Textos de Selectivitat: 

Aquest primer Trimestre els textos seran els de Plató: La República, una selecció dels llibres 

LLibre II: 368c - 376 c

Llibre IV: 427 c - 445e

Llibre VII: 514c - 520a; 532b - 535a.

De la xarxa i d'alguna connexió em fan arribar diversos comentaris que encara no hem utilitzat:

Ies Sitges: 

http://iessitges.wikispaces.com/file/view/TEXTOS+DE+PLAT%C3%93+2011.pdf

Aquests són els textos que poden entrar a examen i ja es troben seleccionats amb possibles models i preguntes. 

Ramon Alcoberro; professor de la Universitat de Girona.

www.alcoberro.org

Filoselectivitat:

www.filoselectivitat.cat

També la pàgina de F. Xavier Vilaseca:

http://www.xtec.cat/~fvilasec/selectivitat.htm

Bé, fins ara.

Feina extra del 10%.

Girona, Jaume Vicens Vives.

Textos per a pujar nota, més un 10%. Un model breu i un de més extensió.  Cal respondre a dos textos breus, que haurien de ser d'autors diferents i a un dels més llargs. Segons la teva interpretació filosòfica.

 Textos breus:

Tales:

Hipòlit, I; 1,2: “El terratremols, moviments d’aigua, es conformen amb els vents i amb els moviments dels astres”.

Simplici, Física, 36, 10-11: “Tales dóna especial atenció a l’aspecte generador, nutritiu, cohesionador i vivificant de l’aigua”.

Anaximandre:

Hipòlit, I; 6,2: “Segons Anaximandre el primer principi de la realitat és l’Infinit i fou el primer que sobre aquest en digué l’Infinit”.

Plató, Timeu 51a: “Direm que la mare i receptacle de tot allò que naix, que es visible i en general sensible no es terra, ni aire, ni foc, ni cap altre primer principi d’on naixen elles o de les que han nascut, sinó que es una certa idea invisible i amorfa, que rep tot i participa d’allò que és intel·ligible”

Anaxímenes:

Hipòlit, I; 7,2: “L’aire es mou sempre i així tots els objectes, totes les coses que es transformem no es canvien si l’aire no es mogués”

Simplici, Física, 24, 28-31: “L’aire es diferencia de la resta de substàncies particulars per rarificacció i condensació. Al enrrarir-se es converteix en foc, al condensar-se en vent, llavors en núvol, més condensat llavors en aigua, terra i pedra; la resta de la realitat es produeix a partir d’aquestes”. 

Heràclit:

(DK- 2): “Cal seguir el logos comú: però malgrat pertànyer a tothom, el vulgar no deixa de viure com si cadascú tingués una intel·ligència particular”.  

 (DK- 119):  “El daimon de cada home és el seu caràcter”.

Parmènides:

Hipòlit; I, 11,2: “Parmènides d’Elea diu que l’univers és etern, no engendrat, esfèric i homogeni, sense espai en ell mateix, immòbil i limitat”.

Simplici; Física, 86; 27-28: “És necessari dir i pensar que allò que és, és; i possible que sigui, per contra el no res no pot ser”.

Textos més llargs, cal contestar-ne un; un i només un. 

1) “Qui vulgui atènyer aquest coneixement pel camí recte, ha de començar des de jove cercant els cossos bells. [...] Ha de considerar després que la bellesa de l’ànima és més preciosa que la del cos [...]. Així necessàriament es veurà obligat a contemplar la bellesa que es troba en les accions dels homes i en les lleis, i al veure que aquesta és a tot arreu idèntica a si mateixa, i com a conseqüència arribarà a tenir en poca estima la bellesa corpòria. De les acción sjumanes haurà de passar a les ciències per  contemplar-ne la bellesa, i llavors, en contemplar allò bell en tota la seva extensió, ja no romandrà mai més encadenat com un esclau en el limitat amor de la bellesa d’un jove, d’un home o d’una acció, sinó que es tornarà cap a l’oceà de la bellesa, [...] fins que, enfortit i engrandit en esperit per aquesta sublim contemplació, ja que no percebrà més que una ciència, la d’allò bell”

Plató: El Convit o El Banquet; 210 a-e.

