Com sempre i un cop més us avaluo i envio els meus apunts de Nietzsche per als meus alumnes, espero que ens en sortim´. IES SA PALOMERA
Curs 2009/201
Sociologia. Teoria del coneixemnt.
Aquest tema s’estructura des dels filòsofs de la sospita amb tres autors:
1) Karl Marx (1818-1883).
2) Friedrich Nietzsche (1844-1900).
3) Sigmund Freud (1859-1939).
A) Època històrica. Enfocament segons J. Ramon Suñé Gasull .
Esdeveniments històrics:
1848 Revolucions (¿liberals,democràtiques?) europees. Revolucions nacionals, nacionalistes on el cas d’Alemanya es reuni a Frankfurt una Assemblea amb la intenció de crear un únic estat alemany de tall liberal (Vigileu de tall liberal) i constitucional. Recordeu que succeïa a l’Anglaterra empirista? En Friedrich Nietzsche adopta la nacionalitat suïssa.
Enfocament Nacionalista: a) Llengua Alemanya. b) Món Continental.
a) Sobretot des de Alemanya i la seua llengua; els tres filòsofs de la sospita defensen les seves argumentacions amb alemany. Criteri a tenir en compte. Tantmateix, Alemanya experimentà un gran desenvolupament econòmic sota la direcció de Bismarck. Reunificació Alemanya. 1848
b) Retorn a Europa a la vella Europa. Època de màxima desigualtat, els païssos que són nacions Anglaterra i França han creat colònies i es reparteixen el pastís d’Àfrica i Àsia; hi arriben tard Alemanya i Italia.
A casa nostra:
La Renaixença, moviment cultural, literari i també filosòfic intenta recuperar una consciència diferencial catalana i que amb aquesta realitat nacional ens puguem intregrar dins els moviments europeus.
La filosofia es gestiona des de dos personatges; els autors són Ramon Martí d’Eixelà (1807-1857) i Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872). Es tracta de l’anomenada “Escola de Barcelona” i de la consolidació dels estudis filosòfics, amb el naixement de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta naix el 1913, guanya autonomia i es configura com Autònoma el 1933, gràcies al Decret de l’ebrenc Marcel•lí Domingo , plegat i garbellat tot trencat amb la Guerra Civil.
Filosòficament Llorens i Barba posa l’accent amb el seny; la tradició castellana li digué “sentido común”.
Ens trobem seguint el Romanticisme una raó que representa la tempesta i la força “Sturm and Drang”. Aquest ímpetu, aquest abrivament ens situa davant la intuïció i la creació artística. Representada al nostre tema per la voluntat de viure de Schopenhauer i per la vida com a procés, com a irracionalitat de Nietzsche.
A) Precedents a la filosofia de Friederich Nietzsche (1844-1900)
- Artur Schopenhauer (1788-1860) El predomini de la voluntat de viure.
El món, segons la seva intuïció, segons la pròpia experiència, (impressió amb David Hume), es considerat tant com a representació, com a voluntat, com a representació (teorització empirista) parlem de fenòmens, d’allò que percebem i segons Schopenhauer pot ser irreal. Com a voluntat es real, és la realitat.
- Els fenòmens són resultat de la nostra activitat, del nostre subjecte, del nostre individu sobirà (John Stuart Mill) per ell rebem, des d’estructures a priori , la causalitat. Però això fenomènic ha de respondre a una intuïció objectiva; aquesta és la voluntat de viure; al vostre llibre de text la voluntat de viure de viure és passió, sentiment, pulsió. És l’Absolut que no té subjecte concret, és present en tots els éssers, per tant la vida es presenta com a lluita constant que marca un camí teleològic . En les persones aquesta voluntat de viure és manifesta com a consciència, com a consciències, com a móns fenomènics que entren en lluita uns als altres. Exemple: jo us percebo com a alumnes, com a rivals i us vull imposar la meua voluntat de viure, la meua visió, [la meua filosofia], ja tenim lluita, sofriment, dolor, guerra i finalment com el vostre individu no es vol plegar davant la meva voluntat de viure us suspenc, etc …; més patiment.
