest sistema.
Nietzche proposa una reacció contra tota mediocritat i el convencionalisme de la moral tradicional. La sortida, de caire revolucionari serà l’arriba d’un nou home, del Superhome. El nostre ésser des de l’autonomia pot construir el seu propi món, es rebutja tota transcendència religiosa, Déu ha mort. Ens podem realitzar sense obstacles i crear un nou tipus de persona.
A destacar que hi ha dos nivells de crítica:
- Vessant negativa: rebuig dels conceptes i valors que donen sentit a la cultura occidental.
- Vessant positiva: intent de comprensió i explicació de la vida com a rerefons profund d’on tot sorgeix. Vitalisme.
- Períodes i obres:
En el pensament del nostre autor es diferencien tres períodes:
1) Època romàntica i positivista: Influència de la filosofia grega, de Schopenhauer i Wagner. Crítica la filosofia socràtica i platònica com a portadora de valors decadents.
Obres:
El naixement de la tragedia grega (1871).
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873).
La Gaia Ciència (1882) Parla per primera vegada de “la mort de Déu”
2) Desenvolupa les idees principals i originals: La mort de Déu, l’aparició del superhome, voluntat de poder (Voluntat de viure; Schopenhauer), la veritat i el futur, l’etern retorn i transmutació del valors.
Obres:
Així parla Zaratustra (1883-1885)
3) Època final: Análisi genètic, sobre el naixement dels conceptes morals. Tema la transmutació dels valors.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic (1887)
La visió tràgica de la vida: l’apol•loni i el dionisíac.
1) Època romàntica i positivista:
En El naixement de la tragèdia grega en l’esperit de la música s’esbossen els temes nietzscheans: la “vida” com el fons originari i profund d’on sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; “l’art” com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia, i la “intuïció” com a mètode de comprensió de la “vida” que no pot ser captada per la raó, ja que no n’és possible una comprensió conceptual. (Llibre de text; pàg. 326)
Influències de Schopenhauer i Wagner, aquest darrer representarà aquesta filosofia que és art, una saviesa tràgica, una mirada que penetra en la lluita originària dels principis antagònics de Dionís i Apol•lo. Aquest vaivé, aquesta contraposició és la sal de la vida. Cal recuperar la visió tràgica.
Els 4 grans temes de Zaratrustra. Llibre de text. Segon període.
A l’obra Així parlà Zaratrustra Nietzsche crítica a la religió, a la metafísica, a la moral. Aquest personatge dirà sí a la vida i per tant naixeran els nous valors. Els temes són: la mort de déu, el superhome, la voluntat de poder i la teoria de l’etern retorn.
La mort de Déu
Per al nostre filòsof significa la alliberació de les persones; ens deslliguem del concepte de més enllà, de la transcendència, d’un altre món. També expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. Déu com un gran obstacle que ens barra el pas al coneixement i al nou home, al Superhome. Amb Déu cauen els pilars de la tradició, la història i la cultura d’Occident.
S’ha produït aquest traspàs amb l’ajut de tota la tradició filosòfica que arrenca amb l’antropocentrisme al Renaixement, l’empenta i el Racionalisme del “cogito, ergo sum”; la Il•lustració del poble i el Positivisme, i també la ciència.
Nietzsche parla de la sistematització idealista i platònica del Déu de la teologia cristiana, que en part és “antinatural” va contra la nostra natura, contra la nostra vida. La figura de Crist es respectada, es vol fer fora i destruir les formes culturals, històriques i socials en les que es va convertir el cristianisme: Jerarquies, Classes-castes, Poder, Autoritats ...
La voluntat de poder
Podríem respondre a la pregunta: tots som iguals? Sí o No.
Els autors i les èpoques ho hem vist diverses vegades:
a) “Tot flueix”, “No et pots banyar mai al mateix riu”
b) “L’ésser és i el no ésser no és”.
La teoria nietzscheana, com a voluntat de poder és una hipòtesi empírica radical, i l’aplica a la veritat, la coneixement, a la naturalesa i a l’home com una força, una energia que ho transforma tot. Fins i tot i aquest és el tema que crea i genera nous valors, noves situacions.
Aparició del Superhome
Aquest serà com un agulló, com un esperó la tendència cap a on hem d’anar. Altres interpretacions parlen de l’altre home; o de l’Ultra Home.
La majoria mediocre i democràtica pot aconseguir el poder, però no representa la vida ascendent. Amb tot la base de mediocres són necessaris, és la base del Estat, de la configuració de la societat actual però el concepte de Superhome és el fibló que tira i empeny els homes superiors, es pot entendre com una meta, un punt d’arribada per a la voluntat, per dir sí a la vida. Arribarà aquest nou déu terrenal, no parlarà d’evolució, ni de darwinisme, sinó de canvis de valors de trencar els vells preceptes per arribar als nous fonaments i arribar als valors cristians i crear uns nous elements de vida i poder fecunds. Molts cops Nietzsche el defineix com un “César romà amb ànima de Crist” o un Goethe-Napoleó en una sola persona.
Interpretació contra el nostre autor: “Fal•làcia ad hominem”. Consideren que aquest superhome lliure, creador e independent, és l’anhel de la persona malalta, afligida, solitària i turmentada que era el herr professor Friedrich Nietzsche.
L’etern retorn
Teoria difícil, sembla una intuïció. És una afirmació radical sobre la vida, allò que s’esdevé, s’esdevé per què “jo vull” i així des de la meua afirmació, des del meu jo he de fer, faig i dic sí a la vida. I demana viure una vegada i totes les vegades la mateixa vida.
Sembla com una repetició des de posicionaments científics, el principi de conservació de la energia assenyala cap a l’etern retorn, no és el tema de Nietzsche. És millor considerar la visió cíclica del temps pròpia del món grec, i del món agrícola, hivern, primavera, estiu, tardor. A la tardor recollim els fruits (verema, recollida d’ametlla i avellana), a l’hivern preparem la terra i les plantes (llaurar i esporgar ), a la primavera plourà i naixeran els nous fruits que maduraran durant l’estiu.
L’etern retorn marca un fluir, l’univers retorna i mai es repeteix, és com un déu, com una creació, l’univers és un déu creador. Dins el món i sobre ell mateix es dóna l’acceptació d’ell mateix. L’univers s’ha clos i no existeix res fora d’ell mateix, és immanent , el nou home, l’home fort vol i ha de voler amb força, amb ganes, amb esforç i treball 2aquest món i fuig de l’escapisme, de la salvació, de la recompensa, de la debilitat o l’altre món.
