Apunts de Plató.
Model bàsic de la informació per l'estudi com a tres camins:1) Classe, els meus apunts i text "Atena".
2) Filoxarxa i les seves afirmacions.
3) Aprofundiment i bibliografia. Hi són tots al final d'aquests apunts.
Recomanació no utilitzeu altres llocs ni altres recursos que jo no conec. Són interessants, però jo no els reconec; si els puntuo els puntuo malament i a la baixa, ja que fem classe i la paguem per a utilitzar-la no per a fer-la, no per a fer-ho per lliure.
INS
Tossa de Mar
Primer Trimestre.
Primer cop Octubre 2010. Revisat
Seguirem el següent guió:
1. Vida i context vital.
1.1 L’acadèmia
2. La teoria de les idees.
2.1 Sentit, explicació i matissos.
2.2 Mite del Demiürg.
3 Teoria del coneixement.
3.1 Mite de la caverna.
3.2 Procés del coneixement.
3.3 Reminiscència: conèixer es recordar.
4 Antropologia platònica.
4.1 Mite del carro alat.
4.2 Tipus d’ànima i virtuts. El dualisme.
5 L’estat utòpic o ideal. La República.
5.1 El somni de Plató.
5.2 Classes socials.
5.3 Selecció eugenésica i educació.
5.4 Tipus de règims.
Introducció: Plató recull una sèrie d’influències:
1) Pitàgores i el pitagorisme (S VI a. de Crist): Relacions
amb el tema de l’estructura formal i matemàtica del cosmos; el seu primer
principi (arkhé) són els nombres i les relacions matemàtiques que hi podem
establir, i també la idea dels poliedres regulars. Així com el tema més sectari
i religiós de l’ànima: existència immortal, transmigració, metempsicosi; i més
encara la catarsi o purificació com a Nirvana, ja al món oriental. Purificació
als Banys de Sant Elm o al Magma de Santa Coloma de Farners.
2) Conciliació e integració d’Heràclit d’Efes i de Parmènides
d’Elea. Perpetu fluir de les coses versus la immutabilitat radical de la
realitat.
3) Del seu mestre Sòcrates, l’optimisme epistemològic, l’art
del diàleg, la consciència i l’intel·lectualisme moral. La pregunta que planeja
és doble: Tothom té consciència? Ho sé i ho faig? Conèixer=Fer?.
2) Teoria de les idees.
Des de les anteriors perspectives Plató cerca un element de
síntesi. Sota els conceptes estables s’amaguen les realitats canviants estes
les veiem per “l’empeiria” (experiència), que dóna el coneixement sensitiu. Es
manifesta una doble realitat (el món de les idees i el món sensible) i també un
doble coneixement (el sensitiu i el racional).
El concepte d’Idea és: Forma (model, arquetip i “prototip”)
única de quelcom múltiple. Model d’una classe d’objectes: arbre, bellesa, etc.
Són ens universals que es troben dins el món Intel·ligible.
Tipus d’idees i manera com es jerarquitzen. Aspectes i matisos:
-- Vessants: lògic i metafísic. –- Jerarquia d’idees;
--Relació entre idees i coses.
L’organització pot ser, com en els diàlegs de maduresa, com
per exemple la República
on manifesta el model Bé, Bellesa i així si el punt de vista és ètic, polític i
social podem parlar de justícia, ordre, valentia; però en diàlegs de vellesa
recull unes altres perspectives.
La teoria de les idees permet construir una teoria dels
“valors” i per una altra una interpretació de l’Univers (cosmos) com la
realització d’un ordre ideal. Així el Demiürg (artesà, “faedor”) d’acord amb
les Idees (els models) voldrà construir el món, però es trobarà amb les
dificultats i les imperfeccions del món sensible.
Concepció idealista que recuperarem amb René Descartes al
segle XVII.
b) Epistemologia, gnoseologia. Accés a les idees, des de la
dialèctica o via ascendent: “Mite de la caverna”; i també des de l’amor.
-- El mite de la Caverna. Al·legoria, interpretació, etc.
-- Segments, nivells o graus del coneixement:
Opinió (doxa):
Imaginació i creença. Coneixement (episteme):
Raó discursiva i Raó intuïtiva.
i a aquests li correspon diversos nivells de la realitat:
Imatges i animals-objectes; Objectes matemàtics i Idees.
Món Sensible Món
Intel·ligible
Interior de la caverna Exterior
de la caverna: Mite de la Caverna.
-- La funció de la deessa grega memòria, Mnemosine. Conèixer
és recordar.