Per tant visió pessimista les meves representacions s’objectiven es formulen com idees, com per exemple la idea de llibertat jo puc pensar, puc creure que sóc lliure, però finalment, a l’hora de l’acció s’imposa la irracionalitat de la voluntat de viure i no puc sortir d’aquest cercle viciós.
Té aturador, té sortida aquesta voluntat de viure? Sí, la renúncia, l’ascetisme i la saviesa. Els models són:
1)El món de l’ètica hel•lenística amb l’estoïcisme. Serà savi aquell que acceptan aquesta realitat la comprèn i l’accepta, és el concepte d’Apahteia (apatia) o rebuig de tot tipus de desig, o sigui la renúncia davant la voluntat de viure de Schopenhauer. Recordeu al cordovès Sèneca que accepta la raó i el seu destí, suïcidar-se per ordre de Neró. Aquest ens convida a la serenor d’ànim, a ser savi, equilibrat i prudent.
2) La filosofia oriental amb conceptes com el Nirvana del Budisme, mitjançant la renúncia, l’aturada davant la complaença, els plaers les pruïges de la nostra voluntat de viure. Una mena d’autoanul•lació de la nostra voluntat.
També la contemplació de l’art com el moment d’alliberament de l’home. En el moment del gaudi estètic, però també de la creació, del treball de l’artista, es produeix un moment de pausa de la nostra voluntat de poder. La figura de l’artista i de les arts són primordials i principals per a Friedrich Nietzsche.
B) Vitalisme i Nihilisme: Nietzsche.
Introducció.
Cal tenir en compte que segons el sentir general de la societat aquesta època ve marcada per la decadència d’una societat cristiana i burgesa, amb una moral puritana i plena de prejudicis. Els autors de la sospita dubten de la bondat d’aquesta situació d’aquest sistema.
Nietzche proposa una reacció contra tota mediocritat i el convencionalisme de la moral tradicional. La sortida, de caire revolucionari serà l’arriba d’un nou home, del Superhome. El nostre ésser des de l’autonomia pot construir el seu propi món, es rebutja tota transcendència religiosa, Déu ha mort. Ens podem realitzar sense obstacles i crear un nou tipus de persona.
A destacar que hi ha dos nivells de crítica:
- Vessant negativa: rebuig dels conceptes i valors que donen sentit a la cultura occidental.
- Vessant positiva: intent de comprensió i explicació de la vida com a rerefons profund d’on tot sorgeix. Vitalisme.
- Períodes i obres:
En el pensament del nostre autor es diferencien tres períodes:
1) Època romàntica i positivista: Influència de la filosofia grega, de Schopenhauer i Wagner. Crítica la filosofia socràtica i platònica com a portadora de valors decadents.
Obres:
El naixement de la tragedia grega (1871).
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873).
La Gaia Ciència (1882) Parla per primera vegada de “la mort de Déu”
2) Desenvolupa les idees principals i originals: La mort de Déu, l’aparició del superhome, voluntat de poder (Voluntat de viure; Schopenhauer), la veritat i el futur, l’etern retorn i transmutació del valors.
Obres:
Així parla Zaratustra (1883-1885)
3) Època final: Análisi genètic, sobre el naixement dels conceptes morals. Tema la transmutació dels valors.
La genealogia de la moral: un escrit polèmic (1887)
La visió tràgica de la vida: l’apol•loni i el dionisíac.
1) Època romàntica i positivista:
En El naixement de la tragèdia grega en l’esperit de la música s’esbossen els temes nietzscheans: la “vida” com el fons originari i profund d’on sorgeix tot el que és concret, individual i canviant; “l’art” com el millor òrgan per interpretar-la, en comptes de la ciència o la filosofia, i la “intuïció” com a mètode de comprensió de la “vida” que no pot ser captada per la raó, ja que no n’és possible una comprensió conceptual. (Llibre de text; pàg. 326)
Influències de Schopenhauer i Wagner, aquest darrer representarà aquesta filosofia que és art, una saviesa tràgica, una mirada que penetra en la lluita originària dels principis antagònics de Dionís i Apol•lo. Aquest vaivé, aquesta contraposició és la sal de la vida. Cal recuperar la visió tràgica.