Per a Gilles Deleuze l’etern retorn es considerat el capgirament del món platònic, més encara del mon platònic ideal, intel•ligible i que roman sempre igual. L’alemany considera que tot flueix i jo he de voler aquest canvi, aquest fluir.
Algunes interpretacions consideren que l’etern retorn i el Superhome són formulacions teòriques incompatibles: un nou home crea i tot ha de retornar, què cal retornar?
La teoria de la veritat i l’esdevenir
Es pot resseguir via xtec.cat; o sigui per Filoxarxa.
El món, el futur, la Vida és canvi, és procés, és transformació és Heràclit “tot flueix”, així la conceptualització, les idees fixen i eternitzen la realitat però no són reals.
Exemple no hi ha Taula, hi ha diverses taules, diverses interpretacions i perspectives (mirades, vivències) de les taules; així la veritat amb aquest autor és una adequació, correspondència entre la relació social, cultural i econòmica i la realitat en sí, en ella mateixa.
El coneixement és un estri de poder, és una voluntat de poder que ens assenyala a controlar es tracta d’elaborar de fixar la multiplicitat amb la raó, l’enteniment, les idees, els conceptes. No existeix la veritat absoluta, el món intel•ligible, el llenguatge mostra i amaga, “totes les veritats són ficcions” dirà.
Transmutació dels valors. Tercer període.
Des de les obres de l’època final, sobretot a La genealogia de la moral. Això és la gènesi o el naixement de la moral, contraposa la moral del senyor a la moral de l’esclau. La clau és entendre que els valor, l’axiologia neix de la voluntat de poder. Per a la nostra classe i l’ examen ens interessaran el conceptes “bo i dolent”, “bo i pervers”. Es tracta de la primera dissertació (primer capítol) de La genealogia.
Las filosofia nietzschiana comprova des de la gènesis, des de la filologia, la formació del nostre autor, l’etimologia i els conceptes en joc: “noble” “guerrer” es considerat el bo, en el sentit superior, noble i “generós”, essent que els mots vulgar, plebeu, es convertien en dolent.
La contraposició neix amb el subterfugi de considerar el món suprasensible, l’altre món com el lloc on s’executarà el bo, allò que és bo. Hem situat la qüestió amb el ressentiment, més enllà de la vida hi ha tres moments de negació:
1- En la Moral, on des del ressentiment s’han creat uns valors que procedeixen de la negació radical del valor d’allò sensible, i els ha posat en funció d’allò suprasensible més enllà de la vida, és a dir, en funció de la mort. I S’ha canviat, s’ha transmutat els seu sentit considerar el pervers allò que abans era bo, i bo qui abans era dolent.
2- En la Ontologia perquè situa la vertadera realitat més enllà de la realitat vertadera de l’esdevenir. Estem ja ho hem dit parlant del món intel•ligible, de la interpretació del més enllà, com el lloc de la recompensa i la salvació.
3- En la Epistemologia, perquè pretén conèixer mitjançant conceptes de l’enteniment que només poden conèixer allò inert, allò immòbil, allò fragmentari, perquè són preses d’unes estructures gramaticals que estenen a convertir en estàtic tot el que és dinàmic. Ací es desenvolupa la teoria del llenguatge com engany, com aproximació a la realitat, “el món només es pot conèixer metafòricament” diu el nostre autor.
Nietzsche considera que el cristianisme i també el poble jueu significa la rebel•lió dels esclaus. Així bo, noble i fort serà aplicable a la persona que es resigna, que es capte, que diu “hem vingut a patir”, etc ... Així també la modèstia, la pobresa, és una reformulació d’esclaus, de febles, de malats en dirà a la seua obra.
- Relació del vitalisme i del nihilisme amb d’altres corrents filosòfics:
- Crítica contra qualsevol de les formes del Racionalisme:
1) Optimisme epistemològic: Plató i Aristòtil.
2) Plató i Descartes:
3) Nova concepció moral contra els psicòlegs anglesos i le món mediocre.
A l’examen pregunta 4 de relació-comparació, són pocs els elements en comú, millor encara no cap. El pensador alemany vol fonamentar uns valors o tornar la consideració d’allò que és “bo” com allò que és “noble” i “distinguit”.
1-2) El coneixement, la gnoseologia, no busca només el coneixement en ell mateix o la veritat absoluta, també és una forma de control, d’imposar els nostres coneixements, la nostra, la meua interpretació, la meua perspectiva. Hi ha en el nostre autor un enfoc pragmàtic o instrumental de la veritat. Contra Plató no existeix un model un còpia ideal de Cavall, hi ha cavall/s, realitats, singulars, particulars, individuals i nosaltres no hem, no ho podem solidificar, catalogar un Jo personal, únic e intransferible. En aquest punt sorgeixen molts temes: La crítica a la “res cogitans” cartesiana o la idea de substància, anàlisi fet per David Hume. No hi ha una Veritat, una realitat que roman, que sempre és igual ... volem fixar el fluir de la realitat, de la vida: Parmènides i Heràclit.
3) Personalment va bé pensar amb els conceptes d’Aristòtil considerar que tot el món és bo i que vol el bé, significa que hem caigut dins aquest món mediocre hi ha dins el món, dins la societat éssers superiors i que no manifesten perversió de valors que el paper i el parer més important és la força de viure, la força de voluntat, la força de ser i de crear.
- Interpretació:
Fent justícia a aquesta persona tan crítica i tan radical i degut al seus escrits: aforístics, durs, punyents, contradictoris, genials se’l considera el pare de l’irracionalisme, de l’anarquisme, de l’existencialisme, i fins i tot del nacionalsocialisme; amb tot per a nosaltres ens interessa el vitalisme, contradictori i complicat com la vida mateixa, es pot matematitzar la vida?, es pot sistematitzar?, es pot controlar? si la resposta es afirmativa, Com?
Exemple tenen controlada la Guerra d’Irak? Hem de sospitar de …, aquest ha de ser el nostre Nietzsche.
També la pregunta de les nostres classes el Superhome és u, són tots. Quina és la bona interpretació? Si fos ú, quin nom històric i posició política li podríem donar?