- Quin paper tenen els sentits en la via eròtica cap al coneixement? Es pot assolir a través d’ells el coneixement de la bellesa pura? Justifica la teva resposta.

2) “Essent l’anima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant la realitat d’ací com la de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; i per tant no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses sigui capaç de recordar allò que evidentment ja sabia d’abans. Perquè essent, en efecte, tota la natura homogènia, i en havent-ho après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i això els homes anomemen aprenentatge) descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar. Perquè investigar i aprendre, per tant, no son cap altra cosa que reminiscència.”

Plató: Menó, 81 a.

- Quina relació hi ha entre l’aprenentatge i el record?

3) “El meu art maièutic té les mateixes característiques que el de les llevadors, però se’n diferencia en el fet que assisteix els homes i no les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els cossos. Ara bé, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar a prova, amb tots els mitjans, si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa o fecunda i veritable.”

Plató: Teetet, 150 b.

- Què tenen en comú i en què difereixen l’art maièutic de Sòcrates i el de les llevadores?

Model de Plató.

			QUALIFICACIÓ
Nom i cognoms:
Curs:	Data:
Matèria/Crèdit: Examen. Història de la filosofia.	Full: 1

“Només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el qual es confirma, i l’ull de l’ànima, realment tapat per una mena de llot bàrbar, l’estreba suament i el fa pujar amunt: se serveix, a tall d’auxiliars i d’assistents, en la conversió, de les arts que hem resseguit. Sovint les he anomenades episteme a causa del costum, però els cal un altre nom, més clar que el de l’opinió (doxa), però més fosc que el saber; en algun lloc d’abans l’hem definit com “reflexió”. Però em sembla que aquí no es tracta pas d’una discussió de noms, quan tenim davant una investigació de temes tan importants. [...]

Doncs ens bastarà –vaig fer jo— tal com abans, la primera part, anomenar-la saber, la segona enteniment, la tercera, creença, i la quarta, semblança, i aquestes dues últimes opinió, i les dues primeres intel·lecció; l’opinió és sobre la gènesi i la intel·lecció sobre l’essència, i la relació que que l’essència té amb la gènesi la té la intel·lecció amb l’opinió, i el saber amb la creença i l’enteniment amb la semblança.

Pel que fa al Bé, passa el mateix: el qui no està en situració de determinar, distingint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé i el qui, tal com en un combat, no s’obre pas a través de tots els atacas, maldant en la lluita no per l’opinió (dels relativistes) sinó per l’essència, no podrà conèixer, ni diràs mai que sap el Bé.”

Plató: República, Llibre VII.

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Temes relacionats, explicació del text i sobre el text. (2 punts).

2.Expliqueu breument el significat dels següents conceptes:  a) “l’ull de l’ànima” ; b) “raciocini”. Es troben subratllats: (0,5 punts cadascun): [Obligació i criteri: dintre del text i en el text, no feu definicions generals.]  

3. Què vol dir Plató amb: “Només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató, de les concepcions filosòfiques de classe, del llibre de text que siguin pertinents encara que no apareguin en el text).(3 punts) [Recomanació: camí de la dialètica: puja?, baixa? “eros”?, on va?]

4. Compareu la teoria de Plató sobre la relació entre les “isos/s” dintre de la “polis” i el paper que ha tenir cadascú de nosaltres en la ciutat.  (2 punts). [Recomanació: isonomia, isoteleia, isogoria i isocràcia, amb els sofistes i les parts de l’ànima i la seva funció dintre de la “polis” ]

5. Valoració i crítica personal: Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb la teoria que s’explica al text contra el relativisme.  Raoneu la resposta. (2 punts).