Els 4 grans temes de Zaratrustra. Llibre de text. Segon període.
A l’obra Així parlà Zaratrustra Nietzsche crítica a la religió, a la metafísica, a la moral. Aquest personatge dirà sí a la vida i per tant naixeran els nous valors. Els temes són: la mort de déu, el superhome, la voluntat de poder i la teoria de l’etern retorn.
La mort de Déu
Per al nostre filòsof significa la alliberació de les persones; ens deslliguem del concepte de més enllà, de la transcendència, d’un altre món. També expressa la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. Déu com un gran obstacle que ens barra el pas al coneixement i al nou home, al Superhome. Amb Déu cauen els pilars de la tradició, la història i la cultura d’Occident.
S’ha produït aquest traspàs amb l’ajut de tota la tradició filosòfica que arrenca amb l’antropocentrisme al Renaixement, l’empenta i el Racionalisme del “cogito, ergo sum”; la Il•lustració del poble i el Positivisme, i també la ciència.
Nietzsche parla de la sistematització idealista i platònica del Déu de la teologia cristiana, que en part és “antinatural” va contra la nostra natura, contra la nostra vida. La figura de Crist es respectada, es vol fer fora i destruir les formes culturals, històriques i socials en les que es va convertir el cristianisme: Jerarquies, Classes-castes, Poder, Autoritats ...
La voluntat de poder
Podríem respondre a la pregunta: tots som iguals? Sí o No.
Els autors i les èpoques ho hem vist diverses vegades:
a) “Tot flueix”, “No et pots banyar mai al mateix riu”
b) “L’ésser és i el no ésser no és”.
La teoria nietzscheana, com a voluntat de poder és una hipòtesi empírica radical, i l’aplica a la veritat, la coneixement, a la naturalesa i a l’home com una força, una energia que ho transforma tot. Fins i tot i aquest és el tema que crea i genera nous valors, noves situacions.
Aparició del Superhome
Aquest serà com un agulló, com un esperó la tendència cap a on hem d’anar. Altres interpretacions parlen de l’altre home; o de l’Ultra Home.
La majoria mediocre i democràtica pot aconseguir el poder, però no representa la vida ascendent. Amb tot la base de mediocres són necessaris, és la base del Estat, de la configuració de la societat actual però el concepte de Superhome és el fibló que tira i empeny els homes superiors, es pot entendre com una meta, un punt d’arribada per a la voluntat, per dir sí a la vida. Arribarà aquest nou déu terrenal, no parlarà d’evolució, ni de darwinisme, sinó de canvis de valors de trencar els vells preceptes per arribar als nous fonaments i arribar als valors cristians i crear uns nous elements de vida i poder fecunds. Molts cops Nietzsche el defineix com un “César romà amb ànima de Crist” o un Goethe-Napoleó en una sola persona.
Interpretació contra el nostre autor: “Fal•làcia ad hominem”. Consideren que aquest superhome lliure, creador e independent, és l’anhel de la persona malalta, afligida, solitària i turmentada que era el herr professor Friedrich Nietzsche.
L’etern retorn
Teoria difícil, sembla una intuïció. És una afirmació radical sobre la vida, allò que s’esdevé, s’esdevé per què “jo vull” i així des de la meua afirmació, des del meu jo he de fer, faig i dic sí a la vida. I demana viure una vegada i totes les vegades la mateixa vida.
Sembla com una repetició des de posicionaments científics, el principi de conservació de la energia assenyala cap a l’etern retorn, no és el tema de Nietzsche. És millor considerar la visió cíclica del temps pròpia del món grec, i del món agrícola, hivern, primavera, estiu, tardor. A la tardor recollim els fruits (verema, recollida d’ametlla i avellana), a l’hivern preparem la terra i les plantes (llaurar i esporgar ), a la primavera plourà i naixeran els nous fruits que maduraran durant l’estiu.
