Examen de Parmènides.

Us adjunto el segon exercici examen del primer parcial. 

Data d'entrega divendres, 7 d'octubre de 2016.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2015-2016
	DEPARTAMENT D’Humanitats.	2n Bat. “Història de la Filosofia”
	EXAMEN (parcial, 1r Trim)	Data: div 7 / X/ 2016	NOTA:
NOM I COGNOM:

Benvingut siguis, jove a qui acompanyen les aurigues immortals. Perquè és una sort aquesta investigació que et va fer prendre aquest camí tan allunyat dels camins freqüentats pels mortals. Segons sembla, segueixes aquesta senda per l’amor a la justícia i a la veritat. És necessari que aprenguis a conèixer-ho tot: les opinions dels homes i la veritat.

Per distants que siguin les coses, contempla-les presents al teu esperit amb certesa. Perquè no aconseguiràs separar l’ésser de la seva continuïtat amb l’ésser, ni per dispersar-ho, ni per reunir-ho. Poc importa on comenci, perquè tornaré aquí.

Tu escolta’m i escolta les meves paraules, que t’ensenyaran quins són els dos únics camins d’investigació que es poden concebre. L’un, que l’ésser és i que el no-ser no és. És el camí de la certesa, ja que acompanya a la veritat. L’altre, que l’ésser no és i que necessàriament el no-ser és. Aquest camí és un estreta senda, en el que res il·luminarà els teus passos. Ja que no pots comprendre el que no és, doncs no és possible, ni expressar-ho per mitjà de paraules.

Perquè el mateix és pensar i ser. És necessari dir i pensar que el que és, és, ja que l’ésser és i el no-ser no és; afirmacions que t’invito a considerar bé. Molts perplexos es deixen arrossegar, i accepten que ser i no-ser és el mateix i no és el mateix. La seva opinió és que en tot hi ha un camí que s’oposa a si mateix.

No cal témer que ningú provi mai que el que és no és. Tu allunya del teu esperit aquest camí d’investigació, i no deixis que el costum adquirit per múltiples experiències t’obligui a dirigir per aquest camí uns ulls cecs, unes oïdes sordes i unes paraules d’un llenguatge vulgar. Sinó que has de resoldre el problema discutit que acabo d’exposar per mitjà de la raó.  No ens queda més que un camí que recórrer: l’ésser és. I hi ha molts senyals que l’ésser és increat, imperible, perquè és complet, immòbil, etern.

1.            Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

2.            Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) . [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

3.            Quines raons té Parmènides per a justificar la seva argumentació?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts).

4.            Compareu la concepció del món de Parmènides amb una altra cosmovisió, dels altres presocràtics. Podríem parlar d’arkhé? (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només u, d’aquests autors].

5.            Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que manifesta Parmènides, sobre: “el mateix és pensar i ser”. [Opinió valoració personal, una idea (pista) seria l’ idealisme subjectiu. “només existeix la realitat continguda dintre del meu pensament?”] (2 punts)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof]. (Aquesta recomanació sempre hi és a l’examen. Seguiu-la.)

Us he enllaçat al Bloc diverses informacions. Aneu fent i treballant.
Apagueu el mòbil i a pensar, a seques, sol amb un mateix.

I Examen d'Heràclit Respostes

Resolt el primer text d'Heràclit.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2016-2017
	DEPARTAMENT DE	2n Bat. (Història de la Filosofia)
	EXAMEN (parcial,  1r Trimestre)	Data: 28/ IX/ 2016	NOTA:
NOM I COGNOMS: J. Ramon Suñé Gasull

Fragment (DK-1) “Aquest mot logos, els homes no el comprenen mai, ni abans d’haver-ne sentit a parlar ni després. Encara que tot succeeix segons aquest mot, semblen no tenir cap experiència de paraules i de fet com els que jo exposo, distingint i explicant la natura de cada cosa. Els altres homes ignoren allò que han fet en estat de vetlla, com obliden allò que fan durant el son.”

Fragment (DK 119) “El daimon de cada home és el seu caràcter.”

1. Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

Segons sembla i pot dir-se que la idea és el primer principi “logos” raó o discurs, llenguatge que tots comprenem, però no per un mot per una paraula concreta, sinó pel fonament de la realitat (òntic), primer principi de tota la realitat, si comprenem segons diu el text, aquesta raó dels objectes (de les coses).  En canvi la resta, els altres homes, no volen saber, no volen seguir el “logos” comú i  universal.

I això passa per què cadascú té una raó pròpia de ser, el seu caràcter hi tenim hàbits, virtuts, interessos, motivacions personals que ens fan diferents... És el meu “dimoni”, “geni maligne”, “entitat mitjancera”. Hi ha com un aspecte personal, una psicologia, segons Heràclit constituïda: pel “logos” comú i general (la naturalesa) i un factor fet, adscrit i creat la meva forma de ser (caràcter). El meu jo, la meva realitat és alhora tots dos principis.