Segons l’explicació i les diferents
formes de coneixement no queda clar que la racionalitat s’imposi en
l’explicació de Plató. Aquest parla de la memòria perquè la deessa memòria
(Mnemosine) era la mare de les nou muses que presidien el coneixement. Plató
farà d’aquesta explicació mitològica un dels elements centrals de la seva obra.
Així tindrà més importància la memòria que la imaginació. Imaginar té a veure
amb el món sensible, amb l’aparença; mentre que la memòria està considera com
un facultat privilegiada que ens permet de connectar amb les idees.
També podem considerar les claus
pitagòriques de la metempsicosi o la doctrina segons la qual l’ànima en
separar-se del cos, passa a animar el cos d’uns altres éssers; això és d’una
altra persona o d’un animal. En la psicoanàlisi de Freud el record (anamnesi)
es el nucli de terapèutica. Els records, el somnis, la verbalització, la narració
dels mateixos ens permet curar-nos.
Una altre possible accés al coneixement serà l’amor. Visions
del llibre de text i de les explicacions a classe que podem resumir com una
formulació diferent alternativa a la teoria del coneixement. El banquet (diàleg de maduresa) defineix
què és l’amor (eros) com una
tendència a cercar la bellesa, a recrear-la. Ací apuntem al tema de la
jerarquia d’idees; Bé, Bellesa, justícia, valentia, ordre, etc i d’altres
possibles organitzacions segons el diàleg de vellesa o senectut el Sofista on recull una altra jerarquia
basada amb Existència, Igualtat i Diferència.
L’amor es la via que iniciada amb la visió d’allò que és
bell, bonic cerca i busca assolir el coneixement veritable. La dialèctica, la
via ascendent, d’ací el concepte d’ascensió, treballa a nivell intel·lectual,
recordeu abstracció, reflexió i emprant les Idees i passant, mitjançant el
diàleg de les unes a les altres arribar a la Idea suprema de Bé. Com a punt de partida, tot i
les diverses intepretacions del diàleg (Fedre, Pausànies, Erixímac,
Aristòfanes, Agató i Sòcrates), prenen la bellesa particular per anar pujant,
elevant-nos, cap a la bellesa en sí, en ella mateixa, en què consisteix esta
bellesa en sí? en la causa final, última de totes les accions belles, bones i
justes.
L’eros opera amb les emocions, amb el cor i hom aspira com
l’amant a contemplar sempre l’amat.
c) Concepció de l’ésser humà. Antropologia
platònica:
Dualitat entre idees i coses, ara parlarem d’ànima i cos.
S’ajuda per explicar la concepció de l’ésser humà del mite del carro alat:
Ànima (carro alat); l’Auriga (Racional); Irascible (Cavall blanc) i
Concupiscible (Cavall negre). L’equilibri, l’harmonia, la coordinació entre les
virtuts de les tres parts és la qüestió: la virtut de la saviesa es dóna quan
la part racional desenvolupa excel·lentment la seva funció. Així té l’ànima la
virtut de la fortalesa quan la seva part irascible dóna valor a l’ànima i la
capacitat per afrontar totes les situacions. Una ànima és temperada quan la
seva part concupiscible està controlada i no pertorba l’home. I aquí també
podem analitzar el concepte de Justícia. Cada part fa amb excel·lència allò que
li és adequat, apropiat, etc.
El dualisme ànima i cos es pot resumir:
Ànima: -Constitueix l’home i el Jo i s’apropa al diví, a la
immortalitat (Fedó, 80b). L’ànima racional ha sigut creada directament per
Demiürg i pren com a model les Idees eternes.
Cos: -És físic, mortal, sensible i imperfecte. És com la
presó de l’ànima (Fedre 250 d) i a més a més li crea necessitats a l’ànima i
l’impedeix realitzar-se. Així les malalties, desitjos, passions, etc. són un
exemple. Així hem de seguir un procés de neteja i catarsi per poder arribar a
la contemplació de les Idees. El cos amb les seves necessitats ambiciona poder,
riquesa, etc. i es troba a la base de la guerra i de la violència.
d) L’estat ideal o utòpic: [ (u- no, sense); topos (lloc)].
Diàleg de maduresa la República.
Principal preocupació de Plató. Aquest ha observat que el
sistema d’Atenes té errades i vol corregir el camí. Apuntant a cercar la
justícia social i la felicitat entre els seus membres.
Es podria parlar d’isomorfisme; això és la mateixa forma o
explicació entre el cosmos, l’ésser humà o la ciutat “polis”.