O també la reforma del superhome, dins nostre/s, conducció i treball i esforç i feina de cadascú de nosaltres, dels nostres jos. Es tracta de problematitzar de pensar críticament els conceptes de la cultura occidental, també amb la idea que vosaltres coneixement del tot flueix i tot canvia.
Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- AA. VV: Historia de la ètica. Editorial Crítica, Barcelona, 1993
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 7, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Nietzsche, Firedrich; textos de la selectivitat:
- La genealogia de la moral. Capítols 1r i 2n. Editorial Laia, Edicions 62. Barcelona, 1982.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: www.xtec.cat./Escola oberta.Filosofia.filoxarxa. Autor Nietzsche. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
- Departament d’Inovació, Universitats i Empresa “diue”. Entrant per qualsevol cercador i buscant els exàmens de selectivitat o només Selectivitat, ja obtindrem resultats. www.gencat.cat/diue/.
- Cuadernos de Cou y Selectividad. Nietzsche, número 14.: La crisis de la Cultura Occidental. Editorial Alhambra Longman, Madrid, 1997.
IES SA PALOMERA
Curs 2009/201
Sociologia. Teoria del coneixemnt.
Aquest tema s’estructura des dels filòsofs de la sospita amb tres autors:
1) Karl Marx (1818-1883).
2) Friedrich Nietzsche (1844-1900).
3) Sigmund Freud (1859-1939).
A) Època històrica. Enfocament segons J. Ramon Suñé Gasull .
Esdeveniments històrics:
1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees. Revolucions nacionals, nacionalistes on el cas d’Alemanya es reuni a Frankfurt una Assemblea amb la intenció de crear un únic estat alemany de tall liberal (Vigileu de tall liberal) i constitucional. Recordeu que succeïa a l’Anglaterra empirista? En Friedrich Nietzsche adopta la nacionalitat suïssa.
Enfocament Nacionalista: a) Llengua Alemanya. b) Món Continental.
a) Sobretot des de Alemanya i la seua llengua; els tres filòsofs de la sospita defensen les seves argumentacions amb alemany. Criteri a tenir en compte. Tantmateix, Alemanya experimentà un gran desenvolupament econòmic sota la direcció de Bismarck. Reunificació Alemanya. 1848
b) Retorn a Europa a la vella Europa. Època de màxima desigualtat, els païssos que són nacions Anglaterra i França han creat colònies i es reparteixen el pastís d’Àfrica i Àsia; hi arriben tard Alemanya i Italia.
A casa nostra:
La Renaixença, moviment cultural, literari i també filosòfic intenta recuperar una consciència diferencial catalana i que amb aquesta realitat nacional ens puguem intregrar dins els moviments europeus.
La filosofia es gestiona des de dos personatges; els autors són Ramon Martí d’Eixelà (1807-1857) i Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872). Es tracta de l’anomenada “Escola de Barcelona” i de la consolidació dels estudis filosòfics, amb el naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta naix el 1913, guanya autonomia i es configura com Autònoma el 1933, gràcies al Decret de l’ebrenc Marcel•lí Domingo , plegat i garbellat tot trencat amb la Guerra Civil.
Filosòficament Llorens i Barba posa l’accent amb el seny; la tradició castellana li digué “sentido común”.
Ens trobem seguint el Romanticisme una raó que representa la tempesta i la força “Sturm and Drang”. Aquest ímpetu, aquest abrivament ens situa davant la intuïció i la creació artística. Representada al nostre tema per la voluntat de viure de Schopenhauer i per la vida com a procés, com a irracionalitat de Nietzsche.
A) Precedents a la filosofia de Friederich Nietzsche (1844-1900)
- Artur Schopenhauer (1788-1860) El predomini de la voluntat de viure.
El món, segons la seva intuïció, segons la pròpia experiència, (impressió amb David Hume), es considerat tant com a representació, com a voluntat, com a representació (teorització empirista) parlem de fenòmens, d’allò que percebem i segons Schopenhauer pot ser irreal. Com a voluntat es real, és la realitat.
- Els fenòmens són resultat de la nostra activitat, del nostre subjecte, del nostre individu sobirà (John Stuart Mill) per ell rebem, des d’estructures a priori , la causalitat. Però això fenomènic ha de respondre a una intuïció objectiva; aquesta és la voluntat de viure; al vostre llibre de text la voluntat de viure de viure és passió, sentiment, pulsió. És l’Absolut que no té subjecte concret, és present en tots els éssers, per tant la vida es presenta com a lluita constant que marca un camí teleològic . En les persones aquesta voluntat de viure és manifesta com a consciència, com a consciències, com a móns fenomènics que entren en lluita uns als altres. Exemple: jo us percebo com a alumnes, com a rivals i us vull imposar la meua voluntat de viure, la meua visió, [la meua filosofia], ja tenim lluita, sofriment, dolor, guerra i finalment com el vostre individu no es vol plegar davant la meva voluntat de viure us suspenc, etc …; més patiment.
Per tant visió pessimista les meves representacions s’objectiven es formulen com idees, com per exemple la idea de llibertat jo puc pensar, puc creure que sóc lliure, però finalment, a l’hora de l’acció s’imposa la irracionalitat de la voluntat de viure i no puc sortir d’aquest cercle viciós.
Té aturador, té sortida aquesta voluntat de viure? Sí, la renúncia, l’ascetisme i la saviesa. Els models són:
1)El món de l’ètica hel•lenística amb l’estoïcisme. Serà savi aquell que acceptan aquesta realitat la comprèn i l’accepta, és el concepte d’Apahteia (apatia) o rebuig de tot tipus de desig, o sigui la renúncia davant la voluntat de viure de Schopenhauer. Recordeu al cordovès Sèneca que accepta la raó i el seu destí, suïcidar-se per ordre de Neró. Aquest ens convida a la serenor d’ànim, a ser savi, equilibrat i prudent.
2) La filosofia oriental amb conceptes com el Nirvana del Budisme, mitjançant la renúncia, l’aturada davant la complaença, els plaers les pruïges de la nostra voluntat de viure. Una mena d’autoanul•lació de la nostra voluntat.
També la contemplació de l’art com el moment d’alliberament de l’home. En el moment del gaudi estètic, però també de la creació, del treball de l’artista, es produeix un moment de pausa de la nostra voluntat de poder. La figura de l’artista i de les arts són primordials i principals per a Friedrich Nietzsche.
B) Vitalisme i Nihilisme: Nietzsche.