L’etern retorn marca un fluir, l’univers retorna i mai es repeteix, és com un déu, com una creació, l’univers és un déu creador. Dins el món i sobre ell mateix es dóna l’acceptació d’ell mateix. L’univers s’ha clos i no existeix res fora d’ell mateix, és immanent , el nou home, l’home fort vol i ha de voler amb força, amb ganes, amb esforç i treball 2aquest món i fuig de l’escapisme, de la salvació, de la recompensa, de la debilitat o l’altre món.
Per a Gilles Deleuze l’etern retorn es considerat el capgirament del món platònic, més encara del mon platònic ideal, intel•ligible i que roman sempre igual. L’alemany considera que tot flueix i jo he de voler aquest canvi, aquest fluir.
Algunes interpretacions consideren que l’etern retorn i el Superhome són formulacions teòriques incompatibles: un nou home crea i tot ha de retornar, què cal retornar?
La teoria de la veritat i l’esdevenir
Es pot resseguir via xtec.cat; o sigui per Filoxarxa.
El món, el futur, la Vida és canvi, és procés, és transformació és Heràclit “tot flueix”, així la conceptualització, les idees fixen i eternitzen la realitat però no són reals.
Exemple no hi ha Taula, hi ha diverses taules, diverses interpretacions i perspectives (mirades, vivències) de les taules; així la veritat amb aquest autor és una adequació, correspondència entre la relació social, cultural i econòmica i la realitat en sí, en ella mateixa.
El coneixement és un estri de poder, és una voluntat de poder que ens assenyala a controlar es tracta d’elaborar de fixar la multiplicitat amb la raó, l’enteniment, les idees, els conceptes. No existeix la veritat absoluta, el món intel•ligible, el llenguatge mostra i amaga, “totes les veritats són ficcions” dirà.
Transmutació dels valors. Tercer període.
Des de les obres de l’època final, sobretot a La genealogia de la moral. Això és la gènesi o el naixement de la moral, contraposa la moral del senyor a la moral de l’esclau. La clau és entendre que els valor, l’axiologia neix de la voluntat de poder. Per a la nostra classe i l’ examen ens interessaran el conceptes “bo i dolent”, “bo i pervers”. Es tracta de la primera dissertació (primer capítol) de La genealogia.
Las filosofia nietzschiana comprova des de la gènesis, des de la filologia, la formació del nostre autor, l’etimologia i els conceptes en joc: “noble” “guerrer” es considerat el bo, en el sentit superior, noble i “generós”, essent que els mots vulgar, plebeu, es convertien en dolent.
La contraposició neix amb el subterfugi de considerar el món suprasensible, l’altre món com el lloc on s’executarà el bo, allò que és bo. Hem situat la qüestió amb el ressentiment, més enllà de la vida hi ha tres moments de negació:
1- En la Moral, on des del ressentiment s’han creat uns valors que procedeixen de la negació radical del valor d’allò sensible, i els ha posat en funció d’allò suprasensible més enllà de la vida, és a dir, en funció de la mort. I S’ha canviat, s’ha transmutat els seu sentit considerar el pervers allò que abans era bo, i bo qui abans era dolent.
2- En la Ontologia perquè situa la vertadera realitat més enllà de la realitat vertadera de l’esdevenir. Estem ja ho hem dit parlant del món intel•ligible, de la interpretació del més enllà, com el lloc de la recompensa i la salvació.
3- En la Epistemologia, perquè pretén conèixer mitjançant conceptes de l’enteniment que només poden conèixer allò inert, allò immòbil, allò fragmentari, perquè són preses d’unes estructures gramaticals que estenen a convertir en estàtic tot el que és dinàmic. Ací es desenvolupa la teoria del llenguatge com engany, com aproximació a la realitat, “el món només es pot conèixer metafòricament” diu el nostre autor.