El somni de Plató: A la Carta VII
el grec mostra el desencís per la cosa pública, i també la recerca del “Summum
Bonum” del “Sumo Bien”. L’ètica de Plató és el fons eudemonista; pren com a
element primordial la felicitat, el bé suprem. Per a Plató la felicitat és el
desenvolupament de l’autèntica, de la seva, personalitat i com a ésser racional
consisteix en cultivar l’ànima i cercar l’equilibri, l’harmonia de la vida i
entre les tres parts de l’ànima.
Ànima tripartida: (quadre general de classe).
L’estat es gesta a diferents nivells: necessitats de les
persones, no tots els individus són iguals.
El tema central és l’organització política ideal i l’educació dels
diversos tipus de ciutadans. Les tesis platòniques són:
a) El govern ha de ser un art que estigui basat en un
coneixement veritable.
b) La societat és una mútua satisfacció de necessitats entre
els seus membres, les capacitats dels quals es complementen.
Per cobrir les necessitats de les persones, per satisfer-les
ens cal una societat que per als grecs fa referència a la ciutat-estat (“polis”)
i esta s’estructura en tres classes: (Relació amb l’ànima en cada home
predomina una de les tres parts de l’ànima; i així algunes versions
(interpretacions) parlaran de “rols” socials segons els trets psicològics dels
individus:
1) Treballadors, artesans i comerciants, regits per la
temperància; ànima concupiscible; cavall negre. La seva funció és proveir i
produir; mantenir la societat (llibre de text)
2) Militars o guardians, la virtut ha de ser el valor, la
fortalesa; ànima irascible, cavall blanc. La seva funció és protegir la ciutat,
és la policia també interna.
3) Governants, els reis filòsofs la seva virtut serà la
saviesa; part racional de l’ànima, l’auriga. La seva funció és governar i
dirigir la ciutat. Aquí nosaltres i amb els sofistes hem jugat la carta de
l’isomorfisme.
La justícia es fer i aconseguir aquest equilibri: és la
màxima virtut que consisteix “en fer cadascú el que li és propi sense
barrejar-se en els assumptes dels altres” 433c[1].
Harmonia, equilibri, coordinació entre cadascuna de les tres virtuts (saviesa,
fortalesa i temperança).
Educació i selecció dels guardians i els governants: Selecció
eugenèsica[2].
Com educar els futurs guardians de la polis? Existeix una
doble intepretació:
1a) L’organització familiar i social. Les classes superiors
han de tenir limitades: “els béns corresponents a la dóna, al matrimoni i als
fills”. Han de viure comunitàriament: sense propietat privada, matrimonis
concertats i comunitat de fills.
2b) Selecció educativa; i així també es pot passar d’una classe
a l’altra amb formació i educació. El guardians es trobaran sotmesos a dures
proves i després es passarà també uns graons i un control en el seu
coneixement. Inicialment astronomia i matemàtiques per després arribar a la
dialèctica. Ens remetem al tema filosòfic:
a) Els nombres, els poliedres regulars, la matemàtica em
permet connectar el món sensible i l’intel·ligible. Observo figures, símbols i
models però penso em projecto a la seva explicació ideal, amb l’ajut de
l’abstracció, la reflexió i la filosofia. Plató parlarà d’esglaons: Aritmètica,
geometria, astronomia, música, dialèctica. El règim polític elitista definit
com elitisme intel·lectual, també es coneix com Filosofocràcia. És la
figura del Rei-Filòsof, sigui que el Rei natural hagi arribat a Filòsof o el
Filòsof, aquell qui sap, hagi arribat a Rei.
Societat i ciutadania són els mateixos conceptes. No existeix
l’àtom persona individual, sinó que al món grec es realitza, es fa dins la Polis.
Degeneració i corrupció dels règims polítics. Llibre VIII de la República.
L’estat perfecte serà la monarquia o l’aristocràcia segons ho
definim, segona la classe com millor
govern o estat perfecte “Aristocràcia”; altres “monarquia”. Esta disparitat es
dóna per les diverses interpretacions:
a) Monarquia des del concepte d’un;
d’Unitat.; (“monos” Unitat). El govern del millor del més savi, del més capaç,
del més preparat, del millor. Un el que posseeixi més saber, més coneixement.
b) Aristocràcia del concepte “aristos”=
millor. No de casta o de grup, sinó de preparats; els diversos, o els millors
entre els millors.
Les formes anteriors acaben degenerant amb:
-
Timocracia:
(timé= honor).
Govern dels que tenen honor i rendes, ¿ i la part racional?.
Manen els més ambiciosos i es preocupen per ells mateixos. Preparats per a la
lluita i la guerra.
-
Oligarquia:
(oligos= pocs).