Introducció.
Cal tenir en compte que segons el sentir general de la societat aquesta època ve marcada per la decadència d’una societat cristiana i burgesa, amb una moral puritana i plena de prejudicis. Els autors de la sospita dubten de la bondat d’aquesta situació d’aquest sistema.
Nietzche proposa una reacció contra tota mediocritat i el convencionalisme de la moral tradicional. La sortida, de caire revolucionari serà l’arriba d’un nou home, del Superhome. El nostre ésser des de l’autonomia pot construir el seu propi món, es rebutja tota transcendència religiosa, Déu ha mort. Ens podem realitzar sense obstacles i crear un nou tipus de persona.
A destacar que hi ha dos nivells de crítica:
- Vessant negativa: rebuig dels conceptes i valors que donen sentit a la cultura occidental.
- Vessant positiva: intent de comprensió i explicació de la vida com a rerefons profund d’on tot sorgeix. Vitalisme.
- Períodes i obres:
En el pensament del nostre autor es diferencien tres períodes:
1) Època romàntica i positivista: Influència de la filosofia grega, de Schopenhauer i Wagner. Crítica la filosofia socràtica i platònica com a portadora de valors decadents.
Obres:
El naixement de la tragedia grega (1871).
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873).
La Gaia Ciència (1882) Parla per primera vegada de “la mort de Déu”
2) Desenvolupa les idees principals i originals: La mort de Déu, l’aparició del superhome, voluntat de poder (Voluntat de viure; Schopenhauer), la veritat i el futur, l’etern retorn i transmutació del valors.
Obres:
Així parla Zaratustra (1883-1885)
3) Època final: Análisi genètic, sobre el naixement dels conceptes morals. Tema la transmutació dels valors.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic (1887)
La visió tràgica de la vida: l’apol•loni i el dionisíac.
1) Època romàntica i positivista:
En El naixement de la tragèdia grega en l’esperit de la música s’esbossen els temes nietzscheans: la “vida” com el fons originari i profund d’on sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; “l’art” com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia, i la “intuïció” com a mètode de comprensió de la “vida” que no pot ser captada per la raó, ja que no n’és possible una comprensió conceptual. (Llibre de text; pàg. 326)
Influències de Schopenhauer i Wagner, aquest darrer representarà aquesta filosofia que és art, una saviesa tràgica, una mirada que penetra en la lluita originària dels principis antagònics de Dionís i Apol•lo. Aquest vaivé, aquesta contraposició és la sal de la vida. Cal recuperar la visió tràgica.
Els 4 grans temes de Zaratrustra. Llibre de text. Segon període.
A l’obra Així parlà Zaratrustra Nietzsche crítica a la religió, a la metafísica, a la moral. Aquest personatge dirà sí a la vida i per tant naixeran els nous valors. Els temes són: la mort de déu, el superhome, la voluntat de poder i la teoria de l’etern retorn.
La mort de Déu
Per al nostre filòsof significa la alliberació de les persones; ens deslliguem del concepte de més enllà, de la transcendència, d’un altre món. També expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. Déu com un gran obstacle que ens barra el pas al coneixement i al nou home, al Superhome. Amb Déu cauen els pilars de la tradició, la història i la cultura d’Occident.
S’ha produït aquest traspàs amb l’ajut de tota la tradició filosòfica que arrenca amb l’antropocentrisme al Renaixement, l’empenta i el Racionalisme del “cogito, ergo sum”; la Il•lustració del poble i el Positivisme, i també la ciència.
Nietzsche parla de la sistematització idealista i platònica del Déu de la teologia cristiana, que en part és “antinatural” va contra la nostra natura, contra la nostra vida. La figura de Crist es respectada, es vol fer fora i destruir les formes culturals, històriques i socials en les que es va convertir el cristianisme: Jerarquies, Classes-castes, Poder, Autoritats ...
La voluntat de poder
Podríem respondre a la pregunta: tots som iguals? Sí o No.
Els autors i les èpoques ho hem vist diverses vegades:
a) “Tot flueix”, “No et pots banyar mai al mateix riu”
b) “L’ésser és i el no ésser no és”.
La teoria nietzscheana, com a voluntat de poder és una hipòtesi empírica radical, i l’aplica a la veritat, la coneixement, a la naturalesa i a l’home com una força, una energia que ho transforma tot. Fins i tot i aquest és el tema que crea i genera nous valors, noves situacions.
Aparició del Superhome
Aquest serà com un agulló, com un esperó la tendència cap a on hem d’anar. Altres interpretacions parlen de l’altre home; o de l’Ultra Home.
La majoria mediocre i democràtica pot aconseguir el poder, però no representa la vida ascendent. Amb tot la base de mediocres són necessaris, és la base del Estat, de la configuració de la societat actual però el concepte de Superhome és el fibló que tira i empeny els homes superiors, es pot entendre com una meta, un punt d’arribada per a la voluntat, per dir sí a la vida. Arribarà aquest nou déu terrenal, no parlarà d’evolució, ni de darwinisme, sinó de canvis de valors de trencar els vells preceptes per arribar als nous fonaments i arribar als valors cristians i crear uns nous elements de vida i poder fecunds. Molts cops Nietzsche el defineix com un “César romà amb ànima de Crist” o un Goethe-Napoleó en una sola persona.
Interpretació contra el nostre autor: “Fal•làcia ad hominem”. Consideren que aquest superhome lliure, creador e independent, és l’anhel de la persona malalta, afligida, solitària i turmentada que era el herr professor Friedrich Nietzsche.
L’etern retorn
Teoria difícil, sembla una intuïció. És una afirmació radical sobre la vida, allò que s’esdevé, s’esdevé per què “jo vull” i així des de la meua afirmació, des del meu jo he de fer, faig i dic sí a la vida. I demana viure una vegada i totes les vegades la mateixa vida.
Sembla com una repetició des de posicionaments científics, el principi de conservació de la energia assenyala cap a l’etern retorn, no és el tema de Nietzsche. És millor considerar la visió cíclica del temps pròpia del món grec, i del món agrícola, hivern, primavera, estiu, tardor. A la tardor recollim els fruits (verema, recollida d’ametlla i avellana), a l’hivern preparem la terra i les plantes (llaurar i esporgar ), a la primavera plourà i naixeran els nous fruits que maduraran durant l’estiu.