Nietzsche considera que el cristianisme i també el poble jueu significa la rebel•lió dels esclaus. Així bo, noble i fort serà aplicable a la persona que es resigna, que es capte, que diu “hem vingut a patir”, etc ... Així també la modèstia, la pobresa, és una reformulació d’esclaus, de febles, de malats en dirà a la seua obra.
- Relació del vitalisme i del nihilisme amb d’altres corrents filosòfics:
- Crítica contra qualsevol de les formes del Racionalisme:
1) Optimisme epistemològic: Plató i Aristòtil.
2) Plató i Descartes:
3) Nova concepció moral contra els psicòlegs anglesos i le món mediocre.
A l’examen pregunta 4 de relació-comparació, són pocs els elements en comú, millor encara no cap. El pensador alemany vol fonamentar uns valors o tornar la consideració d’allò que és “bo” com allò que és “noble” i “distinguit”.
1-2) El coneixement, la gnoseologia, no busca només el coneixement en ell mateix o la veritat absoluta, també és una forma de control, d’imposar els nostres coneixements, la nostra, la meua interpretació, la meua perspectiva. Hi ha en el nostre autor un enfoc pragmàtic o instrumental de la veritat. Contra Plató no existeix un model un còpia ideal de Cavall, hi ha cavall/s, realitats, singulars, particulars, individuals i nosaltres no hem, no ho podem solidificar, catalogar un Jo personal, únic e intransferible. En aquest punt sorgeixen molts temes: La crítica a la “res cogitans” cartesiana o la idea de substància, anàlisi fet per David Hume. No hi ha una Veritat, una realitat que roman, que sempre és igual ... volem fixar el fluir de la realitat, de la vida: Parmènides i Heràclit.
3) Personalment va bé pensar amb els conceptes d’Aristòtil considerar que tot el món és bo i que vol el bé, significa que hem caigut dins aquest món mediocre hi ha dins el món, dins la societat éssers superiors i que no manifesten perversió de valors que el paper i el parer més important és la força de viure, la força de voluntat, la força de ser i de crear.
- Interpretació:
Fent justícia a aquesta persona tan crítica i tan radical i degut al seus escrits: aforístics, durs, punyents, contradictoris, genials se’l considera el pare de l’irracionalisme, de l’anarquisme, de l’existencialisme, i fins i tot del nacionalsocialisme; amb tot per a nosaltres ens interessa el vitalisme, contradictori i complicat com la vida mateixa, es pot matematitzar la vida?, es pot sistematitzar?, es pot controlar? si la resposta es afirmativa, Com?
Exemple tenen controlada la Guerra d’Irak? Hem de sospitar de …, aquest ha de ser el nostre Nietzsche.
També la pregunta de les nostres classes el Superhome és u, són tots. Quina és la bona interpretació? Si fos ú, quin nom històric i posició política li podríem donar?
O també la reforma del superhome, dins nostre/s, conducció i treball i esforç i feina de cadascú de nosaltres, dels nostres jos. Es tracta de problematitzar de pensar críticament els conceptes de la cultura occidental, també amb la idea que vosaltres coneixement del tot flueix i tot canvia.
Bibliografia:
- AA. VV: Imago filosofia, Santillana, Madrid, 1999.
- AA. VV: Historia de la ètica. Editorial Crítica, Barcelona, 1993
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 7, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993.
- Nietzsche, Firedrich; textos de la selectivitat:
- La genealogia de la moral. Capítols 1r i 2n. Editorial Laia, Edicions 62. Barcelona, 1982.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.
- Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: www.xtec.cat./Escola oberta.Filosofia.filoxarxa. Autor Nietzsche. Tingueu amb compte que és dins l’apartat de filosofia contemporània.
- Departament d’Inovació, Universitats i Empresa “diue”. Entrant per qualsevol cercador i buscant els exàmens de selectivitat o només Selectivitat, ja obtindrem resultats. www.gencat.cat/diue/.
- Cuadernos de Cou y Selectividad. Nietzsche, número 14.: La crisis de la Cultura Occidental. Editorial Alhambra Longman, Madrid, 1997.
