Model de Plató.

			QUALIFICACIÓ
Nom i cognoms:
Curs:	Data:
Matèria/Crèdit: Examen. Història de la filosofia.	Full: 1

“Només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el qual es confirma, i l’ull de l’ànima, realment tapat per una mena de llot bàrbar, l’estreba suament i el fa pujar amunt: se serveix, a tall d’auxiliars i d’assistents, en la conversió, de les arts que hem resseguit. Sovint les he anomenades episteme a causa del costum, però els cal un altre nom, més clar que el de l’opinió (doxa), però més fosc que el saber; en algun lloc d’abans l’hem definit com “reflexió”. Però em sembla que aquí no es tracta pas d’una discussió de noms, quan tenim davant una investigació de temes tan importants. [...]

Doncs ens bastarà –vaig fer jo— tal com abans, la primera part, anomenar-la saber, la segona enteniment, la tercera, creença, i la quarta, semblança, i aquestes dues últimes opinió, i les dues primeres intel·lecció; l’opinió és sobre la gènesi i la intel·lecció sobre l’essència, i la relació que que l’essència té amb la gènesi la té la intel·lecció amb l’opinió, i el saber amb la creença i l’enteniment amb la semblança.

Pel que fa al Bé, passa el mateix: el qui no està en situració de determinar, distingint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé i el qui, tal com en un combat, no s’obre pas a través de tots els atacas, maldant en la lluita no per l’opinió (dels relativistes) sinó per l’essència, no podrà conèixer, ni diràs mai que sap el Bé.”

Plató: República, Llibre VII.

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Temes relacionats, explicació del text i sobre el text. (2 punts).

2.Expliqueu breument el significat dels següents conceptes:  a) “l’ull de l’ànima” ; b) “raciocini”. Es troben subratllats: (0,5 punts cadascun): [Obligació i criteri: dintre del text i en el text, no feu definicions generals.]  

3. Què vol dir Plató amb: “Només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix”? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató, de les concepcions filosòfiques de classe, del llibre de text que siguin pertinents encara que no apareguin en el text).(3 punts) [Recomanació: camí de la dialètica: puja?, baixa? “eros”?, on va?]

4. Compareu la teoria de Plató sobre la relació entre les “isos/s” dintre de la “polis” i el paper que ha tenir cadascú de nosaltres en la ciutat.  (2 punts). [Recomanació: isonomia, isoteleia, isogoria i isocràcia, amb els sofistes i les parts de l’ànima i la seva funció dintre de la “polis” ]

5. Valoració i crítica personal: Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb la teoria que s’explica al text contra el relativisme.  Raoneu la resposta. (2 punts).

 

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes-ho bé: bona lletra, estil, cal·ligrafia, ortografia. Deixa marges i espais. Fes de filòsofa o filòsof, raona les respostes].

Model d'examen de Plató. anem fent. 

Prova de Mill.

		QUALIFICACIÓ
Nom i cognoms:
Curs: 2n Batxillerat: Grup:	Data:
Matèria/Crèdit:	Full: 1

 “Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en molts esperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions. Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer -ni cap objecte de desig ni projecte millor ni més noble- ho consideren del tot mesquí i degradant, com una doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament els seguidors d'Epicur ja en la mateixa antiguitat (...). L'acusació suposa que els éssers humans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs (...). Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no consideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació (...). S'ha d'admetre, però, que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys costosos, etc. -és a dir, en els seus avantatges circumstancials més que no en la seva naturalesa intrínseca-. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d'altres resulta del tot compatible amb el principi d'utilitat”.

J.S.MILL, L'Utilitarisme

1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. (1 punt)

 2a) avantatges circumstancials   2b) Principi d’utilitat

3.Expliqueu el sentit de la frase següent del text: “Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d'altres resulta del tot compatible amb el principi d'utilitat" (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)

4.Compareu la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d'algun altre filòsof/a destacat de la filosofia occidental (2 punts)

5.Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: "A vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui la que generarà més plaer". Argumenteu la resposta. (2 punts)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof. No facis resums, ni explicacions fora de lloc o de tema].

Es tracta d 'un model com tants d'altres.