[138 +- paraules]

2. Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) caràcter. [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

Faltaria 2a)

2b) Caràcter: sembla com una doble faceta d’ordre psicològic, allò que és la meva raó de ser, el meu element natural i allò que jo em faig.  [28 paraules].

3. Quines raons té Heràclit per a justificar el seu mètode “arkhé”?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts). Fragment 119. Intenta respondre a la pregunta: “Si el pensament i el “logos” són comuns a tots els homes, com pot ser que siguin tan diferents els uns dels altres?” Fragment 1. Vol respondre a la qüestió: “Què és el logos i com cal entendre’l?”

Aquesta explicació faria referència al conjunt de la teoria d’Heràclit, segons la qual i al fragment primer parlem de la comunitat, de la unitat del meu jo, li hem dit psicologia i llavors hem pactat que tenim molta diferència entre la seva raó de ser i conducta o els actes. 

Aquestes són les preguntes i les raons d’Heràclit. Tothom pot entendre el discurs d’avui, d’aquests dies amb valencià “te sento”, però alhora; “però no t’escolto”; “te miro”,  però alhora; “però no te veig”. I la pregunta que em formulat a classe és com pot ser que participant del mateix bé, el català, de la mateixa font de coneixement, la llengua, la seva, la meva la vostra desigualtat sigui tan manifesta?

Aquesta és la qüestió? Penseu la resposta. 

[Observació: No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. ]

4. Compareu la concepció heraclitiana d’arkhé  amb una altra concepció d’arkhé d’altres presocràtics (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només u, d’aquests autors.

(Comparació amb algun autor ( un i només un) i els seus principis o més físics. Els físics de Milet:

1) Tales de Milet: aigua.  2)  Anaxímenes: aire.

O més abstractes:

1) Anaximandre: a-perion, allò indeterminat, allò que no sé sap segur.

2) Pitàgores o l’ànima matemàtica de la realitat.

O el contraposat al fluir heraclitià del “logos” encarnat, convertit amb el foc que tot ho transforma; la impossibilitat o immutabilitat de la realitat de Parmènides d’Elea. [Aquest ja el farem el dilluns 26.] Normalment pot articular-se amb tres paràgrafs, un per autor i el de comparació: semblança i diferència).

Podríem comparar Heràclit amb Anaximandre i el seu a-peiron, a seria com la negació d’allò determinat i limitat, seria a la vegada un concepte doble determinat, tot i que la tradició i la teoria en diu il·limat o indeterminat. El primer principi i únic dels objectes, de les coses, que alhora és infinit i determina i dóna sentit als elements finits. Seria com un espai infinit, amb molt mons possibles, que es concreten amb un, el nostre el d’avui, el d’ara. Seria com una cosmologia del tot, de l’absolut,  del primer principi que els té o conté a tots els mons possibles.

En canvi Heràclit el tot comú seria el llenguatge o raó (logos) que essent igual i universal, es conforma amb nosaltres de manera diferent.

[No té límit d’extensió aquesta s’ha de treballar i respondre sempre, pot preparar-se a casa. L’enunciat és de comparació amb algun altre autor o algun concepte. Sobre conceptes pot ser del mateix autor, al llarg de la seva obra, segons els criteris, aquest jo el tracto molt poc a les classe. ]

5. Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que volen saber els presocràtics, de què tracten? Com van? Quina impressió en tens? Bona, dolenta. (2 punts)

Pregunta i resposta oberta de valoració personal.

Dificultat de la classe, del professor, etc. Del discurs filosòfic i també dels presocràtics en ells mateixos.

A més no sabem quin és el sentit d’aquesta filosofia. D’on prové aquesta qüestió? Què volen explicar? Mireu de respondre positivament a la qüestió. No des de la negativitat absoluta.

  

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof]. (Aquesta recomanació sempre hi és a l’examen. Seguiu-la.)

Model d'examen I Heràclit.

Model d'examen I. 

Heràclit.

Hola, bon dia. Avui divendres 23, us entrego aquesta feina.

Llavors caldrà entregar-lo dimecres 28 de setembre de 2016.

	INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2016-2017
	DEPARTAMENT DE	2n Bat. (Història de la Filosofia)
	EXAMEN (parcial,  1r Trimestre)	Data:	NOTA:
NOM I COGNOM:

Fragment (DK-1) “Aquest mot logos, els homes no el comprenen mai, ni abans d’haver-ne sentit a parlar ni després. Encara que tot succeeix segons aquest mot, semblen no tenir cap experiència de paraules i de fet com els que jo exposo, distingint i explicant la natura de cada cosa. Els altres homes ignoren allò que han fet en estat de vetlla, com obliden allò que fan durant el son.”