 

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes-ho bé: bona lletra, estil, cal·ligrafia, ortografia. Deixa marges i espais. Fes de filòsofa o filòsof, raona les respostes].

Model d'examen de Plató. anem fent. 

Prova de Mill.

		QUALIFICACIÓ
Nom i cognoms:
Curs: 2n Batxillerat: Grup:	Data:
Matèria/Crèdit:	Full: 1

 “Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en molts esperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions. Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer -ni cap objecte de desig ni projecte millor ni més noble- ho consideren del tot mesquí i degradant, com una doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament els seguidors d'Epicur ja en la mateixa antiguitat (...). L'acusació suposa que els éssers humans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs (...). Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no consideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació (...). S'ha d'admetre, però, que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys costosos, etc. -és a dir, en els seus avantatges circumstancials més que no en la seva naturalesa intrínseca-. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d'altres resulta del tot compatible amb el principi d'utilitat”.

J.S.MILL, L'Utilitarisme

1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. (1 punt)

 2a) avantatges circumstancials   2b) Principi d’utilitat

3.Expliqueu el sentit de la frase següent del text: “Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d'altres resulta del tot compatible amb el principi d'utilitat" (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)

4.Compareu la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d'algun altre filòsof/a destacat de la filosofia occidental (2 punts)

5.Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: "A vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui la que generarà més plaer". Argumenteu la resposta. (2 punts)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof. No facis resums, ni explicacions fora de lloc o de tema].

Es tracta d 'un model com tants d'altres.

Models acurats d'examen

Hola, jòvens i valents,

Deia que utilitzo tots els camins, que com diria Gaziel, tots condueixen a Romà, per ficar-vos també els exàmens ací.


Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full: 1

-Creus que els que estan així han vist res més que les ombres projectades a la paret de la caverna que tenen al davant?
- Quin altra cosa podrien veure?
- Aleshores, no hi ha dubte que només tindran com a real les ombres que veuen?
- Exactament.
- Què passaria si n’alliberessin un i l’obliguessin a sortir a mirar a la llum quedaria enlluernat pel sol, amb prou feines veuria alguna cosa, i pensaria que ern més veritables les ombres que veia abans, quan era a la cova. No trobes?
- Sens dubte.
- Necessitaria acostumar-se, crec jo, per poder arribar a veure les coses de dalt. El que veuria més fàcilment serien, primer que res, les ombres, després, les imatges d’homes i d’uns altres objectes reflectits en les aigües, més tard, els objectes mateixos. I aleshores, quan pogués veure els colors i els cossos, no crues que se sentiria feliç per haver sortit de la presó, i que sentiria compassió dels companys que encar hi eren?
- Efectivament.
- I si tornés al mateix seient d’abans, no creus que li omplirien els ulls de tenebres, com li passa qui deixa de sobte la llum del sol?
- Possiblement.
- I no se’n burlarien els altres, dient-li que per havia tornat amb els ulls malalts per haver sortit a fora? I no pensarien que no valia la pena d’intentar ser lliures? I si algú els volgués deslligar, per empènyer-los cap a la llum, no el matarien si poguessin?
- Sens cap mena de dubte.

Plató: La República , llibre VII, 514a-520a

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Posa-hi un títol. Temes, qüestions de que tracta el text. (3 punts).
2. Quin tipus, quin model de filosofia ens planteja Plató? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató, de les concepcions filosòfiques de classse, del llibre de text que siguin pertinents encara que no apareguin en el text).(3 punts)
3. Compareu la teoria de Plató sobre la situació dels presoners amb la de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió. (2 punts). I altres autors i altres idees.
4. És un text optimista o pessimista? Per què? Raoneu la resposta. (2 punts).
[Fins i tot, recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament i segurament. Fes bona lletra i estil i cal•ligrafia i ortografia i tot això i allò i més, com sempre. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].



Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full: 1
“Doncs pel que fa el bé, passa el mateix: el qui no està en situació de determinar, distingint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé i el qui, tal com en un combat, no s’obre pas a través de tots els atacs, maldant en la lluita no per l’opinió sinó per l’essència, i no s’imposa per un raonament indiscutible, del qui es troba en aquestes condicions ni diràs que sap el bé en si ni cap altra mena de bé, sinó que, com sigui, ha arribat a fregar un ídol, una opinió, no un saber, i que, aquesta vida d’ara, la pasa ensopit i somiant, i aquí no arribarà a desvetllar-se, perquè abans arribarà a l’Hades, on dormirà un son definitiu.
- Sí, per Zeus –va dir— Això, ho sostindré amb totes les meves forces.
I els teus mateixos fills, que ara en la nostra ficció formes i eduques, si els puguesis de veritat, oi que si fossin con les línies irracionals, no els deixaries el govern de la ciutat i que controlessin els afers més importants?
No de cap manera— va dir.
Vet aquí, doncs, que legislaràs per a ells principalment aquesta formació, que els capacitarà per preguntar i respondre al més sabudament possible.
I no ets del parer –vaig preguntar-li— que la dialèctica ès la culminació de totes les assignatures, i que la tenim dalt de tot, i que sobre d’ella fóra un error posar-n’hi alguna altra, sinó que ella és la rematada de qualsevol docència? ”

Plató, La República (Llibre VII; 534c-535a).

1. Expliqueu breument (entre 50 i 80 paraules aproximadament) la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [2 punts]

2. Defineix segons el text els següents conceptes: a) “el bé en si”; b) “opinió” (al voltant de 5-15 paraules). [1 punt]

3. Per què diu Plató que la dialèctica “és la culminació de totes les assignatures i que la tenim a dalt de tot”? (En la vostra resposta , haureu de fer referència als aspectes pertinments de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text). [3 punts]

4. Compareu la filosofia política o sobre el coneixement amb un altre tipus de filosofia diferent que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu les respostes. [2 punts]





Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit: Full:

“Tota aquesta imatge, estimat Glaucó –vaig dir-li— cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel•ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que és aquesta la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que, si més no jo, veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el visible la llum i el sol, del qual ella depèn, i en l’intel•ligible per tal com crea ella sola com a senyora, la veritat i l’enteniment. I comprenc que el qui ha d’actuar assenyadament en privat o públic, cal absolutament que contempli aquesta idea”
Plató: La República, (Llibre VII, 517)
1.Expliqueu breument –al voltant de 50-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas (0,5 punts cada una):
a) “regió de l’intel•ligible” b) “idea”
3. Per què i Quines raons té Plató per explicar que “al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text).(3 punts)
4.Compareu la teoria de Plató sobre el coneixement (la matemàtica i la ciència) amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament. (2 punts)
5.Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu i justifiqueu la resposta. (2 punts).
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa la data, el nom i el grup, ordena les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal•ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i justifica, argumenta (dóna raons) totes les respostes, fes de filòsofa o filòsof].

Veig que els refranys ens donaran per a molt.

INS Sant Elm.

Us adjunto els textos més clarament de selectivitat, proves d'accés a la Universitat, les PAU.


PAU: Estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, “Història de la filosofia”.

Curs 2010-2011
* Estructura de l'examen
* Criteris generals d'avaluació

Estructura de l'examen

La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel•lectual de l'alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica directament relacionada amb el contingut del text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2011

1. De l'època antiga i medieval: Plató
2. De l'època moderna: Descartes i Hume.
3. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2011

Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2011 seran dels capítols que es mencionen; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

Grup A.

Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a

Grup B.

B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI
B2. Hume: Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat.

Grup C.

C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat, i seccions II i IV de L’utilitarisme.
C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.


Criteris generals d'avaluació
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.

Tercera pregunta
Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació.

Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.

Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:

1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts).
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text. L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).

No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només: el grau de comprensió que es demostri.


Espero que vagin quedan clares les formes de segon de Batxillerat.