L’etern retorn marca un fluir, l’univers retorna i mai es repeteix, és com un déu, com una creació, l’univers és un déu creador. Dins el món i sobre ell mateix es dóna l’acceptació d’ell mateix. L’univers s’ha clos i no existeix res fora d’ell mateix, és immanent , el nou home, l’home fort vol i ha de voler amb força, amb ganes, amb esforç i treball 2aquest món i fuig de l’escapisme, de la salvació, de la recompensa, de la debilitat o l’altre món.
Per a Gilles Deleuze l’etern retorn es considerat el capgirament del món platònic, més encara del mon platònic ideal, intel•ligible i que roman sempre igual. L’alemany considera que tot flueix i jo he de voler aquest canvi, aquest fluir.
Algunes interpretacions consideren que l’etern retorn i el Superhome són formulacions teòriques incompatibles: un nou home crea i tot ha de retornar, què cal retornar?
La teoria de la veritat i l’esdevenir
Es pot resseguir via xtec.cat; o sigui per Filoxarxa.
El món, el futur, la Vida és canvi, és procés, és transformació és Heràclit “tot flueix”, així la conceptualització, les idees fixen i eternitzen la realitat però no són reals.
Exemple no hi ha Taula, hi ha diverses taules, diverses interpretacions i perspectives (mirades, vivències) de les taules; així la veritat amb aquest autor és una adequació, correspondència entre la relació social, cultural i econòmica i la realitat en sí, en ella mateixa.
El coneixement és un estri de poder, és una voluntat de poder que ens assenyala a controlar es tracta d’elaborar de fixar la multiplicitat amb la raó, l’enteniment, les idees, els conceptes. No existeix la veritat absoluta, el món intel•ligible, el llenguatge mostra i amaga, “totes les veritats són ficcions” dirà.
Transmutació dels valors. Tercer període.
Des de les obres de l’època final, sobretot a La genealogia de la moral. Això és la gènesi o el naixement de la moral, contraposa la moral del senyor a la moral de l’esclau. La clau és entendre que els valor, l’axiologia neix de la voluntat de poder. Per a la nostra classe i l’ examen ens interessaran el conceptes “bo i dolent”, “bo i pervers”. Es tracta de la primera dissertació (primer capítol) de La genealogia.
Las filosofia nietzschiana comprova des de la gènesis, des de la filologia, la formació del nostre autor, l’etimologia i els conceptes en joc: “noble” “guerrer” es considerat el bo, en el sentit superior, noble i “generós”, essent que els mots vulgar, plebeu, es convertien en dolent.
La contraposició neix amb el subterfugi de considerar el món suprasensible, l’altre món com el lloc on s’executarà el bo, allò que és bo. Hem situat la qüestió amb el ressentiment, més enllà de la vida hi ha tres moments de negació:
1- En la Moral, on des del ressentiment s’han creat uns valors que procedeixen de la negació radical del valor d’allò sensible, i els ha posat en funció d’allò suprasensible més enllà de la vida, és a dir, en funció de la mort. I S’ha canviat, s’ha transmutat els seu sentit considerar el pervers allò que abans era bo, i bo qui abans era dolent.
2- En la Ontologia perquè situa la vertadera realitat més enllà de la realitat vertadera de l’esdevenir. Estem ja ho hem dit parlant del món intel•ligible, de la interpretació del més enllà, com el lloc de la recompensa i la salvació.
3- En la Epistemologia, perquè pretén conèixer mitjançant conceptes de l’enteniment que només poden conèixer allò inert, allò immòbil, allò fragmentari, perquè són preses d’unes estructures gramaticals que estenen a convertir en estàtic tot el que és dinàmic. Ací es desenvolupa la teoria del llenguatge com engany, com aproximació a la realitat, “el món només es pot conèixer metafòricament” diu el nostre autor.
Nietzsche considera que el cristianisme i també el poble jueu significa la rebel•lió dels esclaus. Així bo, noble i fort serà aplicable a la persona que es resigna, que es capte, que diu “hem vingut a patir”, etc ... Així també la modèstia, la pobresa, és una reformulació d’esclaus, de febles, de malats en dirà a la seua obra.
- Relació del vitalisme i del nihilisme amb d’altres corrents filosòfics:
- Crítica contra qualsevol de les formes del Racionalisme:
1) Optimisme epistemològic: Plató i Aristòtil.
2) Plató i Descartes:
3) Nova concepció moral contra els psicòlegs anglesos i le món mediocre.
A l’examen pregunta 4 de relació-comparació, són pocs els elements en comú, millor encara no cap. El pensador alemany vol fonamentar uns valors o tornar la consideració d’allò que és “bo” com allò que és “noble” i “distinguit”.
1-2) El coneixement, la gnoseologia, no busca només el coneixement en ell mateix o la veritat absoluta, també és una forma de control, d’imposar els nostres coneixements, la nostra, la meua interpretació, la meua perspectiva. Hi ha en el nostre autor un enfoc pragmàtic o instrumental de la veritat. Contra Plató no existeix un model un còpia ideal de Cavall, hi ha cavall/s, realitats, singulars, particulars, individuals i nosaltres no hem, no ho podem solidificar, catalogar un Jo personal, únic e intransferible. En aquest punt sorgeixen molts temes: La crítica a la “res cogitans” cartesiana o la idea de substància, anàlisi fet per David Hume. No hi ha una Veritat, una realitat que roman, que sempre és igual ... volem fixar el fluir de la realitat, de la vida: Parmènides i Heràclit.
3) Personalment va bé pensar amb els conceptes d’Aristòtil considerar que tot el món és bo i que vol el bé, significa que hem caigut dins aquest món mediocre hi ha dins el món, dins la societat éssers superiors i que no manifesten perversió de valors que el paper i el parer més important és la força de viure, la força de voluntat, la força de ser i de crear.
- Interpretació:
Fent justícia a aquesta persona tan crítica i tan radical i degut al seus escrits: aforístics, durs, punyents, contradictoris, genials se’l considera el pare de l’irracionalisme, de l’anarquisme, de l’existencialisme, i fins i tot del nacionalsocialisme; amb tot per a nosaltres ens interessa el vitalisme, contradictori i complicat com la vida mateixa, es pot matematitzar la vida?, es pot sistematitzar?, es pot controlar? si la resposta es afirmativa, Com?
Exemple tenen controlada la Guerra d’Irak? Hem de sospitar de …, aquest ha de ser el nostre Nietzsche.
