Fitxa de treball. Comentari de text.

Un week-End amb feina, us enllaço el recurs de com redactar. 

Exemple de recursos argumentatius.

Es tracta d'unes petites fórmules i introduccions per a parlar i tractar el tema dels comentaris de text, com comença a redactar, com dir-ho, com un manual de cara a classe, comentari de text i de també per a la selectivitat.
Ha de ser al bloc: https://filosofia-sapalomera.blogspot.com.es
I també als correus de la xarxa de distribució que ja tenim com a grup 2n Bat.

EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.

Història de la filosofia

“Els més petits elements del sentiment floreixen amb el contacte amb la simpatia i les influències de l’educació; i una completa unió d’associacions es conforma al seu voltant per l’acció, també cal dir-ho, de les sancions i coaccions externes. Aquest mode d’entendre’ns a nosaltres mateixos, i a la vida, es veu cada dia més natural, segons avança la civilització. Amb cada progrés, eliminem les fonts d’oposició a l’interès i nivellem les desigualtats que la llei econòmica ha anat fixant entre els individuus o les classes, degut a que hi ha sectors de la humanitat, la felicitat dels quals es passa per alt en la pràctica”

John Stuart Mill; L’utilitarisme (Cap: III).

Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.

1.-  Raoneu breument –al voltant de 40-80 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).

Sobre el text o la tesi:

-         Del que diu el text es desprèn que.....

-         Aquesta idea ens portaria a ....

-          Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...

Explicitar pressupòsits d’una tesi:

-         Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....

-         L’autor, defensa ...

-         L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...

-         Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 15-20 paraules en cada cas). (1 punt).

            a) Sentiment.              b)  Educació.

3.-  Quina teoria de les ciències morals proposa al text? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general).  (3 punts).

Adjectivar o batejar una idea:

-         Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....

-         La visió de l’autor és .....

-         La concepció de l’autor comporta una visió ....

Recurs a l’exemple:

-         El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...

-         Del que diu la teoria es desprèn que ...

Treure conseqüències:

-         Del que diu el text podríem dir ....

-         Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà ademetre la possibilitat  .....

4.-  Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).

Contraposar amb d’altres autors:

-         Una visió que em semblaria més encertada és la de ..... 

-         Contràriament, l’autor ...... defensava.

-          Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.

-         Una descripció anàloga la trobem en ....

-         Si comparem el que diu l’autor amb  .... i  veurem que .....

5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”?  Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).

Vigència o actualitat d’una idea:

- La concepció actual de    .....    seria més aviat  .....

- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........

- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........

- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte  que ......; i per tant   ......

Plantejar objeccions i crítiques

- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes:  (enumeració).

- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és  ......

- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....

-Un punt feble d’aquesta posició és .....

Aportar raons a favor:

- La raó per la qual defenso  ... és que ...

-  Els avantatges que veig en aquesta posició són ....

- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....

Conclusió o balanç final:

- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....

- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...

- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.

Examen de Parmènides.

Us adjunto el segon exercici examen del primer parcial. 

Data d'entrega divendres, 7 d'octubre de 2016.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2015-2016
	DEPARTAMENT D’Humanitats.	2n Bat. “Història de la Filosofia”
	EXAMEN (parcial, 1r Trim)	Data: div 7 / X/ 2016	NOTA:
NOM I COGNOM:

Benvingut siguis, jove a qui acompanyen les aurigues immortals. Perquè és una sort aquesta investigació que et va fer prendre aquest camí tan allunyat dels camins freqüentats pels mortals. Segons sembla, segueixes aquesta senda per l’amor a la justícia i a la veritat. És necessari que aprenguis a conèixer-ho tot: les opinions dels homes i la veritat.

Per distants que siguin les coses, contempla-les presents al teu esperit amb certesa. Perquè no aconseguiràs separar l’ésser de la seva continuïtat amb l’ésser, ni per dispersar-ho, ni per reunir-ho. Poc importa on comenci, perquè tornaré aquí.

Tu escolta’m i escolta les meves paraules, que t’ensenyaran quins són els dos únics camins d’investigació que es poden concebre. L’un, que l’ésser és i que el no-ser no és. És el camí de la certesa, ja que acompanya a la veritat. L’altre, que l’ésser no és i que necessàriament el no-ser és. Aquest camí és un estreta senda, en el que res il·luminarà els teus passos. Ja que no pots comprendre el que no és, doncs no és possible, ni expressar-ho per mitjà de paraules.

Perquè el mateix és pensar i ser. És necessari dir i pensar que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ser no és; afirmacions que t’invito a considerar bé. Molts perplexos es deixen arrossegar, i accepten que ser i no-ser és el mateix i no és el mateix. La seva opinió és que en tot hi ha un camí que s’oposa a si mateix.

No cal témer que ningú provi mai que el que és no és. Tu allunya del teu esperit aquest camí d’investigació, i no deixis que el costum adquirit per múltiples experiències t’obligui a dirigir per aquest camí uns ulls cecs, unes oïdes sordes i unes paraules d’un llenguatge vulgar. Sinó que has de resoldre el problema discutit que acabo d’exposar per mitjà de la raó.  No ens queda més que un camí que recórrer: l’ésser és. I hi ha molts senyals que l’ésser és increat, imperible, perquè és complet, immòbil, etern.

1.            Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

2.            Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) . [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

3.            Quines raons té Parmènides per a justificar la seva argumentació?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts).

4.            Compareu la concepció del món de Parmènides amb una altra cosmovisió, dels altres presocràtics. Podríem parlar d’arkhé? (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només u, d’aquests autors].

5.            Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que manifesta Parmènides, sobre: “el mateix és pensar i ser”. [Opinió valoració personal, una idea (pista) seria l’ idealisme subjectiu. “només existeix la realitat continguda dintre del meu pensament?”] (2 punts)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof]. (Aquesta recomanació sempre hi és a l’examen. Seguiu-la.)