Fragment (DK 119) “El daimon de cada home és el seu caràcter.”

1. Expliqueu breument la idea principal d’aquests fragments i les idees secundàries, mostreu la xarxa conceptual del text. (2 punts). [Redacció i tema breu. Al voltant de 100 paraules].

2. Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt): 2a) .  2b) caràcter. [Breu al text i en el text; 15- 25 paraules.]

3. Quines raons té Heràclit per a justificar el seu mètode?  (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de l’autor que siguin pertinents.)  (3 punts). Fragment 119. Intenta respondre a la pregunta: “Si el pensament i el “logos” són comuns a tots els homes, com pot ser que siguin tan diferents els uns dels altres?” Fragment 1. Vol respondre a la qüestió: “Què és el logos i com cal entendre’l?”

4. Compareu la concepció heraclitiana d’arkhé  amb una altra concepció d’arkhé d’altres presocràtics (2 punts). [Obligació:  amb els presocràtics, un i només ú, d’aquests autors.

5. Raoneu i justifiqueu la resposta, sobre allò que volen saber els presocràtics, de què tracten? Com van? Quina impressió en tens? Bona, dolenta. (2 punts)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].

El Milesis i els pitagòrics.

Informació d'aquests primers dies.

Situació:Explicació racional de la natura.

 1) Primer Bressol: l'escola de Milet. Els milesis.
Tales de Milet:
Anaximandre:
Anaxímenes:

Cercaven saber, buscaven el  primer principi o Arkhé (essència amb Plató, quidditas, posteriorment), és aquells que són filòsofs diu en Ferrer Gràcia, Joan a "De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis." Edicions de la l·l, Girona, 2011.

A la introducció  diu Joan Ferrer, que aquests autors els podríem denominar preplatònics, com feia Nietzsche. I també com vosaltres, lectors moderns, que no són fàcils de comprendre. Els autors presocràtics es plantegen la qüestió del saber, la qüestió ontològica (si algú no sap d'ontologia, que ho demani als de primer de Batxillerat), es tracta d'aclarir, d'escatir, de per què passen coses, fets, accions.
Aquests plantejaments fan referència a:
1) Què hi ha a dir, no de les coses, sinó del fet que hi ha coses?
2) Què és allò que tots els éssers, tenen en comú?
3) Què és allò (arkhé) al fons dels mateixos (éssers, coses, objectes ...)?
4) Què defineix les coses com a tals? Què defineix a en Ramon Suñé? Aquesta pregunta és tan personal i etc i fonamental i clau, Com em dic realment? D'on sóc? Visc/a a Sant Feliu de Guíxols? Això és el que he dit?
5) Quina condició no compleixen pseudocoses com un cercle quadrat?

Sabeu com en deien els clàssics grecs:
Arkhé: primer principi o raó de tota la realitat.
Logos: Raó, llenguatge o discurs.
Ousia: Substància o primera veritat
To on: l'ésser, el ser o el concret ens...


El pròxim dia fem la segona escola o bressol del pensament filosòfic.
Pitàgores de Samos i el Pitagorisme.

Bibliografia:  Tossa de Mar.
- Copleston, F: Historia de la filosofia.  1 (09) Cop.
- Ferrater Mora, J: Diccionario de filosofia. 1 (03) Fer.


A què fa referència aquesta numeració? 1 (09) COP

WEB grafia:
http://www.pensament.com/filoxarxa
http://alcoberro.info

1. Primer Bressol. Escola de Milet.

Hola bon dia, he creat el grup de Tossa de Mar.

2n BAT Tossa de Mar. Algú faltarà, segur, sempre faig errades, és com la meva essència.

Essència: els primers grecs l'utilitzaven com allò que era i havia de ser amb llatí la "quidditas" al món medieval.
Amb l'ordre, l'arkhé, el primer principi de tot i de cadascú de nosaltres.

També de la natura, de la realitat, dels fenòmens i els primers són l'Escola de Milet.

(Font: Diccionario de Filosofia, Jose Ferrater Mora, interpretació o hermenèutica de J. Ramon Suñé Gasull).

Avui hem fet el pas del mite al logos.

Explicació racional de la natura.

Primer Bressol: l'escola de Milet. S- IV a. C.

Jònia, Àsia Menor,  hi ha tres autors que són:

Tales de Milet:

Anaximandre:

Anaxímenes:

Aquests és preocupaven per cercar el primer principi de tot, amb Plató l'essència, allò que era, aquests autors en deien l'Arkhé.

Penseu amb aquesta activitat:

El principi (Arkhé) és la realitat bàsica, la font de tot, allò que està en tot. En les expressions següents també apareix aquest concepte. Busca un sinònim en cada cas i digues quins creus que són els més propers al senti del terme segons els milesis.

a) Aquest individu no té principis.

b) Estem al principi de curs.

c) Aigua, terra, aire i foc són quatre principis.

d) La meva mare diu que el principal és que mengi.