També la pregunta de les nostres classes el Superhome és u, són tots. Quina és la bona interpretació? Si fos ú, quin nom històric i posició política li podríem donar?
O també la reforma del superhome, dins nostre/s, conducció i treball i esforç i feina de cadascú de nosaltres, dels nostres jos. Es tracta de problematitzar de pensar críticament els conceptes de la cultura occidental, també amb la idea que vosaltres coneixement del tot flueix i tot canvia.
Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- AA. VV: Historia de la ètica. Editorial Crítica, Barcelona, 1993
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 7, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Nietzsche, Firedrich; textos de la selectivitat:
- La genealogia de la moral. Capítols 1r i 2n. Editorial Laia, Edicions 62. Barcelona, 1982.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: www.xtec.cat./Escola oberta.Filosofia.filoxarxa. Autor Nietzsche. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
- Departament d’Inovació, Universitats i Empresa “diue”. Entrant per qualsevol cercador i buscant els exàmens de selectivitat o només Selectivitat, ja obtindrem resultats. www.gencat.cat/diue/.
- Cuadernos de Cou y Selectividad. Nietzsche, número 14.: La crisis de la Cultura Occidental. Editorial Alhambra Longman, Madrid, 1997.
Tres (3) Textos de Friedrich Nietzsche.
Com sempre us passo els textos que seran per a Sociologia: "Crítica de la Cultura Occidental" i també podeu aprofitar per a les PAU.
03/05/2010
IES Sa Palomera (Blanes)
La Selva, Marítima?
Es tracta de tres textos per a Sociologia però també per als de segon de Batxillerat Nocturn.
1. Text número 1.
Aquests psicòlegs anglesos, als quals cal agrair els únics intents que han existit fins ara de fer una història del naixement de la moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no és gens insignificant. Per això, com que es tracta d’un enigma de caràcter personal, he de confessar que tenen un avantatge fonamental en relació amb els seus llibres: ells mateixos són interessants. Què pretenen, pròpiament aquests psicòlegs anglesos? Tant si es vol com si no es vol, hom els troba sempre dedicats a la mateixa obra, és a dir, a la tasca de fer surar la part honesta del nostre món interior i de cercar allò que és pròpiament eficaç, fonamental i decisiu pel que fa al desenvolupament precisament allí on l’orgull intel•lectual voldria trobar-ho en darrer lloc (per exemple, en la virtut interna, interior del costum, en la manca de memòria, en un mecanisme cec i fortuït d’unió de les idees o bé en quelcom de purament passiu, automàtic, produït d’una manera reflexa, molecular i fonamentalment estúpid).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «psicòlegs anglesos» b) «part honesta »
a) Acusació que es fa a empiristes i a utiliristes sobre la seva explicació de la teoria del coneixement i de la moral. Al text:
b) Part honesta: el pathos, univesal?
3. Què vol dir, en el text, « ells mateixos són interessants »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i de desfer els vells conceptes: bo, dolent, virtuts, la part honesta...]
Quin paper juga la voluntat de viure i la voluntat de poder, si jo sóc art i part puc desfer-me’n de la meva perspectiva. I llavors el sentit genètic, etimològic dels termes i les idees de trobar-me implicat en un procés de recórrer, les seues idees.
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
En aquest punt jo sempre empro la idea de tres paràgrafs, un autor, un altra autor i un C o lloc de comparació.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Alguns de vosaltres i la perspectiva i la circumstància ens pot ajudar en alguna cosa.
Dues parts de l’afirmació, és el tema de la vida, vitalisme (déu Baco o Dionís) i la raó (objectiva, freda, que segons els empiristes no ens mou, es freda calculadora, lògica, deductiva i racional, òbviament), o sigui el déu Apolo.
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector
Texto número 1.
Estos psicólogos ingleses, a los que hay que agradecer los únicos intentos que han existido hasta ahora de hacer una historia del nacimiento de la moral, nos plantean en sí mismos un enigma que no es nada insignificante. Por ello, al tratarse de un enigma de carácter personal, debo confesar que tienen una ventaja fundamental en relación con sus libros: ellos mismos son interesantes. ¿Qué pretenden, propiamente estos psicólogos ingleses? Tanto si se quiere como si no se quiere, se los encuentra siempre dedicados a la misma obra, es decir, a la tarea de hacer flotar la parte honesta de nuestro mundo interior y buscar lo propiamente eficaz, fundamental y decisivo para el En cuanto al desarrollo precisamente allí donde el orgullo intelectual quisiera encontrarlo en último lugar (por ejemplo, en la vis inertiae de la costumbre, en la falta de memoria, en un mecanismo ciego y fortuito de unión de las ideas o bien en algo puramente pasivo, automático, producido de una manera refleja, molecular y fundamentalmente estúpido).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1
Text Número 2. (dos)
Hom ja haurà endevinat amb quina facilitat la forma de valoració sacerdotal pot separar-se de la forma de valoració cavalleresca i aristocràtica, i convertir-se més tard en la seva contraposició. Això es fomenta especialment cada vegada que s’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es volen posar d’acord pel que fa a l’honor i a la glòria. Els judicis de valor dels cavallers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit una corporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot sobreïxent, juntament amb allò que requereix la seva conservació: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs i, en general, tot allò que implica en ell mateix una acció vigorosa, lliure, vivaç i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de guerra, tot li va malament! Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Facilitat del canvi, de la transmutació dels valors i de la seva gènesi i sentit etimològic. Els termes de força, coratge, esforç
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) valoració sacerdotal b) valoració cavalleresca
a) + b) Contraposició i tipus de valoració. Text són i representats idees? Ideals?
3. Què vol dir, en el text, « els sacerdots són els enemics més perversos »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Tipus i gènesi i les diverses idees o ideals. Concepte del ressentiment i de la transmutació de valors. I dels tipus de personatges i individus vitals i també: home fort, home feble, nihilisme i Ultra- Home.]
4. Compareu el concepte de valoració nietzschià amb el concepte de valors o essències d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Plató i el coneixement de de les idees i les “millors” i més bones facultats de l’ànima]
Parts de l’ànima, o no, o tot és igual amb la persona i l’ésser humà. I els valors de la vida, de la carn i del plaer.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Els termes de força, coratge, esforç, i si enlloc d’aplicar-los als altres d’enfrontar-me de destruir-me i dels altres fes de revisió interior per a jo esforçar-me i crear-me i fer-me home i persona i etc... i així esdevenir el Super-Home o l’Ultra home.