Manen els explotadors, i la cobdícia regeix la polis. Una
pocs preocupats com la riquesa rebutgen la virtut, al manipular i explotar els
altres, la resta, el poble... finalment este es revolta.
-
Democràcia:
(demos= poble).
Les diferències es fan més grans crisi de l’autoritat així
predomina la igualtat i el llibertinatge, cadascú pot fer el què vol i no ha
d’existir una autoritat rígida, no hi ha ni ordre ni concert. La direcció la
porten els pobres, els menys virtuosos, els no instruïts, els no preparats ,
per tant es dóna un sistema demagògic[3].
-
Tirania:
Un tirà ambiciós i carismàtic.
Degeneració i degradació extrema. La pitjor forma de govern.
Al no emprar la llibertat correctament ens obliguem a una mà dura, a un
“salvador”, que acaba controlant, executant, atemorint a la resta.
Valoració final:
Importància del paper i de la idea política de Plató. Este
parla segons algunes interpretacions com una utopia socialista. Comunitat de
béns i propietats, i família, etc; entre les classes dirigents.
També com a proposta totalitària i reaccionària. Una societat
tancada amb classes socials on cadascú ha de jugar el seu rol, el seu paper i
parer i res més. Esta és la definició de justícia.
Finalment a les seves obres de vellesa (senectut) rectifica
el model utòpic, irrealitzable.
El model utòpic (sense lloc) inspira en el Renaixement
diverses obres: T. More Utopia; T. Campanella La ciutat del Sol i Francis Bacon Novum Organum.; als
segles XVI i XVII. On és cerquen diversos models que han contribuït a crear una
societat més justa i igualitària.
Bibliografia:
- Atlas
de Filosofía, Editorial Alianza.
- AA. VV, La filosofia griega, Editorial S. XXI, Barcelona, 1992.
Dirigida per Brice Parain.
- AA. VV, Atena. Lectures de
filosofia per al curs . Edicions de la Magrana. Barcelona,
2012.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia,
Columna, Barcelona, 1987
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 1,
Ariel Filosofia, Barcelona, 1993
- Gili Gall, E. Seletac. Selectivitat de Filosofia. Editoria Vicens-Vives.
Barcelona, 2008.
- Gomperz, Theodor, Pensadores griegos, vol 2. Editorial Herder, Barcelona, 2000.
- Plató, La
República;
Llibre de les PAU. Fragments.. Altres diàlegs, Banquet, Fedó i Fedre. Diverses publicacions; Gredos
castellà, Laia-Edicions 62 i Bernat Metge amb català.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador. Editorial Herder, Barcelona, 2004.
Aquests llibres i documents, de
consulta són a la
Biblioteca de Tossa o d’altres. Es pot consultar el catàleg a
www.argus.bibliotecagencat.cat
Webgrafia:
- Es tracta de la pàgina de www.pensament.com/filoxarxa
Un lloc on hi ha apunts, textos,
temes i vocabulari platònic i models de textos. Tot això heu de fer-ho
vosaltres.
- També al de Selectivitat: www.filoselectivitat.cat
- Web del professor Ramon Alcoberro: www.alcoberrro.info
Es tracta del web del professor de la Universitat de Girona.
Informació general, per autors i models de selectivitat, el de classe i de la
web.
- Web de un grup de professors: www.creaif.cat
Grup de recerca de la innovació de la
filosofia.
Temes i PAU (Selectivitat) i textos i
fòrums: de dubtes i de notícies. Aquest rastre que jo puc seguir serà també
tingut amb compte. Valorat positivament i negativament.
He penjat aquí també els textos de
Plató. I dels altres autors igualment, ho farem.
- Bloc del Professor: http://filosofia-sapalomera.blogspot.com
Home, el millor bloc de filosofia de
segon de Batxillerat.
[1]
República, 433C “la justícia consisteix a fer cadascú el que
li és propi sense barrejar-se en els assumptes dels altres”. Fer allò que li
toca (…) i per tant no podem fer altra/es cosa/es, hem de limitar-nos a fer el
que ens toca; vigileu dues explicacions: a) ens ho manen els altres (poders,
Déu, etc…) o b) jo mateix, la meua consciència. Exemple faig de bon professor
perquè em paguen, són diners, etc (a); o ho faig perquè ho veig jo, ha de ser
així, cal fer-ho i cal fer-ho bé, bonic; (b).
[2]
Eugenèsia: Branca de la medicina que estudia augmentar o disminuir les
qualitats de les generacions futures. Interpretació, no és el llenguatge
platònic.
[3]
A l’antiga Grècia estat polític en
què el govern és lliurat a la multitud.
