Capítol XVIII: “Cada
cosa té el seu temps”.
Segons Juvenal a les seves Sàtires, “Qui és prudent
es marca un temps fins i tot en afers honestos”. Així alguns personatges de
l’Acadèmia platònica, en veure Xenòcrates, molt vell, afanyarse amb les lliçons
de la seua escola, digueren: “I aquest, quan sabrà, si encara aprèn?”I el rei
Ptolomeu que encara enduria cada dia la seua persona amb l’exercici de les
armes, els va dir: “No és motiu de lloança que jo, un rei, de la meua edat m’hi
exercite”.
El jove, (com vosaltres), ha de fer els seus preparatius, el
vell n’ha de gaudir, diuen els savis com Sèneca a Lletres a Lucili. I també diu
que el vici més gran que assenyalen en la nostra naturalesa és que els nostres
desigs es rejovenisquen sense parar. Sempre recomencem a viure. El nostre
estudi i afany haurien de sentir alguna vegada la vellesa. Tenim un peu a la
fossa i els nostres apetits i demandes no fan més que nàixer.
El més llarg dels meus plans no té un any de vida; no pense
ja més que a acabar; em desfaig de qualsevol nova esperança o empresa; dic el
darrer adéu a tots els llocs que deixe; i em desposseïsc cada dia del que tinc.
I segons Virgilia a la Eneida: “he acabat de viure i he acomplert el camí que
m’havia traçat la Fortuna”.
És al capdavall, tot l’alleujament que trobe en la meua
vellesa, que suavitza en mi diversos desigs i preocupacions pels quals la vida
s’inquieta, la preocupació pel curs del món, la preocupació per les riqueses,
per la grandesa, per la salut, per un mateix. Aquest aprèn a parlar quan el que
toca és que aprenga a callar per sempre.
Es pot continuar l’estudi en qualsevol moment, no
l’escolaritat: l’estúpida visió d’un vellard aprenent les beceroles. Si cal
estudiar, estudiem alguna matèria d’acord amb la nostra condició, a fi que
puguem respondre com aquell a qui, quan se li preguntà per què servien aquests
estudis a la seua decrepitud, digué: “Per anar-me’n d’ací millor i al meu
gust.” Aquest estudi fou el cas d’algú quan sentia la fi pròxima, el qual es
retrobà amb l’escrit de Plató sobre la immortalitat de l’ànima. No es
tracta, com s’ha de creure, que no estiguera proveït des de fa temps de tota
mena de provisions per a un desallotjament semblant: d’assegurança, de voluntat
ferma i educació, en temia més que Plató en els seus escrits; la seua ciència i
el seu coratge, eren, en aquest sentit, superirors a la filosofa. Prengué aquesta ocupació, no
per al servei de la seua mort, sinó que, com aquell a qui la importància d’un
esdeveniment semblant ni tan sols interrompt la son, sense fer cap tria ni cap
canvi, també continuà els seus estudis com la resta d’accions habituals de la
seua vida.
La nit en què fou separat de la seva feina, la passà jugant;
aquella en què havia de morir, la passà llegint: la pèrdua de la vida o la del
càrrec, tot fou un mateix fet.
Montaigne, M. de:
Assaigs, llibre segon, Capítol XXVIII.
Bibliografia General:
-Atlas de filosofia,
Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la
situació dels autors i de la filosofia. En castellà.
- Casals Pons, Jaume, La
filosofia de Montaigne. Edicions 62, Barcelona, 1985.
- Castiñeira, A. i altres,
Breu historia de la filosofia,
Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia
de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i
excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat.
Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Ferrater Mora, José,
Diccionario de Filosofia .
Editorial Ariel, Barcelona, diverses edicions.
- Montaigne, Michel de, Assaigs, 3 volums. Editorial Proa,
Barcelona, 2007.
Webgrafia:
- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia
- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa
Comentari de text sobre l’anterior fragment.
1. Lectura i
comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre. D’aquesta
part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no
té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.
2. Autor i
context
2.1 Situa l’autor M. de Montaigne. Busca informació a la
xarxa i als llibres d’ajut i referència.
No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles
(època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació.
No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules. [1 punt].
2.2 Situa els diferents personatges: filòsofs, artistes,
literats, que apareixen a l’escrit i
situa’ls, concisament: època, història, pensament, teoria i contribució.
Busca també Ramon Sibiuda. Extensió total, tots els personatges, aproximadament
200 paraules. [1 punt].
3. Anàlisi
del contingut.
3.1 Expliqueu
breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa
conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla,
de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb
esquema] [3 punts].
3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i
justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació.
[1 punt].
3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els
següents conceptes, subratllats a l’escrit:
a) “prudent”; b) “immortalitat de l’ànima” (Recomanació: al voltant de
35 paraules, cada concepte). [1 punt].
4. Opinió i
valoració personal.
4.1 Cal emetre un judici (un veredicte) explicat i
justificat. Coneixies l’autor abans d’aquesta lectura? Digues: què et sembla el
text? Què en penses del tema tractat? I de les reflexions que en fa Montaigne?
[1,5 punts].
4.2. Assenyala segons la classe i la feina quin és o ha
estat el punt de contacte i relació amb el “Ego cogito, ego sum”. I el món i la
teoria de Rene Descartes. [1,5 punts].
[Recomanació: Ajuda al corrector: deixa marges i espais.
Treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona
lletra, estil, cal•ligrafia i ortografia. Pregunta’t i fes de filòsofa o
filòsof, raona i justifica les explicacions.]