Mortificació dels plaers i la salvació? I la vida?
Texto número 2. (dos).
Se habrá adivinado con qué facilidad la forma de valoración sacerdotal puede separarse de la forma de valoración caballeresca y aristocrática, y convertirse más tarde en su contraposición. Esto se fomenta especialmente cada vez que se enfrentan por celos la casta de los sacerdotes y la casta de los guerreros, y no se quieren poner de acuerdo en cuanto al honor ya la gloria. Los juicios de valor de los caballeros y los aristócratas tienen como presupuesto una corporalidad llena de vigor, una salud floreciente, rica, incluso sobresaliente, junto con lo que requiere su conservación: la guerra, la aventura, la caza, la danza, los torneos y, en general, todo lo que implica en sí mismo una acción vigorosa, libre, vivaz y alegre. La forma de valoración de la nobleza sacerdotal tiene, como ya hemos visto, unos presupuestos diferentes: cuando se trata de guerra, todo le va mal! Como ya se sabe, los sacerdotes son los enemigos más perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7.
3. Text número 3.
Es contraposa en gran mesura a la felicitat concebuda en el grau dels impotents, dels oprimits, dels qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments plens de verí i d’enemistat, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, una tranquil•litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, com una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant seu amb una confiança i una sinceritat (el terme γενναι̃ος “aristòcrata de naixement”, remarca el nudisme “sincer” i fins i tot “ingenu”), l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima mira amb cobejança, el seu esperit estima els amagatalls, els camins secrets i les portes del darrera, és atret per tot allò que és ocult com si fos el seu món, la seva seguretat, el seu alleujament.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Tipus de felicitat, tipus de vida, formes de representació i comportament.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) « impotents » b) « l’home noble »
3. Què vol dir, en el text, « l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix.»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i les manifestacions pervertides i poc clares de la nostra força, de tipus de vida i de persones.]
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
El nihilisme i les seves explicacions a què farien referència. “descans sabàtic”.
Text número 3.Versió castellana.
Se contrapone en gran medida a la felicidad concebida en el grado de los impotentes, los orpimits, de los que sufren las úlceras producidas por sentimientos llenos de veneno id'enemistat, según los cuales la felicidad se produce esencialmente como una narcosis, una anestesia, una tranquila tranquilidad, una paz, un "descanso sabático", una distensión de las facultades anímicas y un estiramiento de todos los miembros, en una palabra, como algo pasiva. Mientras que el hombre noble vive ante su con una confianza y una sinceridad (el término γενναιος "aristócrata de nacimiento", remarca el nudismo, "sincero" e incluso "ingenuo"), el hombre del resentimiento no es sincero, ni ingenuo, ni honrado, ni directo con él mismo. Su alma mira con codicia, su espíritu ama los escondrijos, los caminos secretos y las puertas traseras, es atraído por todo lo oculto como si fuera su mundo, su seguridad, su alivio.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
Observació general:
Tot i que molt complicat/s: no copieu literalment el text i els documents entregats; penseu-hi i proveu de fer-ne una explicació personal i pròpia, amb opinió, per a la pregunta cinquena i també sentit i significat i contingut per a les pàgines i preguntes anteriors.
03/05/2010
IES Sa Palomera (Blanes)
La Selva, Marítima?
Es tracta de tres textos per a Sociologia però també per als de segon de Batxillerat Nocturn.
1. Text número 1.
Aquests psicòlegs anglesos, als quals cal agrair els únics intents que han existit fins ara de fer una història del naixement de la moral, ens plantegen en ells mateixos un enigma que no és gens insignificant. Per això, com que es tracta d’un enigma de caràcter personal, he de confessar que tenen un avantatge fonamental en relació amb els seus llibres: ells mateixos són interessants. Què pretenen, pròpiament aquests psicòlegs anglesos? Tant si es vol com si no es vol, hom els troba sempre dedicats a la mateixa obra, és a dir, a la tasca de fer surar la part honesta del nostre món interior i de cercar allò que és pròpiament eficaç, fonamental i decisiu pel que fa al desenvolupament precisament allí on l’orgull intel•lectual voldria trobar-ho en darrer lloc (per exemple, en la virtut interna, interior del costum, en la manca de memòria, en un mecanisme cec i fortuït d’unió de les idees o bé en quelcom de purament passiu, automàtic, produït d’una manera reflexa, molecular i fonamentalment estúpid).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) «psicòlegs anglesos» b) «part honesta »
a) Acusació que es fa a empiristes i a utiliristes sobre la seva explicació de la teoria del coneixement i de la moral. Al text:
b) Part honesta: el pathos, univesal?
3. Què vol dir, en el text, « ells mateixos són interessants »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i de desfer els vells conceptes: bo, dolent, virtuts, la part honesta...]
Quin paper juga la voluntat de viure i la voluntat de poder, si jo sóc art i part puc desfer-me’n de la meva perspectiva. I llavors el sentit genètic, etimològic dels termes i les idees de trobar-me implicat en un procés de recórrer, les seues idees.
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
En aquest punt jo sempre empro la idea de tres paràgrafs, un autor, un altra autor i un C o lloc de comparació.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Alguns de vosaltres i la perspectiva i la circumstància ens pot ajudar en alguna cosa.
Dues parts de l’afirmació, és el tema de la vida, vitalisme (déu Baco o Dionís) i la raó (objectiva, freda, que segons els empiristes no ens mou, es freda calculadora, lògica, deductiva i racional, òbviament), o sigui el déu Apolo.
[Recordeu; no ajuden i no són ben rebudes, ni ben acceptades les mancances següents: Brut, sense marges, lletra difícil o impossible de llegir, faltes d’ortografia, desordenat, malament, ajudeu al corrector
Texto número 1.