A veure que us ha sortit? Feu-la i ja ens vèiem dilluns.

El meu bloc és:

http://filosofia-sapalomera.blogspot.com

Feina del 20%. Exercici.

Hauríem de fer una feineta del 20% com a exercici del tercer Trimestre.

2n Bat B:
Resoldre i fer l'exercici 1, de la pàgina 324, Unitat 14.
Sobre F. Nietzsche: Què sospites?
Cal redactar amb forma d'assaig un intent de sospita d'algun principi filosòfic o metafísic o d'alguna realitat.
Pots fer-ho de l'àmbit que vulguis, però segueix l'estructura que ens proposa l'exercici i les seves recomanacions.
Extensió mínima un full per una cara.
Data d'entrega a mà i en mà, dia i hora i lloc de classe: Dijous 30 d'abril.

2n Bat C:
Resoldre i fer l'exercici 4, de la pàgina 328, Unitat 14.
Sobre el tema de F. Nietzsche i la renúncia a la vida.
Relaciona-ho amb el vitalisme i segueix la idea fàcil i de recomanació de l'exercici.
Extensió mínima un full per una cara.
Data d'entrega a mà i en mà, dia i hora i lloc de classe: Dijous 30 d'abril.


2n Bat D:
Resoldre i fer l'exercici 5, de la pàgina 331, Unitat 14.
Sobre el tema de F. Nietzsche del darrer home, el Nihilisme i els nous valors.
Relaciona-ho amb el nihilisme positiu i negatiu segueix el que proposa l'exercici: Grècia "areté", "agathos" i versió actual.
Extensió mínima un full per una cara.
Data d'entrega a mà i en mà, dia i hora i lloc de classe: Dimecres 29 d'abril.

Esquema de F. Nietzsche.

Abril 2015. 

Us enllaço l'esquema de F. Nietzsche.

Vitalisme, irracionalisme i nihilisme, de F. NIETZSCHE - FITXA ESQUEMÀTICA

        I.      F. Nietzsche com a filòsof de la sospita:

a.      Sospita i crítica dels valors de la nostra cultura.

b.      Crítica radical a la Raó il·lustrada i a l’optimisme racionalista.

Ampliació via Filoxarxa. P. Ricouer “els filòsofs de la sospita”. Tradició hermenèutica.

      II.      Influència de Shopenhauer:

a.      La voluntat de viure és l’Absolut que és present en tota la realitat: éssers humans, animals, vegetals i el món inorgànic. Tot està al servei d’aquesta voluntat, fins i tot la raó humana.

Ampliació a diversos llocs: Text punt 2.2, pàg. 217.

   III.      Apol·lo i Dionís o El naixement de la tragèdia:

a.      Nucli de la filosofia nietzscheana:

1.       Reconeixement de vida com a valor fonamental.

2.       Convicció que la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida.

b.     Dos principis que componen la realitat representats en la tragèdia clàssica:

1.       ESPERIT DIONÍSIAC: (déu Dionís)conté els valors de la vida.

2.       ESPERIT APOL·LINI: (déu Apol·lo)conté els valors de la raó.

    IV.      Els quatre grans temes de la filosofia de Nietzsche:

a.      La mort de Déu:

1.       La mort de les veritats absolutes i de les idees immutables, la mort dels ideals que guiaven la vida humana = Situació d’Occident

2.       El descobriment que els valors dels febles no son els únics possibles.

b.      L’aparició del Superhome:

1.       Últim home: corders = vida feble que es veu abocat al nihilisme

2.       Superhome: àliga = individu creador de valors

3.       Tres estadis Superhome: camell (=submissió), lleó (=rebel·lió) i nen (=espontaneïtat creadora / Superhome).

c.      La voluntat de poder:

1.       A l’hora de crear nous valors que substitueixen i superin els antics, el Superhome només compta amb la voluntat de poder (o voluntat de ser).

2.       Sota l’aparent autonomia de les idees hi ha la voluntat de poder de la vida

d.      L’etern retorn: infinita repetició de tot el que existeix.

1.       L’etern retorn constitueix fonamentalment un criteri de moralitat que avalua la percepció que tenim de la vida confrontant-la amb la seva eventual repetició eterna.

2.       Crítica contra la idea de progrés.

      V.      Crítica del coneixement:

a.      L’obsessió pel coneixement d’Occident és entesa com a manifestació de la vida feble.

b.      La veritat apareix com a metàfora antropomòrfica que hem oblidat que ho era.

    VI.      Crítica a la moralitat o la transmutació de valors: Més enllà del bé i del mal / Genealogia de la moral

a.      La moral dels senyors parteix de l’afirmació d’allò que és un.

b.      La moral dels esclaus afirma la feblesa com a valor.