Us he enllaçat al Bloc diverses informacions. Aneu fent i treballant.
Apagueu el mòbil i a pensar, a seques, sol amb un mateix.

I Examen d'Heràclit Respostes

Resolt el primer text d'Heràclit.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2016-2017
	DEPARTAMENT DE	2n Bat. (Història de la Filosofia)
	EXAMEN (parcial,  1r Trimestre)	Data: 28/ IX/ 2016	NOTA:
NOM I COGNOMS: J. Ramon Suñé Gasull

Fragment (DK-1) “Aquest mot logos, els homes no el comprenen mai, ni abans d’haver-ne sentit a parlar ni després. Encara que tot succeeix segons aquest mot, semblen no tenir cap experiència de paraules i de fet com els que jo exposo, distingint i explicant la natura de cada cosa. Els altres homes ignoren allò que han fet en estat de vetlla, com obliden allò que fan durant el son.”

Fragment (DK 119) “El daimon de cada home és el seu caràcter.”

1. Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

Segons sembla i pot dir-se que la idea és el primer principi “logos” raó o discurs, llenguatge que tots comprenem, però no per un mot per una paraula concreta, sinó pel fonament de la realitat (òntic), primer principi de tota la realitat, si comprenem segons diu el text, aquesta raó dels objectes (de les coses).  En canvi la resta, els altres homes, no volen saber, no volen seguir el “logos” comú i  universal.

I això passa per què cadascú té una raó pròpia de ser, el seu caràcter hi tenim hàbits, virtuts, interessos, motivacions personals que ens fan diferents... És el meu “dimoni”, “geni maligne”, “entitat mitjancera”. Hi ha com un aspecte personal, una psicologia, segons Heràclit constituïda: pel “logos” comú i general (la naturalesa) i un factor fet, adscrit i creat la meva forma de ser (caràcter). El meu jo, la meva realitat és alhora tots dos principis.

[138 +- paraules]

2. Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) caràcter. [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

Faltaria 2a)

2b) Caràcter: sembla com una doble faceta d’ordre psicològic, allò que és la meva raó de ser, el meu element natural i allò que jo em faig.  [28 paraules].

3. Quines raons té Heràclit per a justificar el seu mètode “arkhé”?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts). Fragment 119. Intenta respondre a la pregunta: “Si el pensament i el “logos” són comuns a tots els homes, com pot ser que siguin tan diferents els uns dels altres?” Fragment 1. Vol respondre a la qüestió: “Què és el logos i com cal entendre’l?”

Aquesta explicació faria referència al conjunt de la teoria d’Heràclit, segons la qual i al fragment primer parlem de la comunitat, de la unitat del meu jo, li hem dit psicologia i llavors hem pactat que tenim molta diferència entre la seva raó de ser i conducta o els actes. 

Aquestes són les preguntes i les raons d’Heràclit. Tothom pot entendre el discurs d’avui, d’aquests dies amb valencià “te sento”, però alhora; “però no t’escolto”; “te miro”,  però alhora; “però no te veig”. I la pregunta que em formulat a classe és com pot ser que participant del mateix bé, el català, de la mateixa font de coneixement, la llengua, la seva, la meva la vostra desigualtat sigui tan manifesta?

Aquesta és la qüestió? Penseu la resposta. 

[Observació: No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. ]

4. Compareu la concepció heraclitiana d’arkhé  amb una altra concepció d’arkhé d’altres presocràtics (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només u, d’aquests autors.

(Comparació amb algun autor ( un i només un) i els seus principis o més físics. Els físics de Milet:

1) Tales de Milet: aigua.  2)  Anaxímenes: aire.

O més abstractes:

1) Anaximandre: a-perion, allò indeterminat, allò que no sé sap segur.

2) Pitàgores o l’ànima matemàtica de la realitat.

O el contraposat al fluir heraclitià del “logos” encarnat, convertit amb el foc que tot ho transforma; la impossibilitat o immutabilitat de la realitat de Parmènides d’Elea. [Aquest ja el farem el dilluns 26.] Normalment pot articular-se amb tres paràgrafs, un per autor i el de comparació: semblança i diferència).

Podríem comparar Heràclit amb Anaximandre i el seu a-peiron, a seria com la negació d’allò determinat i limitat, seria a la vegada un concepte doble determinat, tot i que la tradició i la teoria en diu il·limat o indeterminat. El primer principi i únic dels objectes, de les coses, que alhora és infinit i determina i dóna sentit als elements finits. Seria com un espai infinit, amb molt mons possibles, que es concreten amb un, el nostre el d’avui, el d’ara. Seria com una cosmologia del tot, de l’absolut,  del primer principi que els té o conté a tots els mons possibles.

En canvi Heràclit el tot comú seria el llenguatge o raó (logos) que essent igual i universal, es conforma amb nosaltres de manera diferent.

[No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. L’enunciat és de comparació amb algun altre autor o algun concepte. Sobre conceptes pot ser del mateix autor, al llarg de la seva obra, segons els criteris, aquest jo el tracto molt poc a les classe. ]

5. Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que volen saber els presocràtics, de què tracten? Com van? Quina impressió en tens? Bona, dolenta. (2 punts)

Pregunta i resposta oberta de valoració personal.

Dificultat de la classe, del professor, etc. Del discurs filosòfic i també dels presocràtics en ells mateixos.

A més no sabem quin és el sentit d’aquesta filosofia. D’on prové aquesta qüestió? Què volen explicar? Mireu de respondre positivament a la qüestió. No des de la negativitat absoluta.

  

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof]. (Aquesta recomanació sempre hi és a l’examen. Seguiu-la.)