Estos psicólogos ingleses, a los que hay que agradecer los únicos intentos que han existido hasta ahora de hacer una historia del nacimiento de la moral, nos plantean en sí mismos un enigma que no es nada insignificante. Por ello, al tratarse de un enigma de carácter personal, debo confesar que tienen una ventaja fundamental en relación con sus libros: ellos mismos son interesantes. ¿Qué pretenden, propiamente estos psicólogos ingleses? Tanto si se quiere como si no se quiere, se los encuentra siempre dedicados a la misma obra, es decir, a la tarea de hacer flotar la parte honesta de nuestro mundo interior y buscar lo propiamente eficaz, fundamental y decisivo para el En cuanto al desarrollo precisamente allí donde el orgullo intelectual quisiera encontrarlo en último lugar (por ejemplo, en la vis inertiae de la costumbre, en la falta de memoria, en un mecanismo ciego y fortuito de unión de las ideas o bien en algo puramente pasivo, automático, producido de una manera refleja, molecular y fundamentalmente estúpido).
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.1
Text Número 2. (dos)
Hom ja haurà endevinat amb quina facilitat la forma de valoració sacerdotal pot separar-se de la forma de valoració cavalleresca i aristocràtica, i convertir-se més tard en la seva contraposició. Això es fomenta especialment cada vegada que s’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es volen posar d’acord pel que fa a l’honor i a la glòria. Els judicis de valor dels cavallers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit una corporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot sobreïxent, juntament amb allò que requereix la seva conservació: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs i, en general, tot allò que implica en ell mateix una acció vigorosa, lliure, vivaç i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de guerra, tot li va malament! Com ja se sap, els sacerdots són els enemics més perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Facilitat del canvi, de la transmutació dels valors i de la seva gènesi i sentit etimològic. Els termes de força, coratge, esforç
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) valoració sacerdotal b) valoració cavalleresca
a) + b) Contraposició i tipus de valoració. Text són i representats idees? Ideals?
3. Què vol dir, en el text, « els sacerdots són els enemics més perversos »? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Tipus i gènesi i les diverses idees o ideals. Concepte del ressentiment i de la transmutació de valors. I dels tipus de personatges i individus vitals i també: home fort, home feble, nihilisme i Ultra- Home.]
4. Compareu el concepte de valoració nietzschià amb el concepte de valors o essències d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Plató i el coneixement de de les idees i les “millors” i més bones facultats de l’ànima]
Parts de l’ànima, o no, o tot és igual amb la persona i l’ésser humà. I els valors de la vida, de la carn i del plaer.
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
Els termes de força, coratge, esforç, i si enlloc d’aplicar-los als altres d’enfrontar-me de destruir-me i dels altres fes de revisió interior per a jo esforçar-me i crear-me i fer-me home i persona i etc... i així esdevenir el Super-Home o l’Ultra home.
Mortificació dels plaers i la salvació? I la vida?
Texto número 2. (dos).
Se habrá adivinado con qué facilidad la forma de valoración sacerdotal puede separarse de la forma de valoración caballeresca y aristocrática, y convertirse más tarde en su contraposición. Esto se fomenta especialmente cada vez que se enfrentan por celos la casta de los sacerdotes y la casta de los guerreros, y no se quieren poner de acuerdo en cuanto al honor ya la gloria. Los juicios de valor de los caballeros y los aristócratas tienen como presupuesto una corporalidad llena de vigor, una salud floreciente, rica, incluso sobresaliente, junto con lo que requiere su conservación: la guerra, la aventura, la caza, la danza, los torneos y, en general, todo lo que implica en sí mismo una acción vigorosa, libre, vivaz y alegre. La forma de valoración de la nobleza sacerdotal tiene, como ya hemos visto, unos presupuestos diferentes: cuando se trata de guerra, todo le va mal! Como ya se sabe, los sacerdotes son los enemigos más perversos.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.7.
3. Text número 3.
Es contraposa en gran mesura a la felicitat concebuda en el grau dels impotents, dels oprimits, dels qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments plens de verí i d’enemistat, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, una tranquil•litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, com una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant seu amb una confiança i una sinceritat (el terme γενναι̃ος “aristòcrata de naixement”, remarca el nudisme “sincer” i fins i tot “ingenu”), l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix. La seva ànima mira amb cobejança, el seu esperit estima els amagatalls, els camins secrets i les portes del darrera, és atret per tot allò que és ocult com si fos el seu món, la seva seguretat, el seu alleujament.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Tipus de felicitat, tipus de vida, formes de representació i comportament.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 15-25 paraules en cada cas. [1 punt] [Recomanació i criteris, segons aquest text]
a) « impotents » b) « l’home noble »
3. Què vol dir, en el text, « l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat, ni directe amb ell mateix.»? (Tingueu en compte els aspectes del pensament de Friedrich Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts] [Concepte de la perspectiva, de la voluntat de poder i les manifestacions pervertides i poc clares de la nostra força, de tipus de vida i de persones.]
4. Compareu el concepte de felicitat de Nietzsche amb el concepte de felicitat d’algun altre filòsof. [2 punts] [Recomanació: clarament amb Mill o Hume i el concepte de la psicologia o el psicologisme atribuït a Hume, o la bona voluntat, la benvolença; tothom vol i sent i percep amb els altres?]
5. Esteu d’acord amb l’explicacio de Nietzsche al text i la seva importància. Raoneu la resposta. [2 punts]
El nihilisme i les seves explicacions a què farien referència. “descans sabàtic”.
Text número 3.Versió castellana.
Se contrapone en gran medida a la felicidad concebida en el grado de los impotentes, los orpimits, de los que sufren las úlceras producidas por sentimientos llenos de veneno id'enemistat, según los cuales la felicidad se produce esencialmente como una narcosis, una anestesia, una tranquila tranquilidad, una paz, un "descanso sabático", una distensión de las facultades anímicas y un estiramiento de todos los miembros, en una palabra, como algo pasiva. Mientras que el hombre noble vive ante su con una confianza y una sinceridad (el término γενναιος "aristócrata de nacimiento", remarca el nudismo, "sincero" e incluso "ingenuo"), el hombre del resentimiento no es sincero, ni ingenuo, ni honrado, ni directo con él mismo. Su alma mira con codicia, su espíritu ama los escondrijos, los caminos secretos y las puertas traseras, es atraído por todo lo oculto como si fuera su mundo, su seguridad, su alivio.
Nietzsche, Friedrich: La genealogia de la moral. Primera dissertació: “Bo i pervers”, “Bo i dolent”. cap.10.
Observació general:
Tot i que molt complicat/s: no copieu literalment el text i els documents entregats; penseu-hi i proveu de fer-ne una explicació personal i pròpia, amb opinió, per a la pregunta cinquena i també sentit i significat i contingut per a les pàgines i preguntes anteriors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)